El "privilegi" d’iniciar una història

Victòria Anna Perea Sánchez va ser la primera ciutadana d’Espanya nascuda mitjançant un tractament de fecundació in vitro.

El "privilegi" d’iniciar una història
2
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Victòria Anna Perea Sánchez, primera persona nascuda a Espanya per fecundació in vitro, complirà 40 anys el 12 de juliol. "Tot i que el meu naixement va ser una fita mèdica, no puc viure d’esquena a la meva realitat social", explica. Aquesta realitat és la de les dones mil·lennistes que, arribats els 40, no tenen fills bé perquè no han trobat una estabilitat laboral, bé perquè no han conegut encara una parella que els encaixi. O per tots dos motius.

"Em sento molt apel·lada per tot això, perquè jo convisc amb aquesta realitat social. Formo part d’una generació que, per condicionants laborals o econòmics, o perquè no ha trobat l’estabilitat en la parella, ha postergat la decisió de ser mare. Tot això m’ha passat a mi i a moltes persones del meu entorn. Se’ns ha passat la trentena en un tres i no res", reconeix la dona.

A més, afegeix que, tot i que les xifres presentades ahir per Dexeus Dona no són per "preocupar-se", sí que són per "ocupar-se". "La gent n’ha de ser conscient. Perquè la meva generació no ho era. Jo sí, per tota la meva realitat. Com que el nostre rellotge biològic és més curt que el dels homes, hem de tenir aquesta informació a l’abast per poder planificar", reivindica.

Pacients típics

Tot i així, afirma sentir-se una "privilegiada" per ser, de manera casual, el "punt d’inici de tota aquesta història", és a dir, la de les tècniques de fecundació in vitro, que han permès ser mares i pares a moltes persones. "Veure les xifres impressiona. I dins d’aquestes xifres hi soc jo com a mil·lennista, complint-ne 40".

Victòria Anna explica que, quatre dècades enrere, els seus pares eren els "pacients típics". La mare tenia 35 anys i un problema mèdic que li impedia quedar-se embarassada. Per això va recórrer a les tècniques de reproducció assistida. "Aquesta era l’última carta que tenien. I gràcies a tota la feina de l’equip mèdic va ser possible", diu Victòria Anna. No només la tecnologia ha canviat des de llavors, sinó també la societat. "Als 20 anys em semblava estrany ser mare a partir dels 40; ara és la nova normalitat".

Notícies relacionades

A més, Victòria Anna està estretament lligada a la biòloga Anna Veiga, la seva mare científica. "Tenim una relació de família. És com la meva tia. Ens veiem cada ics temps, ens seguim a les xarxes i ens escrivim per veure com està cada una", diu. "Tota aquesta vivència va unir els meus pares amb l’equip mèdic d’una forma molt especial. Han recolzat la meva família en moments difícils i nosaltres a ells també", afegeix.

La doctora Veiga va explicar ahir que les millores tecnològiques han permès que, en els últims anys, s’hagi reduït el nombre d’embarassos múltiples producte d’aquestes tècniques. "Hem reduït el nombre d’embrions transferits per evitar el risc d’embaràs múltiple. ¿Per quina raó? Perquè hem après a cultivar millor aquests embrions i al laboratori hem optimitzat les condicions de cultiu. A més, tenim molt bons programes de congelació embrionària", va destacar la doctora Veiga.