Les zones amb més risc de caiguda de llamps

Els últims 10 anys han caigut més de cinc milions de llamps a Catalunya. Hi ha un refrany que diu que un llamp no cau dues vegades al mateix lloc però, segons revela un estudi de la UPC, no només és possible sinó que, a més, és una cosa bastant habitual. El primer mapa de llamps recurrents mostra amb un detall fins ara inèdit quins punts del territori català són més susceptibles de rebre l’impacte directe d’un llampec i quins són els que, en general, acumulen un nombre més elevat de llamps. "La part més interessant de tot això és que aquest mapa continua estant ple de grans misteris. Hi ha zones que no sabem per què reben tants llamps i en canvi d’altres, amb les mateixes característiques, els esquiven tots", explica Glòria Solà, autora del treball.

En el conjunt de la superfície terrestre, en els seus més de 510 milions de quilòmetres quadrats, es calcula que cada segon impacten almenys 44 llamps. A Catalunya, segons el Servei Meteorològic de la Generalitat, cada any s’observen més de 64.000 llampecs que impacten de manera directa en el territori. ¿Però on cauen tots aquests llampecs? ¿Hi ha zones més susceptibles que d’altres? ¿I si volgués anar a la caça d’una tempesta elèctrica, on hauria d’anar? Els registres històrics apunten que tot el territori, en un moment o un altre de l’any, és susceptible de rebre l’impacte d’un llamp. Tot i així, segons demostra aquesta anàlisi, hi ha zones molt més propenses que d’altres.

Edificis alts, aerogeneradors...

L’anàlisi feta per Solà revela, per exemple, que el 84% de les zones on recauen llamps de manera recurrents són muntanyes escarpades d’entre 1.000 i 3.000 metres d’altura. Entre aquestes destaquen almenys 148 regions concretes a més de 2.400 metres d’altura que destaquen per una gran susceptibilitat de patir tempestes elèctriques anuals. També hi ha un 13% de punts de risc que coincideixen amb edificis especialment alts, aerogeneradors i torres de telecomunicacions. "Les dades indiquen que l’alçària és un dels factors més importants a l’hora d’estudiar els llamps. I això coincideix tant amb els cims d’algunes muntanyes, terrenys costeruts i estructures altes", afirma la científica en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

El mapa de llamps recurrents a Catalunya mostra, per exemple, que la zona més afectada per aquest fenomen coincideix amb el sistema muntanyós del Pirineu i els Prepirineus. Sobretot a la regió oriental. Hi destaca, per exemple, el cas de la Torreta de l’Orri del Pallars Sobirà, una muntanya de més de 2.400 metres d’alçària que acumula una espectacular quantitat d’impactes. Ja lluny de les muntanyes, també destaquen zones aïllades com el Garraf, i concretament el municipi de Sitges. I a l’Alt Penedès també sorprèn el cas del cim de Sant Jeroni, a la muntanya de Montserrat, on es donen tempestes elèctriques recurrents.

Notícies relacionades

Un de cada quatre infectats pel virus desenvolupa covid persistent

Els aerogeneradors de Roses faran 260 metres d’alt

Els registres apunten, contra tot pronòstic, a un gran nombre de llamps recurrents que impacten contra els grans vaixells que segueixen les rutes marítimes més habituals des del port de Barcelona. En canvi, en algunes de les localitzacions que molts relacionen amb la imatge d’un llamp, com ara l’emblemàtica muntanya de Collserola, no s’hi ha trobat una recurrència clara.

Segons explica Solà, un de les parts més fascinants d’aquest estudi és justament les preguntes que deixa obertes. Els registres confirmen que hi ha zones especialment susceptibles de patir llamps, però encara no està clar per què aquests llocs els pateixen i altres de gairebé idèntics els esquiven per complet. "Tota aquesta informació és de vital importància per a, per exemple, futurs projectes de parcs eòlics o d’infraestructures de gran mida. També és imprescindible endinsar-se més en l’estudi d’aquest fenomen per crear normatives més eficaces per protegir-nos a nosaltres i a les nostres infraestructura de l’impacte dels llamps recurrents", comenta la investigadora.