"Vaig perdre la mobilitat i la parella"

La vida de José Luis Díaz, de 57 anys, va canviar de cop el matí del 22 de novembre del 2022. Aquell dia circulava amb la seva moto pel carrer Sant Antoni Maria Claret de Barcelona quan, a l’altura del passeig Maragall, mentre s’esperava en un semàfor, va tenir un accident. "Van passar dues motos i vaig sentir un cop a la part de darrere", explica a aquest diari.

Va caure a terra i va quedar atrapat sota el pes de la seva moto, que li va destrossar el peu esquerre. "Em va trencar el peroné", diu. Una ambulància el va portar a l’Hospital de Sant Pau, el més pròxim al lloc del sinistre. Així va començar un calvari que, un any i mig després, encara dura. Díaz ara és un dels usuaris del programa Invictes, impulsat pel Servei Català de Trànsit per donar suport i orientació a víctimes de trànsit ferides greus amb unes seqüeles de per vida. Ho fa a través de l’entitat Trace, que col·labora en aquest projecte.

"Pot ser l’accident més tonto que li hagi passat mai a ningú, però m’ha deixat seqüeles de per vida. Potser no podré tornar a conduir un cotxe, ni tampoc a treballar en el meu ofici", explica Díaz, que després del sinistre va perdre la feina de carretoner, i també la seva parella, la casa on convivien i alguns amics, tot i que ara n’ha fet de nous.

Va ser el setembre passat quan, a través de la psicòloga del seu ambulatori, el van informar que hi havia una associació que el podia ajudar a veure les seves malalties "d’una altra manera". "Ho veia tot negre, no trobava la sortida: havia perdut la feina, la parella, la situació social, les amistats. Estava atabalat i va ser llavors quan vaig venir a Trace i vaig veure una llum al final del túnel", assenyala.

En aquesta entitat ha conegut persones que tenen altres malalties i que ara són el seu principal suport: "Si un dia no vens t’envien un missatge i es preocupen per tu". Díaz destaca la feina del personal de Trace, que li ha permès canviar la seva manera de veure la lesió que va patir després de l’accident de moto: "Malgrat estar en contínua rehabilitació, veig que em quedaran seqüeles de per vida, però ho afronto d’una altra manera". "Em costa acceptar la meva condició física, la meva nova vida, però ho vaig assumint cada vegada una mica més", destaca també Díaz, que porta diverses operacions després que, al retitar-li el guix del peu, descobrissin que tenia noves lesions: "Em van haver d’operar d’urgències: tenia els dits destrossats".

En una habitació

Ara l’han d’intervenir per calmar el dolor i ha de fer rehabilitació cada dia: té diversos dits on ha perdut la sensibilitat. També s’ha mudat i ara s’està en una habitació, perquè com que no pot treballar tampoc pot pagar un lloguer. "El pitjor de tot és que ara vaig amb crossa i he de parar quan tinc punxades", explica Díaz, que sempre ha sigut una persona esportista i molt activa: fins i tot va ser atleta suplent en els Jocs de Sydney el 2000 per la selecció argentina d’atletisme.

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

A Trace l’orienten perquè pugui trobar una feina d’acord amb les seves lesions i perquè es recuperi de manera física i anímica. També es relaciona amb altres persones i pot jugar al tennis taula. "L’accident va ser en un moment en què tenia estabilitat emocional, econòmica... Ho vaig perdre tot. És un canvi brutal. Em va costar molt assimilar-lo, però encara em queda un llarg camí", conclou. Lourdes Andreu, coordinadora de Trace, remarca que l’entitat ofereix orientació integral a les víctimes per afavorir-ne l’"autonomia" i tinguin "un pla de vida després d’una situació traumàtica".

"A una persona que pateix un accident de trànsit li canvia la vida en poc temps, amb seqüeles cronificades que l’afecten en els terrenys cognitiu, físic, sensorial i emocional", explica Andreu. La seva entitat atén afectats a causa de traumatismes cranioencefàlics, lesions medul·lars, cremades, politraumatrismes i amputacions.