Catalunya estudia com limitar l’accés als espais naturals

La Generalitat activa un dispositiu de 189 informadors ambientals per regular l’accés de visitants als rius i gorgs més freqüentats amb l’objectiu de frenar la massificació.

Catalunya estudia com limitar l’accés als espais naturals
2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Un any més, Catalunya activa el dispositiu d’informadors ambientals i l’expandeix per primera vegada a diversos punts de Tarragona. El treball d’aquestes persones és regular l’accés a certs espais naturals que cada estiu arriben al seu límit per la gran quantitat de visitants que reben. En alguns punts s’han instal·lat aparcaments de pagament. En d’altres, com el cap de Creus, directament es prohibeix l’accés durant diverses hores del dia.

Però el Govern català pretén anar més enllà i conèixer al detall quins són els espais naturals que estan saturats fins al límit. I en aquest sentit van els estudis encarregats per la direcció del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

"Necessitem disposar d’un document per analitzar la capacitat de càrrega de l’espai. Quan el tinguem, veurem com haurem d’organitzarntrada de visitants al parc", explica Lluís Florit, director d’aquest parc nacional, en una conversa amb EL PERIÓDICO. ¿Estan ja al límit certs paratges naturals? La Generalitat considera que alguns, en temporada alta, sí que ho estan.

El parc natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el 2023, va rebre 628.000 visitants. El pròxim repte serà aconseguir que les persones es reparteixin per diferents zones del parc i que no es concentrin als mateixos punts d’accés. La tensió entre la preservació de l’espai i la presència dels ciutadans que s’acosten a disfrutar del seu paisatge ha crescut en els últims anys. Ara, l’Administració té per davant el repte de determinar com posar límit a alguns d’aquests llocs.

¿Més pàrquings i entrades de pagament? ¿Més barreres i busos llançadora per arribar als parcs naturals? Les receptes seran diferents en cada zona geogràfica. De moment s’ha optat per estendre la xarxa d’informadors ambientals en col·laboració amb les diputacions per controlar tota mena d’espais protegits, tot i que en especial es posa èmfasi en rius, basses i gorgs.

Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals, ha defensat la importància del dispositiu d’informadors com una de les vies per millorar la gestió d’aquests espais. "El dispositiu és una acció visible que forma part d’un pla més ampli que des de fa temps estem desplegant arreu del país, especialment en les zones que a l’estiu reben més visitants, per garantir un accés ordenat als espais naturals, sensibilitzar a la ciutadania, fomentar bones pràctiques i garantir un bon equilibri entre el gaudi d’aquests llocs i la seva conservació", va remarcar.

Visites respectuoses

Vilahur considera que la presència dels informadors consciencia la ciutadania i fomenta una "apreciació" dels espais naturals, i amb això un bon ús i gaudi del medi. En aquest sentit, va advertir de la necessitat de fomentar les visites respectuoses: "No només regulem l’entrada de la gent, sinó que els informadors fomenten les bones pràctiques per garantir un equilibri entre la conservació i l’esbarjo". El pla va començar com una prova pilot a Girona i ara ja s’ha estès arreu de Catalunya.

Notícies relacionades

Els informadors es coordinen amb els ajuntaments i els agents rurals per avisar en cas d’incidències. Es distribuiran al llarg dels parcs naturals i també dels rius més freqüentats per banyar-se. En paral·lel, la Generalitat continuarà treballant per conèixer quants espais naturals s’acosten al límit de saturació.

L’any passat, el dispositiu va atendre més 277.000 visitants i les problemàtiques detectades més comunes estaven relacionades amb l’excés de soroll, l’estacionament de vehicles fora dels espais habilitats, l’acumulació d’escombraries i el fet de portar gossos sense lligar.