Víctor Dieste: "El nostre primer objectiu com a claustre és reduir l’absentisme escolar"

Tot va començar al cau, on Víctor Dieste es va iniciar als vuit anys i on, ja de monitor, va descobrir la vocació docent. Va estudiar Química, amb la idea de fer després el màster i acabar sent professor d’institut. No hi va entrar per una dècima, i l’any d’impàs entre acabar la universitat i començar el màster el va dedicar a fer un voluntariat al Casal dels Infants al centre obert que gestionen a Sant Roc (Badalona), a les instal·lacions de l’Institut-Escola Baldomer Solà. A aquesta escola hi dedica la seva energia ara que té 27 anys; al barri de Badalona que concentra més desnonaments, un dels més pobres de Catalunya i on l’absentisme escolar continua sent una assignatura pendent.

¿Com va ser l’aterratge? Les realitats que devia trobar a Sant Roc deuen distar bastant dels seus nens al cau de l’Eixample.

Sí. Em van posar al grup de grans, de quart a sisè de primària, dues tardes a la setmana. Hi ha molta diversitat. Hi ha persones d’origen pakistanès, de l’Amèrica Llatina, etc., tot i que majoritàriament són d’ètnia gitana. El casal, on venen nens de diverses escoles, és més divers. A l’escola, un 70% d’alumnes és d’ètnia gitana. El primer que em va cridar l’atenció va ser el vocabulari que utilitzaven, que era molt diferent del que estava acostumat.

¿Parlar-los en català va ser un dels seus reptes?

Crec que és important parlar-los en català, perquè tenen pocs llocs de referència on ho facin. Però el gran repte que teníem era disminuir la conflictivitat. Explotaven a l’acte quan els passava qualsevol cosa.

I va veure que l’institut en què havia de treballar era aquest.

Sí. Les educadores tenien molta vocació, ho feien molt bé. Em sentia molt còmode amb l’equip i amb els nens.

¿Ha notat canvis en aquests sis anys?

Sí, els nens que van al casal i continuen anant-hi es nota molt. I els que van a l’escola, també. Però quan hi ha absentisme, el progrés que veus en uns no el veus en els altres, i això sí que és una miqueta frustrant. No saps què fer. Si no venen a l’escola no poden agafar hàbits ni rutines. L’absentisme és el principal problema del centre. El nostre primer objectiu és reduir l’absentisme; el segon, millorar la convivència, i el tercer, millorar el seu nivell acadèmic.

¿Quina estratègia segueixen per reduir l’absentisme?

Tenim un protocol. Però també és veritat que de vegades per la part administrativa ens falta una mica de suport. Tu pots anar-los citant, anar-los cridant, però si després no hi ha ningú que quan ho traspasses hi faci res... Nosaltres hi podem anar insistint, però després ¿què?

¿Hi nota cap millora?

¡Sí! Amb el nou protocol he vist alumnes que faltaven molt i ara falten menys. I fins i tot han passat a tenir informe.

¿Informe?

Nosaltres tenim un important percentatge de l’alumnes que no té informe de notes perquè no ve prou a l’escola.

Increïble... ¿I com ho fan per seguir el curs amb la resta?

Els absentistes quan tornen no pugen directament a l’aula. Se’ls fa un protocol d’acollida perquè puguin tornar. I hi ha un pla de diversificació curricular per a alumnes que potser ara venen però que han passat un temps sense fer-ho. Hi ha alumnes de tercer d’ESO que tenen un nivell de quart de primària. I, és clar, la diferència és tan gran que dins d’una mateixa aula s’acaben atabalant; per això tenim aquest pla de diversificació curricular, que crec que està funcionant molt bé. Em passen pel cap un noi i una noia que abans estaven a l’aula ordinària amb mi i han passat a l’aula oberta. Han reduït molt l’absentisme, han vingut i treballat cada dia i ho han fet amb una actitud molt oberta.

Quan diu això de passar de l’aula ordinària a l’aula oberta, ¿a què es refereix?

A un grup més petit pel qual passen menys docents; quan tenen menys referents normalment es vinculen més bé.

¿A quines edats es pot derivar un alumne a l’aula oberta?

A tercer i quart d’ESO. Però tampoc és un recurs per als més absentistes, perquè no ho aprofitarien. La idea és que tinguin eines per al dia de demà; que puguin aspirar a tenir un futur, amb les desigualtats que hi ha, amb la segregació urbanística que hi ha aquí, al barri. A més, aquí no hi ha només segregació urbana; també hi ha segregació escolar.

¿Una doble segregació?

Sí. Aquí dins del barri els que venen al Baldomer són els que han sigut segregats. I el Baldomer és un lloc on es donen moltes oportunitats i s’acompanya molt. Però és una etiqueta que ens persegueix, malgrat ser un centre amb un projecte innovador i un personal molt potent.

Notícies relacionades

El TERMCAT publica la terminologia de la Copa Amèrica en un diccionari en línia i un tríptic

Canviar de professió passats els 30: així és el model flexible de la FP en línia que tant d'èxit està tenint

Presumeixi d’algun d’aquests projectes innovadors.

El projecte estrella és el FestiBaldo, el festival internacional de curts de Sant Roc que organitzen els alumnes de quart d’ESO. Però també és molt important la creació de l’afa. Ha costat molt, però tenim un grup de mares molt implicades, i aquesta és una línia de treball, augmentar el paper de les famílies a l’escola per poder fer més treball comunitari.