L’esclat violent revela les carències del sistema VioGén

En poc més de dues setmanes a Espanya s’han comès 13 crims per violència de gènere. Són deu homes els que han assassinat 11 dones, un nen i una nena, des del 29 de juny i fins diumenge. ¿Què està fallant? Per començar, el més obvi: que hi ha els que continuen maltractant i assassinant les seves parelles o exparelles. Per seguir, segons els experts consultats, que l’assassinat masclista és el punt culminant d’una història de violència, que s’expressa de múltiples formes, i que pot durar fins i tot dècades sense que ningú hagi sigut capaç d’actuar per evitar que continuï.

Després de l’últim Comitè de Crisi, els titulars d’Igualtat i d’Interior van reconèixer que hi podia haver deficiències en el sistema. "El model no és infal·lible, però salva moltes vides", va emfatitzar Fernando Grande-Marlaska. L’exemple és el de l’Amal, una de les víctimes assassinades al juny que, malgrat estar estar dins del sistema VioGén, i que sobre la seva exparella Mahdi pesava una condemna per violència masclista, la va assassinar junt amb els seus dos fills. Ell estava a punt d’entrar a la presó.

Efecte ‘passo a l’acció’

El missatge que envia el Govern és que cal denunciar. En dues dècades s’han multiplicat per 10 les denúncies per violència de gènere tramitades als jutjats: si el 2004 se situaven al voltant de les 20.000 anuals, el 2023 n’hi va haver un total de 199.282. Malgrat tot, com insisteix el que va ser delegat del Govern per a la Violència de Gènere, Miguel Lorente, aconseguir ampliar el percentatge de dones que prenen aquestes decisions és complicat per diverses raons.

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

Una és que moltes víctimes se senten ara més empoderades per dir "fins aquí hem arribat". Els últims anys, un terç de les dones assassinades per violència de gènere havien anunciat la intenció de separar-se, cosa que incrementa exponencialment el risc que es produeixi el terrible final. Una altra qüestió és l’efecte passo a l’acció que senten alguns agressors al veure altres assassinats consumats. També reconeix que no es detecta les dones maltractades a temps, el cent per cent de les quals estan ateses per Atenció Primària amb simptomatologia canviant, cosa que vol solucionar aviat Igualtat, que vol implicar Sanitat i els serveis socials en el sistema.

Però, mentrestant, estan "dient a les víctimes que han de denunciar". "I elles de vegades responen que el que volen és que les deixin de maltractar, no que els seus marits, o els pares dels seus fills, vagin a la presó", explica l’expert. Tampoc és fàcil amb la família. Recorda haver tingut nois a la seva consulta com a metge forense on les mares els deien que el que havien de fer era retirar la denúncia contra els seus pares; que a elles també les havien maltractat, però havien sigut felices.