CONTEXT

Canviar hàbits

Quan ens col·loquem en el nostre pes saludable, ens sentim molt millor. Però cal recordar què augmenta el risc de patir sobrepès i obesitat

Canviar hàbits

Epi_rc_es

2
Es llegeix en minuts
Sílvia Cóppulo
Sílvia Cóppulo

Periodista i psicòloga.

ver +

Estic molt a favor dels medicaments que aconsegueixen reduir el sobrepès i l’obesitat, una malaltia crònica. I afegeixo, a més d’un cos més atractiu, la pèrdua de pes comporta una millora en la nostra salut física, psíquica i social (els tres àmbits que l’OMS defineix com a salut). Baixem de pes i baixa també el risc de patir altres malalties associades a l’obesitat. I, per descomptat, augmenta la nostra autoestima i tota la salut emocional. Per no parlar de l’estigmatització que implica ser gras. Quan ens col·loquem en el nostre pes saludable, ens sentim molt més bé i més disposats a dur a terme canvis imprescindibles. Però, atenció, en aquest punt cal recordar què augmenta el risc de patir sobrepès i obesitat. En primer lloc, la falta d’activitat física. Així doncs, la injecció, sí i el gimnàs, també. O com a mínim caminar una hora diària a bon ritme, sense parar-se als aparadors. O sols, o en bona companyia. També és ara el moment de menjar molt millor. L’estiu és idoni per inventar amanides de molts colors, que portin fruites i verdures. Fora els aliments processats! Són barats, però no són saludables.

Les vacances són per ‘desconnectar’.

Notícies relacionades

Ens convé desconnectar el mòbil durant tot l’any almenys dues hores abans d’anar a dormir. Perquè la llum blava de les pantalles enganya el nostre cervell i li fa creure que és temps d’estar actius. Descansar. Per mantenir aquest tros de dona o d’home atractius, mirem de dormir les vuit hores diàries que ens prescriu el metge. És hora d’aprendre a deixar anar l’estrès mantingut anys i panys, que ens ofega, ens engreixa i acaba emmalaltint-nos, fins a provocar alguns tipus de càncer. Mindfullness, ioga... moltes abraçades llargues i petons a dojo. Ens interessa allunyar-nos d’ambients i d’individus tòxics, i envoltar-nos de persones que ens estimen i són positives.

L’obesitat pot tenir una base genètica, no hi fa res. Encara més en aquests casos, cal modificar els hàbits. Perquè recuperar la salut i la figura, gram a gram, és una supermotivació que alegra la vida. Dels diversos fàrmacs per tractar l’obesitat –Ozempic, Mounjaro i Wegovy–, només l’Ozempic està finançat pel Ministeri de Sanitat, perquè està indicat alhora contra la diabetis 2. El Wegovy es prescriu únicament contra l’obesitat, però no es finança públicament. I és que la sanitat pública pateix una malaltia crònica: l’infrafinançament. Som més i vivim més anys. Dediquem pocs recursos a la formació de la població, que es traduiria en prevenció. Ergo, encara hem de gastar més. Aquests últims mesos, les negociacions per formar govern a Catalunya i per mantenir-lo o enderrocar-lo a Espanya ocupen molt d’espai en el diàleg polític. Seria altament convenient que els programes de salut pública, la formació, la prevenció i, globalment, el finançament de la sanitat de qualitat a què aspirem com a societat avançada formés part de manera decidida del debat públic. Celebro, doncs, que EL PERIÓDICO s’ocupi de les Persones.

Temes:

Obesitat