Els fàrmacs contra l’obesitat evitaran cirurgies bariàtriques

L’obesitat és una de les malalties més prevalents d’Occident: entre el 25% i el 30% dels adults a Espanya la pateixen, així com el 10,7% de la població infantil i adolescent. És un problema de salut pública de primer ordre que va a l’alça. Suposa, a més, una important despesa sanitària a causa de les seves comorbiditats (és a dir, les altres patologies relacionades amb ella): es calcula que entre un 7% dels pressupostos estatals de tota la Unió Europea (UE) es destinen cada any a malalties no transmissibles associades a l’obesitat.

El 40% en la pròxima dècada

Fàrmacs com Ozempic, Wegovy i Mounjaro estan cridats a canviar aquest panorama. Com calcula l’endocrina Andreea Ciudin, coordinadora de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, el percentatge de persones obeses a Espanya arribarà al 40% en la pròxima dècada si no es frena aquesta tendència. Ciudin demana no frivolitzar entorn d’aquesta realitat. "[Ozempic, Wegovy i Mounjaro] no són fàrmacs per aprimar-se, sinó per tractar una malaltia biològica", precisa. "Els factors mediambientals influeixen en l’obesitat, però les persones obeses solen tenir una càrrega genètica i un trastorn biològic que regula la seva gana i el seu metabolisme. L’obesitat és una malaltia visible, perquè veus gent que menja molt. La realitat és que els falta una hormona a nivell cerebral", explica aquesta endocrina, que creu a més que aquesta nova família de fàrmacs evitarà moltes cirurgies bariàtriques.

Les cirurgies bariàtriques estan indicades en persones amb un índex de massa corporal (IMC) de 35 o més i que així mateix presentin "comorbiditats" com diabetis, hipertensió o apnea del son, entre d’altres. "En casos així, si aconseguim amb fàrmacs reduir fins a un 15% el pes corporal, podríem evitar la cirurgia. A més, hi ha persones que amb aquests fàrmacs perden fins i tot més pes. Segur que les cirurgies bariàtriques no desapareixeran, però ara tenim un ventall molt més ampli de tractaments per adaptar-nos als tipus d’obesitat i a les respostes de cada individu", explica Ciudin, que opina que fàrmacs i cirurgia seran "coadjuvants" i no substitutius els uns dels altres. De fet, està convençuda que l’"impacte en la salut" d’aquests medicaments es veurà "en 5 o 10 anys". "Baixaran la hipertensió, el colesterol, l’ús de la C-PAP [la màquina per a l’apnea del son]…", anticipa.

La "barrera" del finançament

A Espanya, on circula des del 2019, l’Ozempic és l’únic d’aquests fàrmacs que està finançat pel Ministeri de Sanitat. Es prescriu per a la diabetis tipus 2 i l’obesitat, igual com el Mounjaro (que es ven en aquest país des del passat 1 de juliol). El Wegovy, indicat per tractar únicament l’obesitat (és el més efectiu de tots: aconsegueix fins a un 17% de pèrdua de pes corporal), es ven a Espanya des del maig passat. "Passem de no tenir pràcticament cap eina que no fos dieta, exercici i cirurgia, a tenir tres fàrmacs realment eficaços per tractar l’obesitat. Amb la limitació que dos d’ells no estan finançats, la qual cosa representa una barrera important", opina per la seva banda Antonio Pérez, director de la Unitat del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que coincideix que aquests medicaments "canvien el panorama de l’obesitat".

Notícies relacionades

Plantacions pescades via satèl·lit

Un noi de 17 anys atropella un nen amb un cotxe i fuig

Aquest endocrí opina que "haurien d’estar finançats" perquè més gent hi pugui accedir, si bé assumeix que caldrà seleccionar bé el perfil de persones amb obesitat, ja que "el sistema no podrà finançar fàrmacs per al 25% de la població". La dosi màxima del Wegovy, per exemple, costa uns 300 euros al mes, el mateix que la dosi mitjana del Mounjaro (la dosi més alta d’aquest últim, la de 15 mil·ligrams, no està comercialitzada a Espanya). Atès que la diabetis, les malalties cardiovasculars o alguns càncers (associats a l’obesitat) són "malalties molt costoses" per al sistema sanitari, creu que "qualsevol inversió en obesitat és rendible".

L’obesitat, assenyala Pérez, és una "malaltia crònica" que requerirà, com la diabetis, un "tractament crònic".