Agreujant per discriminació femenina

La sentència dictada per la Secció 10 de l’Audiència de Barcelona per la brutal violació d’Igualada té un component singular: l’aplicació d’agreujant de discriminació de gènere, que comporta un augment de la pena. Els magistrats són contundents en les seves apreciacions sobre aquest aspecte, al considerar que Brian Raimundo Céspedes va reproduir un patró de «conducta violenta, vexatòria i humiliant» cap a les dones, «exterioritzant i imposant una situació de dominació o subjugació pel simple fet de pertànyer al gènere femení». Aquesta actitud del processat no és puntual, ja que hi ha antecedents policials i denúncies incorporades al sumari per delictes de violència sexual en l’àmbit familiar: en concret havia sigut investigat per agredir sexualment la seva germana i la seva exparella. Per argumentar l’aplicació d’aquest agreujant, l’Audiència de Barcelona recull diverses sentències del Tribunal Suprem i, fins i tot, del Tribunal Constitucional. Aquest últim òrgan judicial va perfilar en una sentència dictada el 2008 l’agreujament de les penes per aquesta raó i va proclamar la «igualtat de gènere com un valor constitucional i social susceptible d’especial protecció penal».

En els seus fonaments jurídics deixava patent que el que s’ha de tenir en compte és el «caràcter especialment lesiu de determinats fets a partir de l’àmbit relacional en el qual es produeixen i del significat que adquireixen com a manifestació d’una greu i arrelada desigualtat». Aquesta resolució destaca que la protecció de la igualtat de gènere, «com a valor que ha de ser objecte d’especial protecció», determinarà «una culpabilitat més gran quan s’executa una acció típica que tingui connotacions amb la subcultura masclista i vulneri la paritat» i «amb projecció d’una pretesa supremacia masclista», detalla.

Dominació de l’home

És a dir, que l’agreujant és aplicable en tots aquells supòsits en què, no estant expressament contemplat en la descripció típica del delicte (en aquest cas de la violació), l’acusat «actua amb motius o mòbils de discriminació basats en la dominació de l’home sobre la dona, per considerar-la l’autor un ésser inferior, menyspreant i vulnerant el seu dret a la igualtat». «La dominació es visualitza de manera rotunda quan se sotmet la voluntat d’una persona mitjançant l’ús de la violència, que precisament consisteix a utilitzar la força per imposar alguna cosa, sotmetent i desviant qui la suporta de la que seria la seva lliure i natural manera de procedir», recalca l’alt tribunal.

En la sentència per la violació d’Igualada, els magistrats també recullen fins a 11 sentències del Tribunal Suprem que argumenten l’aplicació d’aquest agreujant. Una d’aquestes destaca que la inclusió d’aquest precepte per augmentar la pena «amplia la protecció dels drets de les dones davant la criminalitat basada en raons de gènere. Això és, delictes que s’agreugen per constituir una manifestació específicament lesiva de violència i de desigualtat i dominació de l’home sobre la dona».

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’advocat de l’Ajuntament d’Igualada, Miquel Sàmper, es va mostrar ahir satisfet pels 35 anys de presó a l’acusat. Al cap de poc de tenir la sentència, de més de 100 pàgines i sense haver-la estudiat a fons, l’advocat la va qualificar de «contundent» i creu que crearà un precedent important en la justícia espanyola.

Així mateix, i quan ja s’han registrat detinguts per delictes sexuals als Sanfermines de Pamplona, Samper va remarcar que els agressors han de saber que fets com aquests seran perseguits i castigats.