"Té 5 anys i menja com un nadó"

El TERIA és un trastorn de l’alimentació cada vegada més prevalent: ja representa entre el 12% i el 14% de tots ells. Tot i que la majoria dels nens i adolescents que el pateixen no tenen cap altre trastorn de base, el cert és que fins al 80% dels nens amb necessitats especials (principalment autisme, dèficit d’atenció o TOC) són a més mals menjadors. El fill de Cristina té, de fet, un trastorn de l’espectre autista (TEIA).

"Al meu fill li van diagnosticar TEIA, amb trets no gaire marcats i, a mesura que va anar avançant el temps, el nen va deixar de menjar", explica Cristina. El diagnòstic de TERIA, assegura, va "associat" a l’autisme en el cas del seu fill, que assisteix a grups de sensibilització a l’Hospital HM Nens. "Fem molta teràpia, està sota molta estimulació. A poc a poc ha anat acceptant alguns canvis en l’alimentació. La seva base són els triturats i els complements alimentaris", assenyala la mare.

Musculatura de la boca

Així, el nen ha anat acceptant "coses cruixents", com ara els snacks, els ganchitos, les patates fregides o els bastonets de pa. "Però per exemple, de la croqueta només es menja l’arrebossat de fora, allò de dins no", diu la mare. Tot i que el nen parla, el fet de no menjar sòlid "perjudica" la musculatura de la boca. "Als 2 anys no parlava, no deia ni ‘mama’ ni ‘papa’. Això ja va ser un símptoma d’alerta", relata la mare, que precisa que el nen acudeix a teràpia ocupacional i al logopeda per treballar la parla. "Però té un vocabulari i una conversa com si fos un nen de 3 anys i mig".

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

Tant per a ella com per al pare els problemes amb el menjar són "una preocupació constant". "Sempre anem molt justos de pes i creixement. Em preocupen el seu desenvolupament i la seva salut", diu la Cristina. Tot i que el nen està "tirant endavant", necessita els suplements alimentaris per obtenir vitamines que per ell mateix no pot ingerir. "Es passa fatal. Per a les famílies és un cop devastador i això et fa perdre la son. No pots fer res: el nen simplement no menja, rebutja el plat com si el posessis davant una cosa horripilant".

Per exemple, el seu fill no pren fruita. De nadó la menjava, però "un bon dia va dir que no i mai més va menjar fruita". Actualment només és capaç de menjar-la en teràpia ocupacional. "Ara estem treballant la poma i el plàtan, però es menja tres o quatre trossets molt petits, de la mida d’una fitxa de parxís". La Cristina assegura que també al menjador de l’escola l’ajuda molt amb l’alimentació.