Un sistema de retenció minimitzaria els riscos

El Besòs i els seus afluents són rius que conviuen de forma obligada amb el perill d’abocament tòxic. I de forma massa recurrent, aquest risc es converteix en accident, com el del cap de setmana passat a Polinyà (Vallès Occidental). No obstant, hi ha mètodes per dotar de més seguretat ambiental les gairebé 5.000 indústries amb potencial contaminant establertes a la conca del riu.

"S’ha de construir infraestructures de què ara mateix no disposem. És un problema d’inversió", afirma Albert Solà, gerent del Consorci Besòs-Tordera, del qual formen part 64 municipis. ¿I quines són les infraestructures necessàries? Tancs o dipòsits en els quals emmagatzemar els possibles abocaments corrosius. "A mitjà termini, s’hauran d’acabar construint, si pretenem culminar la transformació del Besòs", considera Solà.

Fonts de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) assenyalen la possibilitat d’elaborar plans integrals de gestió dels sistemes de sanejament per prevenir accidents com el de Polinyà. És a dir, podrien ser els municipis o l’ACA que sufraguessin el cost d’aquests tancs, que podrien instal·lar-se a les indústries o a les depuradores corresponents.

¿Però què canviaria amb la presència d’aquests dipòsits? En cas d’incident, els contaminants s’acumularien en aquests tancs sense arribar a entrar a les xarxes de clavegueram. En cas que penetressin a les clavegueres, els dipòsits de les depuradores actuarien com a segona baula de bloqueig. "El sistema es va dissenyar per a les condicions normals, és a dir, no està pensat per als moments de crisi", admet Solà, que proposa començar a treballar per canviar els plans i fer realitat aquests tancs dels quals es parla des de l’abocament de Ditecsa, el 2019, a Montornès del Vallès.

"Cal analitzar quins polígons requereixen urgentment un d’aquests sistemes", afirma. L’última memòria del Consorci Besòs-Tordera enumera sis punts crítics pel risc de contaminació al llarg de tota la conca que podrien servir com a punt de partida.

La futura estratègia en matèria de gestió d’aigua passa per redoblar la potabilització d’aigua dels aqüífers del Besòs amb dues noves plantes públiques de potabilització. No obstant, aquests episodis posen en qüestió els esmentats projectes de cara a l’opinió pública, reconeix Solà: "El Besòs no només ha de ser un riu potabilizable, sinó que ho ha de semblar". "És cert que l’ACA podria interrompre la producció d’aigua potable en cas d’un succés com aquest, però no és l’ideal", afegeix.

Espuma sobre el cabal

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

En aquests moments, la potabilitzadora de Trinitat, gestionada per Aigües de Barcelona, ha tancat la captació de l’aqüífer, a l’espera de constatar que la massa d’aigua subterrània no s’ha vist perjudicada per l’abocament. D’altra banda, la depuradora de la Llagosta segueix amb el sistema de procediment biològic (bacteris eliminen contaminants de l’aigua) malmès i envia al riu aigua que no compleix els requisits ecològics. Per aquesta raó s’observa escuma sobre el cabal del Besòs.

¿Quin és el problema? La primera fase del sanejament es realitza amb normalitat, però la segona part del procés està afectat. "Trigarem uns 15 dies a poder executar el tractament secundari al 98% de la seva eficàcia, com era habitual", explica Pere Aguiló, director d’operacions.