Lluís Florit: "Aigüestortes és a prop del límit de visites"

Lluís Florit acumula anys d’experiència en la gestió d’espais naturals a les comarques de Lleida. El parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici sempre ha sigut "una referència emblemàtica". Des del maig d’aquest any, Florit ha assumit el repte de dirigir l’únic parc nacional de Catalunya i que, al costat d’Ordesa i Mont Perdut, actua com un dels grans ambaixadors del Pirineu.

¿Què opina de la massificació dels espais naturals de muntanya com Aigüestortes?

És evident que la recerca de l’equilibri entre la conservació i l’ús públic genera un focus de tensió que abans era menor.

¿Què ha canviat?

La muntanya és cada vegada més accessible i el volum de visitants creix. Hem de donar els arguments necessaris perquè la gent entengui que es troba en un lloc protegit i el respecti.

Aigüestortes i Sant Maurici són dos dels espais on els agents rurals imposen més sancions. ¿Com ho explica?

És un dels paisatges més espectaculars i coneguts de Catalunya. Hi ve molta gent que compleix les normes, però és cert que alguns pernocten en zones on no està permès. D’altres, per exemple, es banyen als llacs d’alta muntanya. Això era impensable fa 20 anys, quan les temperatures eren menors.

¿Per què no està permès el bany?

És un problema per als amfibis. Els afecta la crema solar, el repel·lent antimosquits o el contacte amb la pell humana, perquè s’exposen a fongs perjudicials per a ells.

El parc nacional va tenir 628.000 visitants el 2023. ¿S’ha arribat al límit?

Si no hi hem arribat, som a prop. Hem de treballar per reordenar l’accés.

¿Com?

Estem estudiant la capacitat de càrrega del parc nacional i promourem l’entrada per zones que solen rebre menys visitants, com la vall Fosca, on ens plantegem instal·lar un nou centre d’interpretació.

¿Serà suficient?

Encara no ho sabem. Però no descartem activar restriccions com limitar l’entrada amb cotxe en alguns punts o obligar a pagar per aparcar. A la Ribera de Caldes, hi ha moments pròxims al col·lapse. El pàrquing podria ser de pagament, en aquest punt.

¿Quan ho faran?

En primer lloc analitzarem la mobilitat en l’espai amb un estudi, i després prendrem les decisions.

¿Quins altres objectius s’ha marcat?

Treballar amb els centres d’investigació per tenir dades sobre el canvi climàtic: els canvis en el desglaç i la meteorologia. Hem d’entendre què s’està modificant per protegir a la flora i la fauna.

La població d’ossos ha crescut al parc. ¿Té algun risc per als visitants?

En els centres d’informació expliquem com és recomanable actuar en cas de creuar-se amb un os bru. Hem de treballar el tema, perquè cada vegada serà més habitual poder observar-los. Abans, hi havia individus solts, però ara la població s’ha incrementat.

¿L’equilibri entre natura i ramaderia es manté?

Sí. De fet, limitem pastar en alguns aiguamolls d’alta muntanya. A les zones perifèriques, que no entren en el perímetre del parc, s’és més permissiu.

¿Veuria bé ampliar els límits del parc nacional?

És una cosa que es va parlant. Ens ho plantegem i té sentit, però sense diners no és viable.

¿Per què?

Una cosa és ampliar el parc sobre el pla, l’altra és tenir personal per gestionar-lo. A més, no es pot imposar.

¿A què es refereix?

A les aliances amb els 10 municipis dels quals forma part el parc. El vincle amb la gent que viu a la zona ha d’augmentar. Hi ha veïns que no l’han visitat des de fa molts anys.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

¿És un problema, això?

Pot ser-ho. Si la gent coneix alguna cosa, ho estima i ho protegeix. Ningú que visqui al Pirineu ha de veure el parc com un enemic o un desconegut.