Creix el trastorn del nen mal menjador

Tanmateix, tot i que els menors amb necessitats especials són el principal grup de risc del TERIA, aquest trastorn afecta la població general. De fet, la majoria de les vegades el tenen menors que simplement mengen poc i que a causa d’això poden acabar desenvolupant aquest trastorn, o el desenvolupen perquè han patit un esdeveniment traumàtic en la seva vida. Segons la responsable de Nutrició de l’Hospital HM Nens, Cristina Girbau, el TERIA és "cada vegada més prevalent".

Preocupació familiar

Els trastorns de l’alimentació tenen una prevalença d’entre el 5% i el 25% en infants i joves. D’aquests, entre el 12% i el 14% corresponen al trastorn del mal menjador. "Aquest perfil és el típic mal menjador de sempre. És un nen que menja molt poc o només un tipus d’aliment", explica Sílvia Fernández, cap de Psicologia de l’Hospital HM Nens. Això, afegeix, "preocupa les famílies" perquè comporta un dèficit nutricional. "El nen no fa una vida normal", assenyala.

Sovint són menors que "no accepten" l’alimentació de l’escola bressol. "La selecció dels aliments és excessiva i és quan ens adonem que darrere d’això hi ha un trastorn important, com el TEA, el TDAH i el TOC, que no s’està abordant", diu aquesta psicòloga, que explica a més que la "intervenció nutricional" és "diferent" en funció de quin sigui el trastorn de base. Per exemple, a un nen amb autisme se li poden incorporar pictogrames i aliments a través del joc. Fernández creu que el TERIA està infradiagnosticat. "Hi ha molts més casos del trastorn dels detectats". I comporta "riscos" per a la salut: com anèmies ferropèniques, retards de creixement, un mal desenvolupament sexual i la pèrdua de massa muscular, entre altres.

Claus del problema

El TERIA es caracteritza per presentar una alta sensibilitat a determinades característiques sensorials d’alguns aliments, una restricció en la quantitat que s’ingereix o per aparèixer com a conseqüència d’una experiència traumàtica com asfíxia, vòmit i altres símptomes gastrointestinals. Es diferencia de l’anorèxia o de la bulímia nerviosa perquè no hi ha una distorsió de la imatge corporal ni por d’augmentar de pes. Però, com en l’anorèxia o en la bulímia, sí que pot arribar a frenar el creixement i/o provocar canvis significatius de pes (pèrdua, sobrepès o obesitat).

Com explica una de les nutricionistes d’HM Nens, Joana Torán, els infants amb TERIA que ella atén venen derivats del pediatre o de l’endocrí per una "talla baixa", tot i que de vegades també hi ha "obesitat". "Sempre tenen un dèficit nutricional. I el primer que faig quan arriben és mirar com d’àmplia és la restricció alimentària", explica. Així, Torán sospesa si necessiten suplements alimentaris i també desenvolupa amb ells "pautes de conducta" entorn dels àpats. "Treballo amb ells a través del joc. El primer de tot és rebaixar la pressió i per això és imprescindible treballar també amb les famílies", afegeix.

Per exemple, algunes de les pautes són aconseguir que el nen accepti que l’aliment cap al qual sent rebuig sigui al plat tot i que no sigui capaç de menjar-lo. "Alguns no volen ni asseure’s a la taula si hi ha una cosa que no els agrada. No obligar-los a menjar-lo rebaixa la pressió. Hem d’aconseguir que el moment de l’àpat no sigui un moment d’estrès", explica aquesta nutricionista. A l’Hospital HM Nens, el tractament es fa a través dels grups de sensibilització amb un màxim de cinc pacients: s’organitzen jocs i activitats amb la finalitat que els nens toquin els aliments, se’ls posin a la boca, els notin, els apreciïn i, finalment, els tastin.

"Normalment aconseguim que el ventall d’aliments s’ampliï. En general veiem millores. Per exemple, fa poc vam aconseguir que un nen que només menjava triturat ara mengi sòlid. Però ho aconseguim al cap d’un any: normalment són uns tractaments llargs", explica Torán.

"Poca gana"

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Tot i que el 80% dels infants amb alguna necessitat especial presenten el TERIA, la "majoria" de nens amb el TERIA "no tenen cap trastorn", precisa Torán. De fet, poden arribar a desenvolupar-lo per algun "procés traumàtic" o simplement perquè són nens que tenen "poca gana". "El que sí que pot passar és que els nens selectius amb el menjar, poc menjadors, acabin desenvolupant un trastorn del TERIA", assenyala la nutricionista. Hi ha tres subtipus de TERIA: el que es produeix per poca gana; el que respon a l’estrès (com un "divorci" parental), i el que ve derivat de l’alta sensibilitat ("aquí sí que està molt relacionat amb altres trastorns com l’autisme", assenyala).

Segons la psicòloga Sílvia Fernández, els infants amb el TERIA "arriben a desesperar" les famílies perquè "pateixen" al veure que no mengen i "temen" per la salut del seu fill. "En molts casos, són famílies sobreprotectores a les quals els costa posar límits, cosa que provoca un empoderament del petit que fa que, en aquest àmbit, es generi una mala relació en el nucli familiar", diu Fernández. Amb tot, la teràpia familiar, així com la conductual, pot fer que la situació millori.