La família de les germanes de Navas creu que el suïcidi era "evitable"

Tal com van explicar els veïns de l’edifici a aquest diari, la família, composta per la mare, l’Emilia, i les seves quatre filles, van entrar a viure al sobreàtic fa uns 40 anys. Quan va morir l’Emilia de covid, el 2021, van començar els impagaments. "Es tracta d’un contracte de lloguer indefinit en el qual firmem totes", explica Muns. No entén com els propietaris no es van posar en contacte amb ella i amb la seva altra germana quan la Núria i la Mercè van deixar de pagar les mensualitats. "Ningú va contactar amb nosaltres, ens hauríem assabentat del problema i podríem haver ajudat", lamenta Muns, compungida per la pèrdua.

Ara mateix, un jutjat de Barcelona porta el cas i custodia les dues motxilles amb què la Núria i la Mercè es van precipitar al buit, amb objectes de valor, així com la carta de comiat que la família encara no ha pogut llegir. El contracte de lloguer està en possessió d’un altre jutjat, el que va ordenar el desnonament, previst per a les vuit del matí de dilluns passat. La família està pendent encara de rebre l’autorització de la jutge per poder recollir fotos, records i les pertinences de la seva família.

Els seus familiars, igual que els veïns de l’edifici que més les coneixien, segueixen afligits, plens de dolor i ràbia. Muns explica que les dues germanes, la Núria i la María, tenien una relació molt singular. "S’estimaven molt, eren l’una per a l’altra", recorda. Però també afegeix que s’havien aïllat de la resta de la família. "No hi havia bona relació familiar, elles no la volien". No van servir de res els intents de Mur, assegura, per contactar-hi: trucades, correus electrònics, missatges de WhatsApp… "L’últim era de l’any passat: els vaig demanar de parlar, els vaig dir que les estimava i que les trobava a faltar. Mai van contestar", explica Mur, visiblement afectada.

Els veïns també han explicat que els serveis socials municipals havien trucat a la porta de les dues germanes en diverses ocasions, sense resposta. "Els serveis socials haurien de tenir una mínima autoritat per poder obrir la porta i atendre-les. No pot ser que elles estiguin malament, no obrin, i aquí ningú es doni per al·ludit, que els doni igual", opinava una veïna. Aquest cas guarda certes particularitats amb el de l’Alejandro, l’informàtic marcat per la mort del seu pare i per la pandèmia i que va ser rescatat d’entre el greixum de la seva vivenda al Prat de Llobregat. Tampoc llavors els serveis socials van poder atendre’l de manera preventiva. Ell s’hi negava.

Suport de veïns i activistes

Notícies relacionades

L’Orgull camina per "educació, drets i pau"

Les pluges rebaixen a mínims històrics el perill d’incendi

La germana de la Núria i la Mercè agraeix totes les mostres d’afecte, especialment a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), el Sindicat de Llogateres "i a tots el que van assistir a la manifestació" de dimarts passat. Després de conèixer aquest tràgic desenllaç, el moviment en defensa de l’habitatge a Barcelona es va concentrar a la plaça de Sant Jaume per exigir responsabilitats. "Cal fer una crida social per evitar que es tornin a repetir situacions com aquesta", van demanar en la protesta. Muns també agraeix les paraules de la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que va pronunciar sobre aquest cas després de la roda de premsa de l’Executiu català.

El tràgic suïcidi de la Núria i la Mercè no és el primer cas de persones que es treuen la vida en vigílies d’un desnonament a Catalunya i la resta d’Espanya. Fa tan sols tres mesos, l’Alex, un veí de Sabadell de 70 anys, es va suïcidar al ser desnonat. Una altra dona ho va fer l’última nit de Nadal. S’uneixen a la llarga llista on també consten Segundo Fuentes o Melanie. "No són suïcidis, són assassinats", van exclamar els afectats dimarts passat.