Catalunya registra 18 assassinats de dones i nens en només set mesos

Violència vicària

Aquest any, els assassinats s’han concentrat especialment a Catalunya, que ha batut un trist rècord: 18 feminicidis, 13 de dones i cinc de nens, cosa que suposa la pitjor dada de la sèrie històrica (que va començar el 2012). Dos dels menors van ser assassinats juntament amb les seves mares (cosa que suma 15 víctimes) i tres per violència vicària, aquella que l’agressor exerceix per fer patir al màxim les seves parelles o exparelles, matant el que més estimen, els seus propis fills, però deixant-les a elles amb vida.

A Catalunya, els dos últims crims han tingut lloc a Sabadell –el cas que Igualtat encara no confirma com a violència masclista– i Salou, on han mort una dona de 30 anys i una altra de 76 anys, respectivament, cosa que dona compte que la violència masclista afecta, per igual, dones de totes les edats.

Ni els experts ni el Govern encerten a explicar ni per què aquest any s’estan produint tants assassinats masclistes en la comunitat i ni per què molts dels agressors s’acarnissen amb els nens. Després del minut de silenci que es va guardar a Sabadell, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, va qualificar el cap de setmana passat com a "devastador" i va apuntar que hi ha fallades "en la societat sencera, perquè les violències masclistes són inherents en les societats patriarcals en les quals vivim".

Al seu torn, la directora general per a l’Erradicació de les Violències Masclistes, Laia Rosich, en declaracions a EL PERIÓDICO al·lega que, tot i que s’ha produït un "desplegament important" de recursos, "la violència masclista és una cursa de fons, que ha de lluitar amb segles de patriarcat estructural". Assegura que la seva direcció general ha triplicat el seu pressupost en els tres últims anys (de 17 a 42 milions d’euros), cosa que ha servit per ampliar els serveis que s’ofereixen a través del telèfon de 900 900 120 i de les oficines d’atenció a víctimes, entre altres mesures.

Però encara segueix en l’aire la pregunta de per què davant l’augment dels recursos i anys i anys de campanyes, continuen concatenant-se assassinats, sobretot en els períodes vacacionals. Aquest any, amb la novetat que els agressors s’adrecen també cap als fills de les víctimes. Per donar una explicació i saber si la violència vicaria es tracta d’un fenomen nou, el Govern ha encarregat un estudi a un grup de 15 experts, que preveu tenir acabat el treball, amb propostes de noves mesures, el pròxim trimestre. Aquest equip també té encomanat estudiar si s’està produint un fenomen d’imitació entre uns assassinats i d’altres.

A nivell nacional, el Ministeri d’Igualtat també va convocar un minut de silenci, en el que la ministra, Ana Redondo, va indicar que el Govern "està intentant posar tots els mitjans disponibles contra el principal problema de drets humans" que hi ha a Espanya.

De fet, la setmana passada es va celebrar el vuitè comitè de crisi nacional des de 2022, òrgan que es convoca sempre que en un mes se superen els cinc assassinats (límit que s’ha depassat l’abril, el juny i el juliol). Al seu terme, el Govern va reconèixer fallades en el sistema de protecció, ja que set de les 26 dones assassinades el 2024 havien denunciat el seu agressor o havien comunicat la seva situació a alguna entitat pública i, tot i així, el sistema no va saber protegir-les. Especialment cridaner va ser el cas de l’Ammal, que va ser assassinada juntament amb els seus dos fills a Conca a finals de juny i figurava en el sistema de seguiment VioGén amb risc baix.

Aquest sistema s’ha revisat diverses vegades, sobretot els casos que es consideren de risc baix o inactius, però segons va reconèixer Redondo, encara cal millorar la "coordinació" entre tots els actors implicats i la seva resposta. En aquest context, es buscarà, segons va avançar, "la complicitat dels agents socials i econòmics" perquè "tota la societat sencera ha d’aïllar els assassins". A més, s’està treballant amb tots els partits polítics, excepte Vox, per renovar el pacte d’Estat amb noves mesures de prevenció, detecció i protecció tant de dones com dels seus fills.

Diagnòstic dels experts

Les associacions de dones i els experts coincideixen que Espanya és un referent en la lluita contra les violències masclistes, amb una llei pionera, que compleix 20 anys, però encara queden moltes coses per canviar i per fer.

"La pregunta no és què està fallant, sinó què no està fallant, perquè cal canviar moltes coses, la mentalitat, la prevenció i un sistema que penalitza les dones quan volen ser lliures. Es fan moltes campanyes, amb molts fons, però no hi ha una consciència social real de què és la violència i que això només s’arregla amb prevenció i sensibilització des que els nens són petits", lamenta Violeta García Gago, psicòloga d’AADAS (Assistència a Dones Agredides Sexualment).

Notícies relacionades

Belén González: "Un trastorn mental no es pot vincular amb la violència"

Una de cada tres dones assassinades per la seva parella tenia més de 60 anys

Al seu torn, Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violències masclistes, reclama millorar la protecció tant a les dones com als seus fills, perquè "moltes dones no fan el pas de denunciar per protegir els seus fills i no deixar-los sols amb el victimari". "El tema de les custòdies compartides i els punts de trobada són punts pendents de revisió" i seria important que el sistema judicial fos avaluat per les víctimes, que elles diguessin què falla, per millorar-lo.

El principal problema, segons Miguel Lorente, exdelegat contra la violència masclista, és que el sistema continua enfocat que les víctimes denunciïn, quan el 80% no ho fan per por i desconfiança cap a les institucions. Lorente fa anys que reclama que es detecti la violència en el sistema de salut, abans que sigui greu, però no mitjançant protocols que derivin les víctimes a altres institucions, sinó "desenvolupant un sistema de detecció i atenció en el mateix sistema de salut".