Manual per ‘ressuscitar’ un mamut

Hi ha qui creu que ben aviat tindrem la capacitat fer tornar els mamuts. Els avenços tècnics, com la troballa del primer cromosoma complet d’un espècimen que va viure fa més de 52.000 anys en terres siberianes, acosten aquest horitzó. Almenys en l’àmbit teòric. A partir d’aquí hi ha fins i tot qui parla de la possibilitat de desextingir els mamuts, crear colònies d’aquests animals i deixar-los anar a la tundra siberiana perquè ajudin a "recuperar els ecosistemes".

¿Però com de a prop estem de tot això? ¿És possible ressuscitar uns animals que van desaparèixer de la faç de la Terra fa més de 4.000 anys? ¿I és ètic invertir milions a recuperar aquesta espècie mentre ens en carreguem milers amb l’avenç de la crisi climàtica? Prestin atenció perquè per respondre a aquestes qüestions cal navegar en un debat que va des de la ciència fins a l’ètica i que no té una sola resposta.

Els mamuts llanuts van ser una espècie que va viure durant l’últim gran període glacial. Eren animals gegants de fins a quatre metres d’altura i 12 tones de pes. S’han trobat restes d’aquests animals a gran part de l’hemisferi nord, des de Sibèria fins a Amèrica del Nord, passant, és clar, per la península Ibèrica. Fins i tot se n’han trobat espècimens a Granada i altres localitats andaluses.

Canvis ambientals

Tot apunta que van desaparèixer fa uns quatre mil·lennis a causa de canvis ambientals que van posar punt final a l’última l’edat de gel. També hi ha hipòtesis que suggereixen que la convivència amb els humans va jugar un paper clau a l’hora de reduir les poblacions d’aquests animals. Però sigui com sigui, els mamuts van desaparèixer fa mil·lennis i no va ser fins al segle passat que els humans contemporanis van descobrir la seva existència.

Els mamuts van ressorgir al llarg del segle XX en l’imaginari popular. En els últims anys, gràcies als increïbles avenços en el camp de la genètica i sobretot en l’estudi dels cromosomes antics, han començat a sorgir empreses que plantegen ressuscitar aquests animals. La teoria és, almenys sobre el paper, simple. Si tenim informació genètica d’aquests animals podem barrejar-la amb la dels seus parents més pròxims, en aquest cas els elefants asiàtics, i fer tornar els mamuts.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

¿Però com de factible seria aconseguir-ho? ¿I el resultat seria realment un mamut? Segons explica la investigadora Gemma Marfany, experta en genètica i membre de l’Observatori de Bioètica de la Universitat de Barcelona, acoblar un codi genètic a cegues no és tan senzill. "En genètica, quan toques una cosa corres el risc d’espatllar-ne deu més. Això és especialment complicat en el cas d’un animal extint, perquè no saps mai si un gen concret juga un paper clau perquè l’animal sigui així o si és simplement una anomalia", comenta. En el cas dels mamuts, a més, la fórmula per crear-los implica barrejar el seu genoma amb el d’elefants asiàtics. "Això de cap manera serà un mamut. En el millor dels casos, seria un elefant pelut".

Imaginem que, efectivament, s’aconseguís crear aquesta quimera. I posem-nos en l’escenari més optimista i pensem que, per exemple, s’aconseguís crear un mascle i una femella viables i se’ls situés a la tundra siberiana. ¿Podrien aquests individus fer tornar tota la seva espècie? "La falta de diversitat genètica els condemnaria. No hi ha espècie que pugui sobreviure a llarg termini amb un nombre tan reduït d’individus", explica Marfany, que també recorda que fins i tot si aconseguissin tenir descendència "la consanguinitat seria tan alta que augmentaria exponencialment el risc que apareguessin problemes genètics greus, cosa que condemnaria de nou aquesta espècie a desaparèixer".