De festa en un ‘tardeo boomer’

Obren portes de Razzmatazz. Els llums, tenyits de vermells, blaus i violetes. La música, a tot drap. La pista comença a omplir-se. Les copes van volant des de darrere de la barra. Però, tot i que a primera vista tot apunti al contrari, aquesta no és la típica festa que abunda a les agendes d’oci nocturn de Barcelona. Al carrer, un sol d’estiu encara fa suar transeünts a l’hora del berenar. La música, que defuig dels últims èxits, busca joies indie dels 80, 90 i 2000. I, a més, la mitjana d’edat entre els assistents oscil·la sobre els 40 anys. És la Common People, un tardeo que, cada tres mesos, de sis de la tarda i fins a mitjanit, omple Razzmatazz.

La festa va començar després de la pandèmia, "per recuperar tot aquest públic que venia a Razz, fins i tot a Sala Zeleste, el que hi havia abans, els 90 i els 2000", assenyala el DJ Amable, un dels ideòlegs de la festa i encarregat de punxar aquesta tarda. La música va des de finals dels 80 fins a la primera meitat del 2010. Això sí, tot el que es punxa és indie o alternatiu, "Radiohead, Oasi, Chemical Brothers, Arcade Fire, Pulp...", enumera el DJ.

Pur ‘revival’

"És música de quan sortíem, pur revival", asseguren Xavi, Ester, Susanna, Anna i Miquel, un grup d’amics que esquiven els 50 anys i que ja es podrien considerar parroquians de la Common People. En un primer moment, tots coincideixen que la música és el que més els crida. "Ara diem la veritat, ¿no? Som tots divorciats i venim a lligar", fa broma entre rialles.

Més enllà de l’ocurrència, és la pregunta del milió: ¿aquí es lliga? "T’ho dic d’aquí a una estona", respon una dona, posseïda per l’esperit d’Eugenio. "Tot i que ara que es porta tot el tema de les MILF [acrònim anglès de Mother I’d Like to Fuck: mare desitjable]... si a algú li agraden aquí es posarà les botes", complementa tot seguit la seva amiga.

Les mares dels colors

"Crec que mai hem lligat", comenten Vanessa, Noemí, Diana, Ana, Mabel i Anna, Les mares dels colors, com anomenen al grupet. "Sí que ens han entrat. Eran dos pares separats, recorda’t", matisa una altra. "Potser no volien lligar", li respon la seva amiga. "Si sabem que estan separats, és perquè volien que ho sabéssim", en sentencia una tercera. Després d’aquest intercanvi, hi ha consens grupal: sí que han lligat. Això sí, "aquí no es lliga com amb 20 anys, al mig de la pista. Aquí quan fumes en ve algun i amb l’excusa del foc et parla... però quan diem que som mares o que estem casades, fugen".

"Hi ha una cosa molt graciosa, i és que, a partir de les deu de la nit, es nota que hi ha gent caçant", diu un altre grup d’amigues, María, Sara i Tatiana, que tenen al voltant de 45 anys. "Com a la disco quan tenies 20 anys i arriben les 5 del matí i has de lligar per no anar-te’n a casa sola". Elles són molt fidels a tot aquest tipus de tardeo. "Això sí, no per lligar, sinó per no sentir-te una iaia", afima una del grup.

Una estona sense ser mare

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"Em va fer enveja veure que les meves filles sortien de festa i jo no feia res. ¡Amb el que jo vaig ser!", rememora una del grupet. Per això han tornat a les discoteques. "Les nostres filles van tancar la discoteca ahir a la nit, nosaltres obrim a la tarda", expliquen entre rialles. "Ens han preguntat si faríem botellón. No sabria ni com començar a fer un botellón. Jo ja tinc una edat per agafar les copes".

Per a les mares dels colors aquesta conversa està lluny encara: els seus fills no arriben als 5 anys. Es van conèixer com a mares del col·le i senten que crear pinya i tornar a sortir a la nit ha sigut molt empoderador. "T’alliberes. Deixes de ser mare i, per una estona, tornes a ser tu, una dona". Igualment, recorden, les primeres vegades és difícil. "Potser t’ho estàs passant bé i de cop et passa pel cap el teu fill i dius ‘Ai, ¿com estarà?’". "A mi se’m va passar ràpid aquella etapa", riu una companya.