50 detinguts per estafar gent gran

Els membres d’una trama que ha robat 2,5 milions d’euros contactaven per telèfon amb les víctimes i es desplaçaven a casa seva simulant ser treballadors de banca o policies.

50 detinguts per estafar gent gran
3
Es llegeix en minuts
Germán González
Germán González

Periodista.

ver +

Agents dels Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Policia Judicial de Portugal, en coordinació amb l’Europol, han detingut 53sospitosos de pertànyer a una banda criminal que va estafar uns 2,5 milions d’euros a 84 persones grans. Contactaven amb ells per telèfon i, aprofitant la seva vulnerabilitat, es feien passar per empleats bancaris per aconseguir les seves dades a fi d’estafar-los. A més, també es desplaçaven fins a casa seva per robar objectes de valor.

Els detinguts estan acusats de pertànyer a grup criminal, estafa, blanqueig de capitals i robatori amb violència. El 4 de juny es van efectuar 19 entrades i registres a Tarragona, Sevilla i Faro (Portugal), en una operació coordinada pel Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus, en què es van requisar 20.000 euros, equips informàtics i documentació que vincula la banda als delictes investigats.

En aquest sentit, els agents van descobrir en un registre a Portugal un ordinador portàtil amb informació bancària d’una víctima captada el dia anterior, a qui també havien robat joies i diners. La policia manté oberta la investigació per trobar possibles sospitosos relacionats amb la recepció dels diners que originen aquestes estafes.

La investigació va començar a inicis del 2023, quan es va detectar un augment d’estafes seguint els mateixos patrons. Les víctimes tenien una edat avançada i havien rebut una trucada d’un presumpte empleat d’una entitat bancària. Els informaven que estaven en el punt de mira de grups criminals que volien endur-se els seus diners i els atemorien.

400.000 euros a una víctima

Una vegada captaven la seva atenció, els estafadors es coordinaven amb altres membres del grup, als quals deien «tècnics», que acudien a casa de les víctimes i es feien passar per falsos treballadors de banc o falsos policies. Una vegada els facilitaven l’accés, els sospitosos robaven diners, joies, dispositius electrònics, targetes bancàries i els PIN de seguretat. Segons la policia, aquests «tècnics» exercien «gran intimidació» sobre les víctimes per obtenir els objectes de valor. Si alguna s’hi resistia, fins i tot exercien violència en contra seu.

Els agents remarquen que, alguns cops, aquestes persones enganyaven les víctimes perquè les acompanyessin personalment al banc i així aconseguir transferències a comptes corrents controlats per l’organització. Els investigadors van constatar que els detinguts havien visitat el domicili d’una mateixa víctima en diferents ocasions per aconseguir esprémer-la econòmicament al màxim, fent fraus que podien arribar a més de 400.000 euros.

Una radial per a la caixa forta

En una ocasió, un dels detinguts es va fer passar per policia i es va quedar a dormir al domicili d’una dona de 74 anys que vivia sola i va obrir amb una radial la seva caixa forta, sota el pretext que volia emportar-se les joies a un lloc més segur del banc.

El subinspector José Ángel Merino, cap de l’Àrea Central de Delictes Econòmics dels Mossos d’Esquadra; la inspectora Eva María Segura, cap de la Secció de la Brigada Provincial de la Policia Judicial de la Policia Nacional, i el coordinador d’Investigació Criminal Joaquim Trindade, de la Policia Judicial portuguesa, van destacar que les víctimes tenien una sensació d’«angoixa» a l’estar «immerses en una situació de gran vulnerabilitat davant els criminals», de manera que acabaven acatant les seves ordres.

Els principals autors, considerats cervells de la trama, residien a Portugal. Des d’allà, feien les trucades, que solien ser en telèfons fixos. La hipòtesi policial és que aquestes trucades se centraven de manera massiva en una localitat concreta i, a partir d’allà, desplegaven el seu engany una vegada identificat un candidat «apte» per als seus propòsits. «Executaven l’engany amb gran tenacitat i capacitat de persuasió», segons van explicar els investigadors.

Compra de lingots d’or

Notícies relacionades

L’organització repartia el botí entre els seus membres, que seguien diferents formes de blanqueig per moure els beneficis que generaven. D’aquesta manera, els diners que obtenien de les víctimes eren normalment transportats en vehicle cap a Portugal o utilitzant agències d’enviament de diners. Les transferències bancàries fraudulentes de les estafes eren rebudes per mules i reexpedides novament a comptes corrents controlats per la cúpula del grup delictiu a Portugal.

Una altra manera de blanquejar els beneficis era la compravenda de productes electrònics de gamma alta, com telèfons mòbils i ordinadors portàtils, o amb una metodologia bastant més elaborada d’inversió, l’adquisició de lingots d’or, que permet un fàcil transport i ocultació mentre es minimitza una eventual pèrdua de valor amb el pas del temps.

Temes:

Portugal