Descoberta la primera gran cova subterrània a la Lluna

El territori lunar és un indret hostil, fascinant i envoltat de molts misteris. Fa segles que la nostra espècie observa, des de la distància, l’orografia lunar per intentar desentranyar-los. Gràcies a això s’han pogut identificar al voltant de 200 pous a la Lluna i diverses desenes més de fosses o lluernes de fins a 100 metres de diàmetre. Però això no és tot. Segons va anunciar ahir la revista científica Nature Astronomy un equip internacional d’astrònoms ha localitzat la primera gran cova subterrània a la Lluna.

En aquest cas, a diferència dels pous, no només s’ha descobert l’entrada a la cova, sinó que s’ha aconseguit revelar l’estructura d’uns conductes subterranis fins ara totalment desconeguts. "Fa més de 50 anys que es teoritza sobre l’existència d’una cosa així però no ha sigut fins ara que, per primera vegada, hem pogut demostrar que no anàvem errats", explica, entusiasmat, Lorenzo Bruzzone, professor de la Universitat de Trento i un dels autors principals d’aquesta troballa.

La investigació es basa en les dades recollits fa més d’una dècada per un petitíssim instrument a bord de la missió Lunar Reconnaissance Orbiter de la NASA. Ja al seu dia, aquesta informació va permetre crear un dels mapes més detallats de la superfície lunar, detectar l’existència de diversos pous lunars i descobrir dipòsits de gel a la Lluna. Però ara, una dècada més tard, un equip d’investigadors els ha rescatat de l’arxiu i els ha tornat a analitzar en vista de noves troballes i, sobretot, de tècniques complexes de processament de senyals. Gràcies a això, s’ha aconseguit identificar una regió del famós Mar de la Tranquil·litat on els radars mostraven una brillantor poc usual. Segons els investigadors, l’explicació més plausible és que sigui el reflex d’una enorme cova subterrània.

Tub de lava

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Les primeres anàlisis apunten que aquesta enorme cova podria ser un tub de lava buit oculta al subsol del Mar de la Tranquil·litat, l’icònic emplaçament on fa poc més de cinquanta anys va aterrar la missió Apolo 11 i es van forjar els primers passos de la nostra espècie fora del nostre planeta mare. Just allà és on s’han descobert els indicis més sòlids fins ara d’un gran conducte lunar subterrani que, segons les primeres estimacions, estaria a entre 130 i 170 metres de profunditat i tindria entre 30 i 80 metres de llarg i uns 45 d’ample. Una mica més gran que una piscina olímpica. O una mica més petita que un camp de futbol. S’han localitzat diverses entrades a aquesta cova, que sumen entre 20 i 100 metres de diàmetre, i els experts creuen que al seu interior hi podria haver zones planes i trams amb una inclinació d’uns 45 graus.

La part més interessant són les possibilitats que s’obren després de la descoberta. Segons els autors del treball, la cova "podria convertir-se en un futur refugi d’astronautes" a la Lluna. Sobretot si tenim en compte que les condicions de la superfície lunar són bastant extremes, amb temperatures que oscil·len entre els 127 ºC durant les hores de llum fins als 173 graus negatius a les zones fosques, una radiació còsmica que multiplica per 150 la que rebem a la Terra i amb un risc molt elevat de patir l’impacte de meteorits.