QUALITAT DE L’AIRE

Les partícules d’incendis o calitja afecten la salut mental

La investigació parteix de les dades dels butlletins diaris del Ministeri de Sanitat 

Un estudi liderat per l’Institut de Salut Carles III demostra que els pics de contaminació causada per un gran incendi o la pols sahariana augmenten els ingressos per ansietat o depressió.

Les partícules d’incendis o calitja afecten la salut mental
3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

S’ha escrit molt sobre com el canvi climàtic, i en especial els extrems de calor impacten en la salut de les persones. Sabem, per exemple, que la pujada dels termòmetres a l’estiu s’associa directament amb un augment de les hospitalitzacions i amb un increment de la mortalitat entre la població espanyola. ¿Però què passa quan, per exemple, la qualitat de l’aire empitjora a causa de l’impacte d’un gran incendi o a la intrusió de pols sahariana?

Un estudi liderat per l’Institut de Salut Carles III demostra que durant els pics de contaminació causats per aquests escenaris, al seu torn cada vegada més freqüents i voraços a causa de l’avenç de la crisi climàtica, es produeix un augment dels ingressos hospitalaris per ansietat, depressió i altres trastorns mentals. «Es tracta d’alguna cosa que tot just s’està començant a estudiar, però que és molt important», comenta Julio Díaz, codirector de la Unitat de Canvi Climàtic, Salut i Medi Ambient Urbà del (ISCIII).

Dades d’una dècada

La investigació ha pres com a punt de partida els butlletins diaris del Ministeri de Sanitat en què es notifica, d’una banda, la presència de partícules derivades d’incendis forestals i, de l’altra, l’arribada de pols sahariana a la península ibèrica. En total, es van analitzar gairebé una dècada de dades recopilades entre els anys 2009 i 2018. A partir d’allà, també es van estudiar altres paràmetres com, per exemple, la concentració de partícules fines (PM10 i PM2,5 així com diòxid de nitrogen i ozó) a l’atmosfera. Tot això, al seu torn, es va comparar amb les dades sobre ingressos hospitalaris relacionats amb trastorns psicològics i mentals, així com amb les urgències vinculades a malalties com la depressió o l’ansietat.

Una de les conclusions més cridaneres d’aquest treball va ser la relació entre incendis forestals i salut mental. Segons va explicar Díaz en una conferència organitzada pel Science Media Centre Espanya, els dies després d’un gran incendi forestal, quan les partícules derivades de la combustió de la biomassa impregnen l’aire, s’observa una taxa més gran d’ingressos relacionats amb salut mental. «Les partícules fines que emet un incendi són cinc vegades més tòxiques que les que surten d’un tub d’escapament. Aquesta toxicitat és el que podria desencadenar certs mecanismes biològics al cervell que portarien a un empitjorament d’aquestes condicions mentals», argumenta l’especialista, que actualment també exerceix de coordinador científic de l’Observatori de Salut i Canvi Climàtic.

L’anàlisi, publicada a la revista científica Science of the Total Environment, demostra que l’impacte d’aquest fenomen es dona de manera gairebé immediata. Entre cinc i sis dies després de l’explosió d’un gran incendi es comença a observar un augment en els ingressos relacionats amb salut mental. I això no només passa a les poblacions limítrofes al foc, sinó que, tal com argumenta Díaz, les partícules contaminants derivades dels incendis poden viatjar a centenars de quilòmetres de distància i provocar un impacte en ciutats situades a més de 500 quilòmetres del foc. «Fa uns anys, per exemple, Madrid es va inundar del fum dels incendis forestals de Portugal», il·lustra l’expert.

En el cas de les intrusions de pols sahariana, l’anàlisi llança una conclusió més complexa. Durant els dies de calitja també s’observa un repunt dels ingressos per malalties mentals però, segons explica Díaz, no sembla que aquest fenomen estigui directament relacionat amb la pols en suspensió, sinó amb altres factors com, per exemple, la calor associada a aquests episodis o l’augment d’altres gasos, com el diòxid de nitrogen o l’ozó.

Notícies relacionades

«Les intrusions de pols són una cosa que no podem evitar, però sí que podem prendre mesures per minimitzar el seu impacte sobre la salut. Per exemple, durant els dies en què es preveu l’arribada de calitja hauríem de tenir indicacions per reduir l’ús dels cotxes», afirma l’expert.

Fa anys que la comunitat científica adverteix que l’avenç de la crisi climàtica està propiciant cada vegada més episodis d’elevada contaminació atmosfèrica a Espanya relacionats, per exemple, amb l’esclat d’incendis forestals cada vegada més extrems i l’augment de les intrusions de pols sahariana. Per això, segons argumenten els experts, urgeix prendre mesures per frenar aquests fenòmens en el seu origen. Però també per crear mesures de protecció més robustes i, sobretot, conscienciar la població sobre els seus riscos.

Temes:

Calor Portugal