El Batxillerat Internacional es dispara un 140% a Espanya

Malgrat l’augment de l’IB a Espanya, encara hi ha desconeixement entre les famílies sobre el programa, que ni és (només) batxillerat ni és internacional.

Dos milions d’alumnes.

L’IB va néixer el 1968 a Suïssa per l’empenta d’unes famílies amb molta mobilitat internacional que demandaven estabilitat acadèmica i curricular per als seus fills. Sense estar adscrit a cap ideologia política ni religiosa, l’IB està avui implementat en 5.971 centres educatius de 156 països. Oficialment es diuen escoles del món IB i hi estan matriculats més de dos milions d’alumnes .

Centres privats i públics.

L’IB no és una modalitat educativa que s’imparteixi exclusivament en centres privats. "La meitat de les 5.971 escoles del món són públiques, sobretot als EUA i Amèrica Llatina. A Espanya, dels 240 centres, 56 també són públics", explica el responsable sènior de les escoles del món IB a Espanya i Amèrica Llatina, Antonio Muñoz, que recentment va impartir a Madrid una xerrada sobre l’IB a les jornades Educar amb fonament, organitzades pel centre Brains.

Des de primària.

L’IB no es refereix només als estudis de batxillerat, sinó que s’aplica des de l’educació primària. Dos dels quatre programes que té l’IB són a primària (3-11 anys) i secundària (11-16). Els altres dos (de 16 a 19 anys) es divideixen en programa diploma i programa d’orientació professional, que està enfocat a la formació per a la inserció al mercat laboral.

No és el batxillerat dual.

L’IB no és el batxillerat dual. Aquest, creat i desenvolupat per Academica Corporation, és un programa oficial de convalidació internacional de títols de batxillerat que permet als alumnes cursar sis assignatures addicionals i obtenir dues titulacions alhora: la pròpia del seu país i la del high school americà. Es pot començar des de 2n d’ESO perquè els alumnes només hagin d’estudiar un parell d’assignatures cada curs, circumstància que disminueix la càrrega lectiva durant el batxillerat. De les sis assignatures addicionals, quatre són del currículum obligatori, i dues són matèries optatives, des de fotografia digital fins a criminologia o psicologia.

90 euros al mes a Forat del Vent.

Influïts pel llegat de l’exdirectora Carmen Jiménez, l’institut Forat del Vent va iniciar els tràmits per adscriure’s a l’IB el 2018. En aquella època, l’acreditació durava uns dos anys, tràmit que ara es fa en un. "Volíem obrir portes a l’alumnat de l’escola pública, teníem un professorat amb ganes de coses noves i volíem atendre la diversitat per dalt [alumnat amb excel·lent rendiment acadèmic], tot el claustre es va mostrar a favor", explica Jordi Fernández, director del centre. "En general, els estudiants són nois i noies àvids de saber", destaca David Castelló, professor de Forat del Vent. L’institut té més demanda que oferta, ja que només pot admetre 25 estudiants a l’IB. Els alumnes paguen uns 90 euros al mes. "No guanyem diners. Aquesta quantitat es destina a totes les gestions que implica l’IB", assenyala el director.

Els currículums.

En paraules de Muñoz, l’IB és un programa "rigorós i equilibrat" que ofereix una "educació integral" als seus estudiants. "No només parlem en termes acadèmics, sinó també personals. Fomentem el desenvolupament de les habilitats, la creativitat, el pensament crític i la sensibilitat cultural," afegeix després d’explicar que l’organització de l’IB manté contínues converses amb el Ministeri d’Educació i les conselleries autonòmiques de cara al disseny dels currículums.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

No només en anglès.

A Espanya, l’IB no s’estudia exclusivament en anglès. Les llengües oficials del model són l’anglès, el francès i el castellà, i els alumnes poden cursar els seus estudis en qualsevol d’aquests tres idiomes, més enllà del propi de cada territori (català, basc i gallec). Hi ha l’obligació acadèmica, com passa al sistema espanyol, d’estudiar un segon idioma. Els alumnes de l’IB no estan obligats a estudiar en una escola fora del seu país, sinó que ho poden fer a la seva ciutat de residència.