Un estudi vincula grip aviària i llet de vaques infectades

El món viu un boom sense precedents de grip aviària H5N1. Fins ara se sabia que aquesta soca de la grip A era especialment virulenta i perillosa per a ocells de corral, així com per a altres espècies silvestres. Però l’últim any, segons adverteixen els experts i les autoritats sanitàries, no només ha augmentat el nombre de contagis entre aquests animals sinó que, a més, han començat a donar-se casos en mamífers i fins i tot diverses sospites de contagis en humans. Una de les notícies més sonades respecte a això va ser la detecció d’aquesta grip aviària en una granja de vaques lleteres als Estats Units i la posterior propagació d’aquest patogen en altres ramats i animals de granges pròximes.

Segons recull ara una investigació publicada ahir a la revista Nature, tot apunta que aquest virus podria transmetre’s a través de la llet de les vaques infectades així com mitjançant el contacte a través de les glàndules mamàries d’aquests animals. La investigació, liderada per un equip de científics de la Universitat de Wisconsin-Madison, s’ha centrat a analitzar una mostra de virus aïllada a partir d’una de les vaques lleteres infectades per grip aviària en una granja de Nou Mèxic (EUA).

Capacitat d’expansió

Les proves van demostrar que el virus portat per aquests animals és capaç de replicar-se, infectar i causar la malaltia en mamífers d’altres espècies, com és el cas de ratolins i fures. A partir d’allà, mitjançant experiments de laboratori, també es va comprovar que els animals infectats eren capaços de transmetre el virus als seus congèneres i a les seves cries mitjançant el contacte amb les seves glàndules mamàries i amb la ingesta de la seva llet. Per contra, segons apunten els experiments realitzats fins ara, sembla poc probable que aquests patògens aconsegueixin transmetre’s per l’aire com passava, per exemple, amb el coronavirus responsable de la covid-19.

Segons explica Gustavo del Real Soldevilla, investigador del Centre d’Investigació sobre Patogènesi i Transmissió de la Grip de l’Escola Icahn de Medicina al Mont Sinaí, aquest estudi obre la porta a realitzar més investigacions per endinsar-se en la naturalesa d’aquestes infeccions entre espècies i, sobretot, en com eventualment podrien arribar als humans. En aquest cas, tal com argumenta l’expert, aquests treballs cobren especial rellevància, ja que estem parlant d’espècies ramaderes destinades al consum humà. "La presència del virus en la llet de les vaques infectades podria convertir-se en una nova via de transmissió tant de cara a les cries d’aquests animals com, potencialment, a l’espècie humana, tot i que en aquest cas el risc només es donaria si la llet no fos higienitzada convenientment", comenta l’especialista en declaracions al Science Media Centre España (SMC).

La investigació també apunta a una dada aparentment menor però que, més enllà de tecnicismes, es tracta d’una cosa de vital importància.

Característiques inèdites

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

L’anàlisi de la mostra obtinguda en el brot de grip aviària en una granja bovina mostra que el virus ha adquirit característiques fins ara inèdites que podrien, al seu torn, facilitar la transmissió d’aquest patogen entre mamífers i, eventualment, fins i tot entre humans. Segons explica l’equip liderat per Yoshihiro Kawaoka, el virus H5N1 descobert en bovins mostra un conjunt de característiques que li permeten adherir-se a la superfície de les cèl·lules tant d’aus com d’humans i, a partir d’allà, provocar una infecció severa. Això és una cosa que en les versions més antigues del virus no se solia donar, per la qual cosa es creia que aquest patogen no ho tenia fàcil per saltar fins als mamífers. Les últimes anàlisis suggereixen que això podria haver canviat.

"Atès l’increment de casos en mamífers que han sigut infectats per grip aviària del subtipus H5N1 i la característica capacitat evolutiva i adaptació del virus de la grip, s’ha de continuar vigilant de manera activa la situació", comenta Aitor Nogales González, viròleg, científic titular del CSIC en el Centre d’Investigació en Sanitat Animal (CISA, INIA-CSIC).