Tomás Alonso: "Hi ha famílies que encara pensen que l’FP és per als que no volen estudiar"

La clau es troba en l’orientació primerenca. Els que deixen els estudis solen argumentar que s’han equivocat en la seva elecció. Cal orientar-los des de molt joves. Fins i tot a primària. Així es van plantejant quin tipus d’oficis i professions els interessen. Tenim un altre problema perquè hi ha sectors amb altíssima inserció laboral, però la ciutadania no els demana. Per exemple, electrònica i energies renovables.

¿I per què no hi ha demanda? ¿Els estudiants no volen aquests mòduls o, simplement, no els coneixen?

Aquest és el dubte que tenim. Intentem fer-ne promoció i les administracions, també. Al ciutadà no el pots obligar. Si no li agrada, no li agrada. Però cal anar conscienciant.

Alemanya és un país exemplar a l’FP. Però Clara Sanz, secretària general d’FP, va assegurar recentment que Espanya no busca l’FP d’Alemanya per les diferències amb el teixit productiu. ¿Hi està d’acord?

Completament. Veure el que fan altres països està bé, i tenir a mà el mirall d’Alemanya, també. Però no pots copiar una estructura tenint un sector empresarial i productiu tan diferent. Cal adaptar-lo al nostre sistema. Alemanya treballa molt amb el grau mitjà. A Espanya tenim el grau superior, que no té gairebé cap país de la Unió Europea perquè ells el posen a la universitat.

¿Estan implicades, de veritat, les empreses en l’FP?

Estan començant a fer-ho.

¿Començant?

Em refereixo a les empreses petites. Fa més de 15 anys que tenim la formació en centres de treball. La llei actual estableix més hores a l’empresa i per això considera tota l’FP dual. Cal canviar la mentalitat perquè ara enviarem el alumnes a primer. Tindran, lògicament, menys coneixements, així que l’empresa assumirà més protagonisme en la formació. L’FP intensiva, a diferència de la general, aportarà ingressos econòmics als estudiants més alts que els d’ara. A les empreses cal dir-los que no és una despesa sinó una inversió a futur.

¿Quin paper poden tenir les famílies per orientar i recolzar els nostres fills i filles?

A les mares i els pares els dic sempre el mateix: veniu als centres a conèixer l’FP. La gent, en general, està perduda. Cal explicar que, a Espanya, tenim 26 famílies professionals i que depèn de la comunitat on vius tens disponibles uns estudis o uns altres. Una de les frases més repetides pels estudiants és "no sé què fer". Els meus dos fills han estudiat l’FP. Un és emprenedor i s’ha situat pel seu compte i l’altre ha anat a la universitat. Els vaig deixar fer el que em van demanar. I això que, com a pare, sempre penses: "Ai, ai, aquest sector en el qual s’està ficant...". Però són ells els que han de prendre la decisió. Es pot començar un cicle i, si veu que s’ha equivocat, no passa res, es va a un altre. Els nanos i nanes canvien molt quan van a l’empresa, allà s’adonen de veritat si el sector els agrada o no. Encara hi ha famílies, no obstant, que pensen que l’FP és per als que no volen estudiar. No saben que a l’FP també és necessària la formació al llarg de la vida.

Un dels motius que explica l’abandonament de l’FP és, segons l’estudi de CaixaDualiza, l’escàs suport familiar.

Per això l’orientació s’ha de dirigir no només als estudiants sinó també als seus pares. Sobretot, a l’FP bàsica i de grau mitjà. Encara hi ha molts pares i mares, i molts professors d’institut d’ESO, que als bons estudiants els animen a fer batxillerat malgrat que ells estan mirant ja opcions d’FP. És un error. Si el nano vol fer batxillerat, el pot fer a més de l’FP, igual que anar a la universitat.

¿Quins sous poden tenir els titulats a l’FP de grau mitjà?

Depèn del sector. El que més conec és l’àmbit de l’electricitat, l’electrònica i les renovables, on qualsevol instal·lador pot estar guanyant 2.500 euros nets.

¿Quins altres reptes queden a l’FP?

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’escassa presència de les dones en els sectors industrialitzats en què, culturalment, no estan ben vistes. En Electricitat, per exemple, tinc una alumna en un grup de 30.

¿Només una?

És molt habitual en l’àmbit de la mecànica i en tots els que no estan relacionats amb l’espectre social i sanitari. Per combatre aquesta tendència, al meu institut fem visites de nenes de 6è de primària i les alumnes són les que els ensenyen les instal·lacions. Les nenes pregunten sorpreses que si són electricistes i utilitzen cables. Fa poc vam organitzar un debat i el vam titular, precisament i per trencar estereotips, L’electricitat és femenina.