"Un ‘ho sento’ reconforta"

En declaracions a EL PERIÓDICO, l’intendent considera que, més enllà de la reparació del mal que poden brindar les companyies d’assegurança, en cada sinistre és important una mediació de les parts perquè víctima i victimari (autor del sinistre) "puguin parlar des del punt de vista de cadascun". "Dir una cosa tan senzilla com ‘ho sento’, juntament amb altres circumstàncies, pot reconfortar la víctima i apaivagar el seu dolor", assenyala Pastor. L’experiència viscuda en un accident de trànsit, incideix, "pot canviar dràsticament la vida" de qui el pateix.

Per això, des del 18 de juny, la Guàrdia Urbana i el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona tenen en marxa una prova pilot per a implicats en accidents amb lesions greus, fins i tot amb causa delictiva, ja que la justícia restaurativa es pot aplicar com a atenuant de reparació del mal en un procés penal. Sotmetre’s a aquesta és voluntari. Fins ara, hi ha sis persones implicades en dos sinistres a Barcelona que han seguit aquesta mediació. Està a punt de ser derivat un nou assumpte que, a més, té una especial transcendència pel vehicle implicat: un patinet. És el cas d’una dona que va ser atropellada per un patinet i va resultar ferida. Encara està en rehabilitació i la persona que el conduïa no tenia assegurança.

A la ciutat es produeixen uns 6.500 accidents a l’any, dels quals "entre 250 i 300" deixen ferits greus, segons Pastor. "Quan comuniquem males notícies a les víctimes, com lesions o morts de familiars, apareixen molts dubtes. Tot i que fem una investigació correcta, moltes respostes no les té la policia, sinó qui provoca l’accident: d’aquí que hagin de ser ells els que donin les respostes. Allà entra la mediació", explica l’intendent, que remarca la importància d’aquest tipus d’eines, juntament amb altres atencions als lesionats, per "pal·liar el dolor de les víctimes".

Servei pioner

Catalunya compta amb un servei pioner de justícia restaurativa des de fa 25 anys. La Conselleria de Justícia, dirigida per Gemma Ubasart, ha presentat recentment l’estratègia 2030, que conté el full de ruta amb l’objectiu d’actualitzar aquest servei i dimensionar-lo a les necessitats actuals. L’objectiu, segons fonts del departament, és "aconseguir que la mirada restaurativa impregni tot el sistema penal i de justícia". La idea és que deixi de ser una eina alternativa o subsidiària a la justícia tradicional i es converteixi en una resposta normal i habitual davant el delicte.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"El model que defensem fa que la ciutadania sigui la protagonista dels seus propis conflictes, amb capacitat plena de participar en les solucions mitjançant el diàleg, el respecte, l’empatia i l’acord", afirma Gisela Torns Payà, directora general d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil. "Sabem que quan això passa millora la gestió dels conflictes inherents a qualsevol societat. Parlem d’un país amb una ciutadania més empoderada, més pacífica i, per tant, més cohesionada i més democràtica", assenyala. Segons la seva opinió, "més cultura restaurativa equival a més capacitat de prevenir i solucionar conflictes i, per tant, més quotes de convivència i seguretat ciutadana".

Les xifres avalen el bon funcionament d’aquest sistema. El 2022 es van registrar 2.088 peticions per participar en aquest procés i en van finalitzar 2.107 (algunes eren de l’any anterior), segons la memòria de la Generalitat. D’aquest global, en 1.323 casos (62,79%) es van fer processos restauratius i en 649 assumptes, la meitat, es va arribar a un o més acords, mentre que en 784 (37,21%) no es van donar els criteris de viabilitat. L’acord econòmic és al tercer lloc del rànquing, superat per l’acord moral (disculpes o entendre el mal causat) i el relacional (restauració de les relacions socials o bé comunicatives entre les parts).