CRISI HÍDRICA A CATALUNYA

Restriccions d’aigua efectives

La idea del Govern és continuar recorrent a l’aigua dessalinitzada i regenerada

Les mesures de control han permès estalviar l’equivalent a l’aigua que cap al pantà de Sau. Segons l’ACA, sense límits al consum ni altres mesures, les conques internes haurien estat gairebé 300 dies amb els embassaments buits.

Restriccions d’aigua efectives
4
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Malgrat que la situació no s’ha normalitzat del tot, Catalunya ja no viu els pitjors moments d’aquesta sequera. Encara no es pot cantar victòria, perquè tot dependrà de si plou prou a la tardor, però les restriccions més severes han quedat enrere. ¿Però van ser realment eficaces aquestes mesures que van limitar el consum d’aigua d’indústries, agricultors i ajuntaments? ¿Va resultar útil la polèmica decisió de saltar-se els cabals ecològics mínims dels rius i d’aquesta manera mantenir més aigua als embassaments?

Els responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) esgrimeixen que sí i ho sostenen amb dades. El límit als regants va permetre estalviar 52,2 hectòmetres cúbics. El límit als usos urbans, amb les controvertides sancions als ajuntaments, van servir per deixar de consumir uns 13,5 hectòmetres cúbics. I finalment, la mesura que més aigua va permetre economitzar va ser precisament la flexibilització dels cabals ambientals, que estableixen el mínim d’aigua que ha de circular pels rius amb l’objectiu de preservar els ecosistemes fluvials.

Aquesta resolució, al seu dia, va indignar col·lectius ecologistes, que van portar davant la fiscalia el director de l’ACA, Samuel Reyes. La investigació va acabar arxivada. "Aquesta mesura va permetre salvar 95,1 hectòmetres cúbics", defensa ara Reyes, que considera que els problemes per al medi ambient no van ser greus.

Ajuda de les dessalinitzadores

En total, si se sumen aquestes tres mesures, s’obtenen 161 hectòmetres cúbics, una quantitat que s’acosta al total d’aigua que cap al pantà de Sau. A les restriccions, és a dir, al control de la demanda, s’hi ha d’afegir l’augment de l’oferta d’aigua. Durant els episodis més preocupants d’aquesta crisi hídrica, les dessalinitzadores van treballar al màxim (de fet ho continuen fent avui). A més, també va batre rècords el total d’aigua regenerada produïda per la planta del Prat de Llobregat i bombada cap a Sant Joan Despí per barrejar-se amb el riu i després potabilitzar-se.

Aquests dos recursos no gens habituals i que han arribat a centenars de milers de llars es van utilitzar per reservar gairebé 229 hectòmetres cúbics d’aigua als embassaments. La intenció del Govern és continuar estirant l’aigua regenerada i dessalinitzada, fins i tot amb l’increment d’aigua emmagatzemada que hi ha als embassaments després de les últimes precipitacions.

Reyes defensa l’aplicació del Pla Especial de Sequera de la Generalitat: "És un document quirúrgic que serveix per prendre unes mesures concretes que perjudiquin el mínim de gent possible". Els pròxims passos, que tant l’ACA com l’empresa pública ATL , que és l’ens de proveïment d’aigua Ter Llobregat, ja han començat a fer, consisteixen a establir les bases per disposar d’infraestructures que puguin oferir més resiliència davant futures sequeres o en cas que l’actual es torci de nou.

De totes les inversions que ha d’emprendre la Generalitat a través d’aquests dos òrgans (l’ACA i l’ATL) i que EL PERIÓDICO va avançar fa uns dies, destaca l’impuls per redoblar la potabilització d’aigua al Besòs. La idea, que genera consens entre els partits polítics majoritaris i també entre diverses entitats en defensa d’una bona gestió de l’aigua, és que aquest riu metropolità es converteixi definitivament en la segona aixeta de Barcelona.

Potabilitzadora de Montcada

Per aconseguir-ho, ja s’han construït sis pous a prop del Besòs per preparar la futura captació de les dues noves potabilitzadores previstes. Els diners per a aquestes plantes, que seran públiques i gestionarà l’ACA o ATL, encara no estan assegurats. Però fonts de l’agència assenyalen que s’està treballant en això. Al setembre, es podria licitar el projecte per a la potabilitzadora de Montcada (que costarà 60 milions d’euros). La del Bon Pastor, que ascendirà als 130 milions, trigarà més. Aquestes dues estacions tractaran aigua de l’aqüífer del Besòs i coexistiran amb la potabilitzadora de Trinitat, gestionada per Aigües de Barcelona, que ja porta a terme aquest procés des de fa anys.

El colofó arribarà quan la potabilització es combini amb la regeneració d’aigua que s’haurà de fer a la depuradora de Sant Adrià de Besòs, comandada per l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona i Aigües de Barcelona). En les pròximes setmanes, es faran els primers passos perquè aquest procés pioner i exitós al Llobregat es repliqui al Besòs l’any 2030.

Durant els últims mesos, l’ACA ha aconseguit estabilitzar el seu romanent, és a dir, la guardiola de diners que s’havia acumulat a les seves arques i que no estava destinada a cap inversió en concret. Una gran part d’aquesta suma anirà destinada a les subvencions perquè els ajuntaments reparin les seves xarxes de distribució d’aigua. La recepta es basa a barrejar solucions diferents: potenciar la regeneració, tractar aigua del Besòs, dessalinitzar-ne més (les futures plantes depenen del Ministeri per a la Transició Ecològica) i també aconseguir que les canonades de Catalunya siguin eficients i amb prou feines tinguin fugues.

De moment, els límits de consum per als municipis que estan en fase d’excepcionalitat continuen estant vigents.

Multes de mil euros

Notícies relacionades

L’ACA, en els últims tres mesos, ha expedit 111 expedients sancionadors, tot i que l’import de les multes són menors (moltes d’aquestes al voltant dels 1.000 euros). El límit al consum turístic, per a les localitats que consumeixen més del permès i que estan en emergència o excepcionalitat, també continua activat.

Reyes destaca que el turisme gasta aproximadament uns 70 hectòmetres cúbics d’aigua a l’any a Catalunya. Tot i això, l’ACA admet que aquestes dades són inexactes. Durant la Taula Nacional de l’Aigua s’havia de treballar per conèixer al detall la despesa d’aigua per sectors. No obstant, molts ajuntaments no han enviat les seves xifres i, ara com ara, continua sent impossible saber amb exactitud quin és el consum del turisme o d’altres activitats econòmiques.