Perseguint el pare Blay

L’Anna recorda que Blay sovint entrava a classe de catequesi i la separava de la resta d’alumnes per emportar-se-la a un despatx ubicat just al costat. Allà tancava la porta, apagava el llum i l’asseia sobre la seva falda. "M’agradava el seu rellotge i em deixava que hi jugués", explica. Fingint que l’ajudava a preparar-se per a la comunió, Blay va abusar d’ella.

La seva cosina, que també assistia a classes de catequesi i que patia els mateixos abusos que l’Anna, ho va explicar a casa. I quan li van preguntar a l’Anna si a ella també li feia el mateix que explicava la seva cosina, va assentir sense saber gaire bé què significava. "Per a mi era com un avi, la meva mare diu que jo fins i tot el defensava", explica ara per remarcar el grau de manipulació que exercia sobre elles i com n’és de complex per als menors detectar els abusos.

L’Anna fa ja anys que anomena els abusos pel seu nom. És periodista i va fer el treball final de màster sobre l’ocultació de la pederàstia de Blay per part dels Escolapis. Va convertir el seu abús en un treball d’investigació periodística. Així va esbrinar que Blay va abusar d’ella quan ell tenia 68 anys i que abans havia estat en altres escoles, sempre en contacte amb menors. Va intentar que l’Arquebisbat de Barcelona i la companyia de l’Escola Pia de Catalunya li aclarissin on havia exercit de mestre però no li van donar aquesta informació. "És veritat que no vaig dir que havia sigut la seva víctima, només que era una estudiant que estava fent un treball acadèmic", matisa.

A Sitges i a Moià

EL PERIÓDICO, en un equip conjunt amb TV3 per informar de nous abusos coneguts arran del documental La fugida –una coproducció de la televisió catalana i d’aquest diari–, ha fet la mateixa petició i la companyia educativa també ha rebutjat fer pública la trajectòria de Blay. Instada a confirmar almenys si és veritat que va passar pels centres de Sitges i Moià, tal com denuncia un comentari anònim en un blog digital, una portaveu de la institució va aclarir que Blay va estar tres anys com a docent de l’Escola Pia de Sitges entre el 1967 i el 1970 i de l’Escola Pia de Moià entre el 1970 i el 1976. La mateixa portaveu també va remarcar que no consten incidents ni anomalies en cap dels centres per part de Blay, que va donar classes d’Història, Català i Religió.

La mare de l’Anna i la seva tia van acudir el rectorat d’Alella a denunciar els tocaments després de la revelació de les menors. El rector va disculpar Blay i va prometre que no es repetiria. L’Anna assegura que hi va haver famílies que fins i tot es van posar de part de Blay i van afirmar que ella i la seva cosina s’ho havien inventat tota. El 2010, no obstant, la mare d’una tercera nena hi va contactar per denunciar més abusos de Blay. Més greus, si és possible, que els que havien patit elles. "La meva mare i la meva tia van tornar a protestar al rectorat i l’arquebisbat va destituir Blay i li va prohibir estar en contacte amb menors", explica l’Anna. Però el 2016, la mare de l’Anna va descobrir que Blay era a l’Escola Pia de Balaguer. El provincial actual de la companyia a Catalunya, Jordi Vilà Font, que diu que ostenta el càrrec des de fa només un any, remarca que Blay en aquella escola es va limitar a oficiar "algunes celebracions" però no va tornar a quedar-se "a soles amb menors".

Al veure que Blay apareixia en fotografies d’excursions al costat de menors, la mare i la tia de l’Anna van acudir als Mossos el 2016 per denunciar els abusos patits per la seva filla el 2008. Va arrencar una causa judicial que s’ha allargat vuit anys i que va dictar una sentència difícil de comprendre: Blay va ser condemnat pel Jutjat Penal número 1 de Mataró a una multa econòmica per abusar sexualment de les tres nenes d’Alella, ara ja unes dones adultes.

"Relliscada"

La cúria de l’Escola Pia de Catalunya va qualificar el 2010 els delictes de Blay com una simple "relliscada". El provincial Vilà, que llavors no detenia aquest càrrec, admet que aquest cas no es va gestionar bé llavors. "Ara ho faríem molt diferent. El portaríem nosaltres a la justícia, superaríem el dret canònic. Estaríem al costat de les víctimes", assegura.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La sentència té en compte que Blay ara mateix té 84 anys i que en la causa s’han produït dilacions indegudes. "No ho entenc, sembla que nosaltres hàgim intentat retardar el judici i la sentència quan volíem just el contrari", protesta l’Anna, que afegeix que si la seva mare no va denunciar abans va ser perquè va creure que l’Església prendria les mesures oportunes. Es va equivocar. I l’Anna, després de viure-ho en la pròpia pell i investigar-ho per al seu treball de final de carrera, creu que les coses no han canviat tant actualment. "Si l’Església pogués, seguiria tapant-ho tot", conclou.

L’Audiència de Barcelona ha elevat fa poc la condemna a Blay, estimant el recurs de la família de l’Anna, a 22 mesos i mig de presó, que el sacerdot tampoc complirà. Blay no ha sigut exclaustrat ni secularitzat pels Escolapis.