Espanya es fixa en Andalusia per adaptar-se a la calor extrema

Aquest fenomen, segons l’opinió del responsable de Salut i Canvi climàtic del Ministeri de Sanitat, Héctor Tejero, mostra fins a quin punt urgeix revisar la nostra "cultura de la calor" per aprendre tots els hàbits de les regions més acostumades a lidiar amb temperatures extremes i exportar la fórmula cap a altres zones menys habituades. "De vegades es tracta de costums molt senzills i quotidians que marquen la diferència. Sobretot per protegir de la calor extrema les poblacions més vulnerables", va explicar Tejero fa uns dies en una compareixença de l’Observatori de Salut i Canvi Climàtic.

L’exemple paradigmàtic són les ciutats andaluses. Els municipis del sud d’Espanya són els que, any rere any, registren les temperatures més altes de tota la Península i fins i tot acumulen bona part dels rècords de calor estatals. Tot i així, són de les últimes a encendre les alertes per calor. A Còrdova, Sevilla i Jaén, per exemple, l’alerta per altes temperatures s’activa a partir dels 40 graus perquè és llavors quan, segons certifiquen els registres, es detecta un augment de la mortalitat en la seva població.

L’antídot d’aquestes localitats contra la calor extrema passa, segons explica Tejero, per dues qüestions. D’una banda, perquè els seus ciutadans estan acostumats (o adaptats) a viure amb aquestes xifres. I de l’altra, perquè la calor està tan integrada a la cultura local que els hàbits de la gent, el seu dia a dia, i les seves cases estan pensats per resistir de la millor manera possible a la calor.

Mitigar l’impacte

Les poblacions espanyoles amb més "cultura de calor", argumenta Tejero, tenen interioritzats hàbits tan senzills i necessaris com no sortir al carrer al migdia durant els episodis de calor extrema. Sobretot en el cas de les persones grans. També es tracta de poblacions que saben que no s’han d’exposar al sol directe durant els moments més calorosos del dia. Que quan els termòmetres pugen cal abaixar les persianes perquè la calor no escalfi massa les cases i, si pot ser, buscar llocs a la fresca on refrescar-se. O canviar els menús i escollir plats frescos i lleugers com ara gaspatxos, salmorejos i sopes fredes per mantenir una correcta alimentació i, al seu torn, mantenir-se hidratats en períodes en què la calor afavoreix la deshidratació. La majoria d’aquestes recomanacions són les mateixes que s’inclouen en les guies del Ministeri de Sanitat, la Conselleria de Salut i tants altres organismes per fer front a la calor extrema. I només fa falta veure l’exemple de les ciutats andaluses per veure que funcionen.

L’impacte de la calor extrema a Espanya, en gran part accelerat per la crisi climàtica, està causant milers de morts prematures cada any. L’estiu del 2022, un dels més extrems des que hi ha registres, les altes temperatures registrades entre finals de maig i principis de setembre es relacionen amb més d’11.000 morts prematures a Espanya. Una anàlisi sobre aquest fenomen publicat en la revista científica Nature Medicine va mostrar que les ciutats espanyoles on es van concentrar més baixes per calor extrema van ser Madrid (amb 1.374 defuncions atribuïbles a les altes temperatures), Barcelona (amb 1.327) i València (679). A Catalunya, en total, s’estima que la taxa de mortalitat associada a la calor durant aquest episodi va ser de 237 defuncions per cada milió d’habitants.

Les anàlisis més exhaustives fetes fins ara, com la del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), adverteixen que, en cas de continuar així, l’avanç de la crisi climàtica podria disparar encara més els termòmetres i augmentar les taxes de mortalitat associada a la calor. Però amb la mateixa convicció que la comunitat científica fa aquesta alerta també afirma que estem a temps de prendre mesures per mitigar-ne l’impacte.

De fet, segons explica l’investigador Hicham Achebak, d’ISGlobal, l’expansió d’eines de refrigeració com els ventiladors i l’aire condicionat és un dels factors que més ha reduït la vulnerabilitat de la població espanyola davant les altes temperatures en les últimes dècades. "Arribar als 30 graus matava més fa 50 anys que ara. I això es deu, en gran part, al desenvolupament socioeconòmic que ha permès aplicar millores a les cases", explica l’especialista.

Achebak també coincideix en la importància de repensar la "cultura de la calor" a Espanya. "Andalusia està més ben preparada que el País Basc per fer front a les altes temperatures de l’estiu, perquè, per exemple, la gent ha adaptat els seus hàbits i fins i tot les cases per minimitzar l’impacte de la calor", explica. Però, més enllà d’això, l’investigador recorda que hem de continuar estudiant tots els factors contextuals i socioeconòmics que poden estar tenint un paper clau en aquest fenomen. Hi ha cada vegada més estudis que assenyalen, per exemple, que les llars més pobres són les més vulnerables a la calor extrema. També hi ha treballs que indiquen que, fins i tot dins d’una mateixa família, les dones són les més exposades a patir l’impacte de les altes temperatures.

Plans d’adaptació

Exportar la filosofia i els costums andalusos cap a altres territoris és només el primer pas per adaptar les ciutats davant la calor extrema. Un informe recent de Greenpeace denuncia que la majoria de les ciutats espanyoles no tenen prou eines per protegir la seva població davant els extrems de temperatura de l’estiu i que, fins ara, els plans d’adaptació al respecte han quedat molt curts.

Notícies relacionades

Què cal fer davant un terratrèmol

Japó, contra el turisme massiu

Vigo, Madrid i Tarragona estan entre les metròpolis pitjor adaptades a la calor. Barcelona i Saragossa, per la seva banda, destaquen com les més preparades, però, tot i així, amb una llista de tasques pendents. L’oenagé reclama aplicar mesures, com per exemple la creació de xarxes de refugis climàtics, incrementar els espais verds, rehabilitar edificis i equipaments municipals, adaptar els horaris laborals i reforçar encara més els sistemes d’alerta primerenca davant les altes temperatures.

També hi ha cada vegada més veus que demanen crear plans de protecció específics per a col·lectius especialment vulnerables a la calor. Com és el cas de la gent gran, les persones de més de 65 anys, els nens i els pacients amb malalties cròniques o condicions mèdiques que empitjoren en escenaris d’altes temperatures.