Reconstruït el cromosoma d’un mamut llanut de fa 52.000 anys

La història d’aquesta fascinant troballa comença d’una forma peculiar. "Era l’any 2016. Estava en un sopar d’Acció de Gràcies a Houston i vaig tenir un moment eureka", explica Pérez Estrada. Feia poc que la investigadora s’havia incorporat a un dels laboratoris pioners en l’estudi de genomes antics i feia temps que donava voltes a com posar a prova la maquinària per rescatar fragments de l’ADN de mostres en mal estat. "Se’m va acudir agafar una bosseta i recollir els ossos del gall dindi que havíem sopat. Vaig deixar podrir-ne alguns. Després, els vaig portar al laboratori i vaig començar a analitzar-los per veure si en podia rescatar material genètic. ¿I saben què vaig aconseguir? Res. Un fracàs estrepitós", explica entre rialles. A partir d’aquí, aquesta investigadora va passar els següents anys examinant sense èxit mostres d’animals morts que veia pel carrer i qualsevol altra raresa que trobava al seu camí. "I res semblava funcionar", comenta.

El destí va voler que anys més tard contactés amb una investigadora, Marcela Sandoval-Velasco, que estava perseguint el seu mateix objectiu però des de la Universitat de Copenhaguen. Aquí va ser quan les dues científiques van començar a col·laborar de bracet, es van endinsar als arxius dels museus d’història natural més prestigiosos del món i van començar a analitzar restes d’animals que havien viscut feia centenars o milers d’anys. "Vam fracassar mil vegades més, però vam aprendre moltíssim", relata.

Però just quan les seves investigacions semblaven estar abocades a un atzucac, a principis de 2020, mentre el món estava reclòs per l’esclat de la covid-19, Pérez va rebre una trucada que ho va canviar tot. "Em van dir que una de les mostres que havíem enviat a analitzar havia sortit bé. I era justament la d’un mamut llanut de més de 52.000 anys. Després de centenars i centenars de fracassos, vam assolir un èxit que, a més, era molt més emocionant del que podíem haver previst", comenta.

Les primeres anàlisis de les mostres de mamut es van realitzar als laboratoris del CNAG i del CRG en mans de l’investigador Marc A. Martí Renom. I contra tot pronòstic, es va aconseguir rescatar una preciosa estructura amb 28 parells de cromosomes.

El llibre més complet

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

Anteriorment, altres treballs havien aconseguit desxifrar fragments aïllats de l’ADN d’espècies extintes com, per exemple, els mamuts o els tigres de Tasmània. Però en aquest cas, per primera vegada, s’ha aconseguit tenir una imatge completa de l’estructura tridimensional dels cromosomes d’un animal que ja no existeix. "Abans teníem les pàgines soltes d’un llibre que intentàvem ordenar i donar-los sentit. Ara tenim un volum complet, ordenat i contextualitzat que podem llegir de forma clara per entendre realment com eren els mamuts", explica Juan Antonio Rodríguez, investigador del CGR i la Universitat de Copenhaguen i coautor d’aquest treball.

La primera fotografia completa d’aquests cromosomes fòssils proporciona informació inèdita sobre la pell dels mamuts llanuts. Els mamuts, per exemple, tenien activat un gen específic que els permetia estar recobert d’un pelatge espès. També en tenien activat un altre que els donava la possibilitat de termoregular-se per sobreviure a condicions de fred extrem. I fins i tot tenien una condició genètica peculiar que els atorgava unes pestanyes extremadament llargues i gruixudes.