EDUCACIÓ A CATALUNYA

Plaça de mestra a 90 quilòmetres

«Un funcionari ha d’oferir servei allà on fa falta», assenyala la consellera Simó

«Anar i venir de Vinaròs a Cornellà és inviable», es lamenta una docent, mare de dos nens 

Tot i que Educació assegura que són «només» el 3% de les 47.000 adjudicacions, hi ha més de 1.400 professors enviats a treballar com a mínim a quatre comarques de casa seva. «Estic pitjor ara que quan era interina», lamenta una docent de Sant Hipòlit de Voltregà a qui envien a Blanes.

Jèssica Cámara Colmenar, fotografiada en su casa de Sant Hipòlit de Voltregà con sus cinco hijos y su marido.

Jèssica Cámara Colmenar, fotografiada en su casa de Sant Hipòlit de Voltregà con sus cinco hijos y su marido. / Oriol Clavera

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Són conscients que són números, però, al darrere, hi ha històries, moltes vegades incomprensibles. Com la de Jèssica Cámara, mestra d’educació infantil de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona), que va fer un esforç que no és exagerat qualificar d’èpic per treure’s les oposicions amb cinc fills petits a càrrec (el més gran té ara vuit anys, llavors, sis) a qui envien a fer classe a Blanes (Selva). Una distància de 87 quilòmetres que amb cotxe es cobreix en una hora, i en transport públic, en tres.

O Xavier Torné, des de fa 17 anys professor tècnic d’FP de Cuina i Pastisseria de Lleida amb problemes d’esquena que li dificulten conduir, a qui envien a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat). 147 quilòmetres que suposen gairebé una hora i mitja de trajecte amb cotxe. O Esther Cardona, professora de tecnologia que fa dos anys va començar una nova vida a Vinaròs (Baix Maestrat) amb la seva família i a qui, ara que s’acaben de comprar una casa al poble i els seus fills finalment s’han adaptat al paisatge, l’envien a Cornellà de Llobregat (a 200 quilòmetres, dues hores en cotxe).

Dades qüestionades

Malgrat que la consellera en funcions, Anna Simó, va assegurar ahir en una entrevista a TV3 que "només el 3% de les 47.000 adjudicacions" fetes dilluns [10 dies després de la primera data anunciada] han obtingut plaça "més enllà de la tercera comarca sol·licitada", és a dir, ni a la primera, ni a la segona ni a la tercera –dada que els afectats qüestionen–, rere aquestes 1.410 persones hi ha casos com els anteriorment citats i molts altres, com una professora d’un poble de Lleida que prefereix no donar el seu nom a qui envien a una localitat de l’Alt Empordà en la qual no hi ha mercat de lloguer (ja ha rastrejat tots els portals amb zero resultats). Persones a qui han dolgut especialment les declaracions de Simó en la mateixa entrevista en la qual ha dit que "un funcionari ha d’oferir servei allà on fa falta".

"Vaig ser de les 30 primeres de la meva especialitat a tot Catalunya. No entenc de què serveix esforçar-se per treure bona nota en les oposicions si després t’envien a treballar a tres hores de casa", lamenta aquesta professora a qui han donat una plaça d’ofici malgrat omplir la llista de 60 centres i 12 comarques. "Això vol dir que m’ha passat al davant gent amb pitjor nota que jo només perquè el centre els ha reclamat. Al final, ¿de què serveix esforçar-se? Jo tinc una carrera, dos màsters, tots els perfils activats d’anglès, tinc el C-2 de català i el d’anglès, i ¿per a què?", es desespera.

La mateixa sensació al cos li queda a Jèssica Cámara, ja que el seu cas, a més, és encara més flagrant per la seva situació familiar (té cinc fills petits). "El dia que van sortir les places em vaig passar el dia plorant; estic pitjor ara que quan era interina", lamenta la mestra, que, sent interina, ha estat els últims cinc cursos a Vinyoles, un municipi al costat de Sant Hipòlit, el seu. "Una mestra tenia una reducció i jo feia aquelles hores", recorda la docent, a qui han enviat a Blanes, a la seva comarca número 12.

Notícies relacionades

Necessitat de conciliar

Com la resta d’afectats, ha presentat un recurs al·legant la seva necessitat de conciliar, però ni a serveis territorials ni tampoc als sindicats als quals ha demanat assessorament li donen gaires esperances. "Em diuen que la conciliació no és res que pugui al·legar; el meu cap no fa més que pensar com m’ho faré, a més dels nens, el meu marit té moltes visites mèdiques", prossegueix la mestra, ben conscient que no pot renunciar a la plaça perquè suposaria engegar a rodar tot l’esforç fet en les oposicions, ja que ha de superar el període de funcionària en pràctiques.

Temes:

Blanes