Un de cada tres alumnes de grau mitjà de FP abandona els estudis

Poca orientació a l’estudiant i escassa coordinació amb l’ESO, claus que expliquen la renúncia a seguir a classe, segons un informe de CaixaBank Dualiza. Catalunya té percentatges d’abandonament per sobre de la mitjana en tots els cicles.

Un de cada tres alumnes de grau mitjà de FP abandona els estudis
4
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Un de cada tres estudiants d’ensenyament postobligatori tria Formació Professional, la modalitat educativa amb més taxa de creixement en alumnes matriculats (de 751.507 el 2015 a 1.027.367 el 2022). Amb mòduls acadèmics de dos anys, l’FP té un paper estratègic en la disminució de les elevades taxes d’abandonament escolar prematur a Espanya. Malgrat tot, tampoc surt indemne de la renúncia a continuar estudiant. El 41% dels estudiants de grau bàsic abandonen els estudis, un percentatge que va baixant a mesura que puja el nivell de la formació. En els cicles de grau mitjà, el 30% ho deixa i en grau superior, el 18%.

Aquestes són algunes dades incloses en l’estudi L’abandonament a l’FP a Espanya: diagnòstic i propostes de millora elaborat per CaixaBank Dualiza i la Universitat de les Illes Balears. L’informe també demostra que l’abandonament és més freqüent entre els homes que les dones, i també entre l’alumnat estranger. Revertir l’abandonament de l’FP passa, segons els investigadors, per augmentar l’orientació als estudiants (una de les grans llacunes del sistema educatiu) i per establir protocols de coordinació i col·laboració entre els centres d’educació secundària obligatòria i els instituts d’FP.

Catalunya i Múrcia, al davant

L’Abandonament Escolar Prematur (AEP) es refereix a la població d’entre 18 i 24 anys que no han completat l’educació secundària postobligatòria i que no segueixen cap tipus de formació. És a dir, persones que tenen com a nivell màxim d’estudis l’educació secundària obligatòria (ESO), títol que alguns no arriben a ni a tenir. És un segment de la població que corre risc d’exclusió social per les poques probabilitats que tenen de trobar feina.

La investigació de CaixaBank assegura que l’FP –a la qual es pot accedir (grau bàsic) sense tenir el títol d’ESO– ha contribuït a millorar la taxa d’AEP a Espanya, que està en un 13,6%, segons les xifres del Ministeri d’Educació i FP. Catalunya és, juntament amb Múrcia, la comunitat amb més abandonament escolar prematur: 16%, un percentatge molt més elevat que la mitjana europea (9,3%).

Presentat aquest matí i dirigit per les investigadores Francesca Salvà Mut, Mónica Moso Díez i Elena Quintana Murci, l’informe analitza els estudiants que es van matricular per primera vegada a FP en el curs 2016-2017 i els segueix fins al curs 2019-2020. Aquell any acadèmic, el 41,7% dels que s’havien matriculat en grau bàsic havien abandonat les classes, davant la meitat (49,3%) que s’havien titulat (el 8,8% restant continuaven estudiant). En grau mitjà, 30,7% van renunciar a seguir amb l’FP davant el 61,6% que havien aconseguit el seu títol (el 7,7% continuaven estudiant). En grau superior, però, el percentatge d’abandonament va baixar fins al 18,8% davant el 73,8% d’estudiants titulats (el 7,6% continuaven en el cicle).

Per autonomies, País Basc i Galícia són els territoris amb menor taxa d’abandonament en tots els cicles, davant les Canàries, que té les taxes més elevades, junt amb Ceuta i Melilla. Catalunya té percentatges d’abandonament lleugerament per sobre de la mitjana. En grau mitjà, 32,1% davant el 30,7% de la mitjana espanyola i en grau superior, 21,2% davant el 18% de la mitjana espanyola.

Per famílies professionals, els estudis de l’àmbit de la sanitat i l’esport són els que més enganxen els alumnes de grau mitjà, davant electricitat, comerç i màrqueting, hostaleria i turisme i imatge personal, que compta amb més nivells de renúncia.

Escàs suport familiar

Tenint en compte que es tracta d’una formació amb un clar objectiu a trobar feina, ¿per què es produeix l’abandonament en la formació professional? Els autors de l’informe asseguren que hi ha tres tipus de factors: els personals, els que tenen a veure amb els mateixos estudis de FP i els relatius al mercat de treball. Entre els primers, destaca la vulnerabilitat social, l’escàs suport familiar i la baixa motivació cap als estudis. Entre els segons, hi ha el baix èxit educatiu en l’ESO (també l’escassa atenció a l’alumnat amb dificultats), així com el desconeixement per part de les famílies i els docents sobre el funcionament i l’organització de l’FP i la falta de coordinació entre centres.

Notícies relacionades

Respecte als factors que tenen a veure amb el mercat de treball, destaca l’alta desconnexió entre l’oferta formativa i les necessitats del mercat laboral. També la contractació de persones amb baix nivell de qualificació i l’alt atur juvenil i percentatge de joves que no treballen ni estudien, coneguts popularment com a ni-ni, són, a Espanya, el 17% de la població entre 18 i 24 anys, segons l’estudi de l’OCDE sobre educació Education at Glance 2023 (Panorama de l’Educació 2023).

Per reduir les actuals taxes d’abandonament, les investigadores proposen millorar el funcionament de l’FP impulsant els centres, reduint les ràtios i desdoblant grups i millorant els processos de selecció, estabilització i formació del professorat.