Un de cada 10 nadons ja neixen mitjançant fecundació in vitro

Veiga és la mare científica de Victòria Anna, el segon nom de la qual és precisament un homenatge a ella. Aquest fet, han assegurat en diverses ocasions totes dues, les ha unit de per vida. Des d’aleshores s’han millorat els índexs d’embaràs d’aquestes tècniques: en la dècada dels 80, la taxa d’èxit d’un tractament FIV era d’entre un 20% i un 25%, mentre que ara és d’entre un 50% i un 65%. I el que el 1984 va ser una fita mèdica ara ja no ho és tant: el 2023, l’11% de tots els nadons nascuts a Espanya ho van fer gràcies a tècniques de fecundació in vitro.

Tres anys després del naixement de Victòria Anna va néixer el primer embrió congelat a Espanya i, el 1988, el primer nadó per donació d’òvuls. En les últimes dècades, el nombre de cicles de fecundacions in vitro realitzades a la Dexeus amb donació d’òvuls s’ha multiplicat per 5, ja que les dones tenen cada cop fills més tard i moltes vegades, quan es plantegen el primer embaràs, ja compten amb 40 anys i els seus òvuls ja no serveixen. Veiga ha sigut clara referent a això: "La congelació d’òvuls hauria de ser una prestació del sistema públic de salut".

Una "nova realitat"

El 2006 va néixer a Espanya el primer nadó fruit de la tècnica de maduració d’ovòcits in vitro. El 2012, el primer per preservació d’òvuls en una dona que va tenir un càncer d’ovaris. "Som davant una nova realitat. Els avenços en la medicina de reproducció han sigut espectaculars. Jo tornaria a començar, clarament", va dir ahir Veiga. Al costat seu, l’actual president de la Fundació Dexeus Dona i excap del Servei de Reproducció, Pedro N. Barri, va destacar que, a més de la tecnologia, ha canviat (i si és possible, "més") la societat. Espanya és un dels països amb les taxes de fecunditat més baixes d’Europa. "La mitjana de fills ha passat de 3 a 1,1. Estem per sota del reemplaçament generacional. És una variable social, no mèdica", va dir Barri, que va criticar que l’Estat doni "poques ajudes" a les famílies.

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

Per qüestions socials (com la precarietat laboral o una tardana emancipació), cada vegada hi ha més dones soles i sense parella que es plantegen un embaràs. Si abans n’eren un 4%, ara en són un 8%. En 10 anys, del 2012 al 2022, el nombre de dones que són mares a partir dels 40 anys ha augmentat un 27% a Espanya. La realitat social ha tingut, doncs, un impacte en la reproducció assistida. "L’edat mitjana de les nostres pacients de reproducció assistida ha passat dels 35 als 39 anys. Actualment, més d’un 50% de les nostres pacients tenen 40 anys o més. El 1995 n’eren només un 11%", va dir.

Una altra realitat són les parelles de lesbianes. En els últims cinc anys, el nombre de tractaments de recepció d’ovòcits de la parella (el mètode ROPA) s’ha multiplicat per cinc. També ha augmentat la preservació per causes socials dels òvuls: s’ha multiplicat per 10. El perfil és el d’una dona jove que no té parella o que no té una situació professional adequada per tenir el fill i que, al seu torn, és conscient que el pas del temps és "inexorable". "Del 2012 al 2022, la mitjana d’edat [de dones que preserven òvuls] ha baixat dels 37,8 anys als 34,5. Aquesta dada demostra que les dones estan més ben informades", va dir el ginecòleg. Així, si el 2009 el 70% de les dones que congelaven òvuls era per qüestions mèdiques (per exemple, un càncer d’ovaris), el 2023 el 90% de les que decideixen fer-ho és per un desig personal.