L’acusat de la salvatge violació d’Igualada, condemnat a 35 anys

La violació es va produir la nit de Halloween del 2021, durant la matinada del 31 a l’1 de novembre. La víctima, que llavors tenia 16 anys, havia sortit de festa amb unes amigues i va acabar a la discoteca Èpic, ubicada en un polígon industrial als afores d’Igualada. De matinada, va abandonar el local i es va dirigir caminant a l’estació de tren d’aquesta ciutat per tornar a Vilanova i la Geltrú, on resideix la seva mare.

Cops al cap

La sentència de la Secció 10 de l’Audiència de Barcelona relata que cap a les 6.10 hores, el processat va seguir la víctima. A l’altura d’un carreró del polígon industrial, «escassament il·luminat i davant un desacampat tancat i apartat de les mirades dels possibles transeünts», va atacar la jove «de manera sorprenent» amb «un objecte contundent i rom», amb què la va colpejar fortament i repetides vegades al cap, «conscient que amb això hi havia una alta probabilitat d’acabar amb la seva vida».

La víctima es va desplomar i l’acusat, que es trobava en situació irregular a Espanya, la va arrossegar fins al carreró, on ningú podia veure’ls. Una vegada allà, «amb absolut menyspreu envers la seva condició de dona», aprofitant el seu estat de semiinconsciència i «per incrementar el dolor», va tornar a colpejar-la per tot el cos, «causant-li patiments innecessaris». Després, «amb absolut menyspreu envers la seva lliure determinació sexual», Céspedes la va violar brutalment, fins i tot amb objectes contundents i punxeguts, durant aproximadament 20 minuts, relata la sentència.

Després de la «brutal agressió», el processat, «coneixedor de les baixes temperatures» i de la falta d’assistència mèdica immediata per tractar l’hemorràgia i les greus lesions que li havia infligit i que acabarien amb la seva vida, cosa que «incrementaria el seu patiment fins que arribés aquell moment», va deixar l’adolescent estesa a terra despullada, semiinconscient, dessagnant-se i sense la roba que vestia. Céspedes es va emportar alguna de les seves peces.

La víctima va ser trobada en aquest estat per un camioner que, al veure-la estirada a terra, la va tapar amb una jaqueta abans de trucar als serveis d’emergència. Quan van arribar els sanitaris, es van adonar que l’adolescent estava viva i va ser traslladada d’urgència a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona. Va ingressar amb un traumatisme cranioencefàlic i amb greus lesions. Els metges van haver d’operar-la diverses vegades.

El tribunal destaca que no hi va haver intimidació perquè la víctima va ser «agredida violentament des del primer moment», va quedar en estat de semiinconsciència i sense poder defensar-se del «brutal atac rebut». La sentència afegeix que el processat va utilitzar una « violència desmesurada». De fet, els forenses van descartar que sense objectes es podien haver provocat «lesions tan atroces» que els mateixos facultatius van qualificar d’«autèntic empalament» susceptible de causar, per si sol, la mort de la jove.

Per als magistrats, el processat va actuar, com van argumentar el fiscal i les acusacions, amb «un evident animus necandi (ànim de matar)», «pels cops al cap i les gravíssimes lesions» a la zona vaginal. Hi cal afegir «les condicions físiques i psíquiques en què la va abandonar», el lloc escassament visible en què ho va fer i l’escassa probabilitat que fos assistida per altres persones. L’adolescent no va morir per la intervenció del camioner que la va trobar i dels equips sanitaris que es van desplaçar al polígon. Els forenses van assenyalar en el judici que la totalitat dels casos en què es produeixen les lesions patides per la jove acaben en mort.

Notícies relacionades

Quatre morts d’una mateixa família en un incendi

Les travesses dels Nobel

Atac per sorpresa

El tribunal valora «la letalitat de l’objecte utilitzat (no es va trobar), la manera en què es va utilitzar i la zona del cos que es va atacar» . Segons la seva opinió, els fets es van cometre amb «acarnissament» i Céspedes «va manejar a la seva voluntat» la víctima, no només clavant-li cops, sinó agredint-la sexualment d’una «manera salvatge» per «causar-li el màxim patiment possible». Per això, s’aplica al processat l’agreujant de traïdoria, ja que està clar que el seu «ànim homicida anava encaminat a facilitar la comissió del delicte contra la llibertat sexual». Així, incideixen, va ser un «atac per sorpresa, per l’esquena, a traïció i sense que fos reconegut, per acabar amb les possibilitats de defensa de la seva víctima en nom de facilitar el seu propòsit depredatori sexual, com va passar», ressalta la sentència. En definitiva, afirma el tribunal, «es reprodueix un patró de conducta violenta, vexatòria i humiliant del processat cap a les dones».