Catalunya és l’autonomia que més menors migrants acolliria

Tal com ha pogut saber aquest diari, la proposta inclou el trasllat de 31 nens, nenes i adolescents a Catalunya, la comunitat autònoma que més menors rebria. La segueixen Extremadura, Madrid i Andalusia, amb 30; Cantàbria, amb 29; Galícia, amb 26, i Astúries, amb 24.

Les comunitats que menys menors migrants no acompanyats acollirien serien La Rioja (4), les Balears (10), Navarra (15) i Múrcia (16). En total són 347 nanos, a qui en caldria sumar 40 que es quedarien a les Canàries i 13 més, a Ceuta.

Acords sense complir

El 2023, 373 menors estaven pendents del seu trasllat a la Península des de les Canàries i Ceuta –396, incloent-hi els menors que es quedaven a les Canàries (21) i Ceuta (2)–. De tots ells, Andalusia n’ha acollit 30 provinents de Ceuta; Aragó, 16 que venien de les Canàries; i Astúries, 16 de les Canàries. En total, 52.

"Els diners, els recursos, es troben a les comunitats autònomes i vull recordar que aquest acord voluntari és a les places sense cobrir en un 85%, les de l’any 2023", va assegurar la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, la setmana passada. Navarra s’ha compromès a traslladar-ne cinc provinents de les Canàries a finals de juliol.

Quant a l’acord del 2022, un total de 378 menors migrants havien de ser traslladats a les comunitats, dels quals en falten encara 150, és a dir, el 40% dels nens, nenes i adolescents que van ser acordats amb l’Executiu.

En la reunió d’avui del Govern amb les comunitats autònomes s’espera desbloquejar la reforma de la llei d’estrangeria que faci obligatòria l’acollida de menors migrants arribats a les costes canàries. A la conferència sectorial d’Infància i Adolescència, el PP acudeix sense una posició unànime entre els seus presidents autonòmics, inclinant-se per un repartiment voluntari sense modificar la llei i amb algunes exigències dels populars. Principalment, la creació d’un "fons de contingència", més recursos de l’Estat i la necessitat d’atendre en els criteris de repartiment les comunitats que ja estarien "saturades". Des de l’Executiu asseguren que acudiran amb la "mà estesa" per atraure el suport del PP i s’obren a atendre les reivindicacions dels populars.

Tant a través d’un finançament "suficient" com d’una discriminació positiva de les comunitats que ja hagin fet un "esforç previ" en l’acollida de menors migrants, segons fonts del Ministeri de Política Territorial. Tot això dins d’uns paràmetres preestablerts en la conferència sectorial relacionades amb la població o la renda per càpita. Amb tot, i davant les queixes d’Andalusia, el País Valencià o la Regió de Múrcia, les mateixes fonts de l’Executiu traslladen que les comunitats que tradicionalment més esforç d’acollida han fet són Euskadi i Catalunya.

Tot i que des del Govern central defensen que el finançament està garantit en la proposta de reforma pactada amb l’executiu de les Canàries, s’obren a incloure noves aportacions en aquesta matèria. L’objectiu serà blindar la "suficiència financera" i l’adopció de mesures que resultin necessàries per dotar de recursos les administracions autonòmiques.

D’altra banda, tant el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, com el president de les Canàries, Fernando Clavijo, ja es van comprometre en una reunió amb el PP el mes passat a incloure les seves aportacions al text pel que fa al mecanisme de la declaració d’emergència.

El portaveu dels populars, Borja Sémper, va assenyalar la vigília d’aquest fòrum que el Govern central "ha d’habilitar els mitjans" i noves infraestructures que permetin l’acollida. Així mateix, va posar en relleu la situació "asimètrica" entre les diferents comunitats autònomes per demanar que siguin tingudes en compte les circumstàncies de cada una a l’hora d’assumir el repartiment de 3.000 dels 6.000 menors migrants que resideixen a les Canàries.

Negociació amb el PP

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

Des de l’Executiu reiteren aquesta voluntat d’incloure modificacions a la seva proposta de reforma. Canvis que es negociarien a futur perquè ara consideren urgent començar a descongestionar la pressió a les illes. De fet, a manera de pressió, els socialistes han decidit que portaran al Congrés la proposta de reforma abans de finalitzar el mes, amb o sense els vots del PP prèviament garantits, quan al principi s’apostava per presentar la reforma només si era amb el consens del principal partit de l’oposició.

La col·laboració del PP és imprescindible, segons el Govern. Els populars presideixen 11 comunitats, a més de Ceuta i Melilla, i més enllà de la reforma de la llei, després ha d’"aplicar-se". Per això des de l’Executiu combinen la mà estesa amb la pressió del calendari. La prioritat és arribar a un acord, però tant si s’hi arriba com si no, "tot acabarà en pocs dies amb una manifestació parlamentària i allà és on ens retratarem tots els grups", va assegurar Ángel Víctor Torres en roda de premsa dimarts després del Consell de Ministres.