Desenes de parcs solars i eòlics avancen sense polèmica a Catalunya

En els últims anys, la Generalitat ha accelerat la tramitació de les sol·licituds per instal·lar molins i plaques fotovoltaiques. I malgrat que Catalunya segueix lluny de les comunitats autònomes líders a l’hora de produir energia verda, a poc a poc, el pas s’ha anat alleugerint.

Cursa d’obstacles

Catalunya genera avui més energia a través dels aerogeneradors que gràcies a les plaques fotovoltaiques. No obstant, des que es va aprovar el decret que havia de servir per facilitar l’impuls de les renovables, s’han autoritzat 125 projectes solars i se ’han denegat 11. Per contra, vuit parcs eòlics han rebut la llum verda i set han tingut resolucions desfavorables.

Quan una empresa disposa de l’exigent permís ambiental i l’autorització administrativa, encara no pot donar per fet que la seva central d’energia renovable sigui una realitat. En alguns casos, parcs que tenen l’aval oficial s’encallen per la resistència social d’agricultors, d’entitats en defensa de la biodiversitat o dels que no estan disposats a tolerar alteracions al paisatge.

No obstant, les companyies estan mirant de modificar el relat. Moltes intenten enfocar els projectes no com una imposició sinó com un diàleg cap al consens i l’acceptació. Això és el que va passar per exemple als Valentins (Montsià) o Sant Fruitós de Bages (Bages).

En el primer exemple, s’ha autoritzat un parc solar que ocuparà unes 16 hectàrees. "De vegades, els promotors no ens adonem que un projecte suposa un canvi molt rellevant per a un poble petit com els Valentins", admet Salvador Salat, director general de l’empresa Sunowatt.

"Arriba un nou veí desconegut i el nostre deure és explicar què farem allà per intentar ser bons veïns", prossegueix. ¿Com ho van fer? Abans de res, una vegada tenien l’acord amb el propietari dels terrenys, van parlar amb la comunitat de regants: "Hem treballat amb ells i els servirem d’ajuda perquè, malgrat que perdran alguna hectàrea cultivable, els subministrarem energia elèctrica. A més, s’han organitzat per participar en un 5% del projecte. També hem explicat els detalls del futur a la gent del poble, que s’ha constituït com a comunitat energètica per comprar-nos part de l’energia que produïm".

Salat opina que aquest és el modus operandi adequat: "No t’assegura evitar el rebuig, perquè de vegades no tot és emocional ni irracional, sinó que la política juga el seu paper. Però si fas les coses bé, tens més opcions que el soroll sigui gairebé inexistent".

Un altre cas és el del parc eòlic de Colladetes, al Perelló (Baix Ebre). El Departament d’Acció Climàtica ja ha atorgat l’autorització per situar a la zona quatre nous aerogeneradors. Fins ara, no s’ha desencadenat cap conflicte al territori. Fonts coneixedores dels tràmits reconeixen a aquest diari que no és el mateix plantejar un projecte com aquest al sud de Catalunya que a l’Empordà, on el rebuig és dominant. Tot i així, Salat té intenció i el convenciment d’arribar a un consens per tirar endavant un parc solar a la comarca.

A Sant Fruitós de Bages ja s’ha començat a construir un parc solar (promogut per Km0 Energy i Aspiravi). "Poc després d’arribar a l’alcaldia, em van informar que una empresa estava interessada en això i em va semblar raonable, però vaig imaginar que es generaria soroll", recorda l’alcalde, Joan Carles Batanés. "Ens vam reunir amb l’empresa i vam veure que el punt en el qual es proposava instal·lar les fotovoltaiques era adequat", explica. Els veïns, assegura Batanés, van reaccionar positivament: "L’empresa va muntar una presentació per a la gent del poble i tothom va acudir per fer preguntes i escoltar".

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"¿Què hi guanyem? El nostre municipi contribuirà a generar energia neta i sostenible que alimentarà el poble: quan la gent encengui el llum sabrà que és possible gràcies a aquest projecte", reflexiona.

En aquest sentit, tant Batanés com Salat recomanen a altres alcaldes i a companyies que comuniquin la realitat "sense por". "El pitjor és la falta d’informació i la poca transparència", afirma l’alcalde.