Manuel Delgado Baquerizo: "És un error cultivar fruites tropicals on no hi ha aigua"

Manuel Delgado Baquerizo: "És un error cultivar fruites tropicals on no hi ha aigua"
2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Estem acostumats a parlar de la protecció dels linxs ibèrics i les àguiles imperials, però no de protegir els sòls. ¿Com explicaria la importància que tenen?

El 60% de les espècies depenen dels sòls i el 95% dels nostres aliments provenen directament o indirectament d’aquests. És molt important que parlem d’emblemes com els linxs i les àguiles, però hem de preocupar-nos pels ecosistemes que permeten tant la seva supervivència com la de la resta d’espècies, inclosa la nostra.

Si sortíssim a prendre una mostra aleatòria de sòl en un paratge natural d’Espanya, ¿què hi trobaríem?

S’estima que, tant a escala global com a Espanya, un de cada tres sòls està altament degradat. D’una banda, per l’impacte d’activitats humanes que estan, per exemple, fent augmentar cada vegada més la presència de microplàstics, metalls pesants, excés de fertilitzants i patògens. I d’altra banda, per l’impacte del canvi climàtic i de fenòmens com l’augment de la temperatura i l’escassetat de precipitacions.

¿Quina és en aquests moments l’amenaça més gran?

En el context de la península Ibèrica, el que més preocupa és l’impacte de la sequera i l’increment de l’aridesa. Sobretot en aquelles zones on això conflueix amb l’ús del sòl per a finalitats agrícoles. Gran part del territori espanyol està en risc de desertificació i això té un impacte clau en qüestions com la biodiversitat del sòl i la producció d’aliments.

¿I quin impacte té tot això en qüestions com, per exemple, la producció agrícola?

Els sòls estan cada vegada més esgotats, tenen menys nutrients i menys biodiversitat. I tot això suposa una amenaça per a la producció agrícola. Una de les zones més afectades d’Europa és justament el sud-est de la península Ibèrica, una regió on l’aridesa està augmentant a un ritme alarmant i, al seu torn, l’ús agrícola dels sòls s’està intensificant cada vegada més. Per això és més important que mai repensar els usos que fem del sòl i crear formes de cultiu més sostenibles.

¿Què cal fer per garantir que els camps continuïn cultivant aliments però, al seu torn, no siguin cada vegada més malmesos?

Notícies relacionades

El primer i més important és escoltar els científics. I sí, sembla obvi però moltes vegades no es fa. Perquè si volem renaturalitzar un espai, el conegut com rewilding, no és suficient plantar qualsevol cosa perquè, potser, si reforestem un espai semiàrid amb una espècie que requereix molta aigua podríem acabar empitjorant el problema. Per això, l’ideal seria que Espanya tingués una estratègia per protegir els sòls i garantir les collites.

¿Això implicaria, per exemple, eliminar, ressituar o modificar certs cultius?

Sí. És un error que Espanya cultivi fruites tropicals en zones on ja per si mateix no hi ha aigua, cosa que accelera la desertificació i la degradació dels sòls. No és una cosa sostenible. Per això hauríem de planificar quines plantacions són més sostenibles en funció dels recursos naturals de cada zona. Això per descomptat que podria implicar canvis respecte als cultius actuals, però també en garantirà la persistència a llarg termini.

Temes:

Espanyol