Perill mediambiental

Una trentena d’indústries del Besòs no superen les inspeccions ambientals

L’Administració no té capacitat per examinar cada any totes les companyies 

Les dades del 2023 a què ha accedit EL PERIÓDICO constaten infraccions de més de la meitat d’empreses pròximes al riu a les quals es van realitzar controls. Es calcula que a la conca hi ha gairebé 5.000 empreses amb potencial contaminant.

Una trentena d’indústries del Besòs no superen les inspeccions ambientals
3
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Les últimes inspeccions ambientals realitzades el 2023 donen dades preocupants: més de la meitat de les indústries de la conca del Besòs a les quals la Generalitat va passar revista presentaven "incompliments ambientals rellevants". En molts casos, es tracta d’empreses que manegen substàncies tòxiques o corrosives i, per tant, porten un cert risc d’abocaments com el del cap de setmana passat a Polinyà (Vallès Occidental). La vulnerabilitat del Besòs s’explica, en part, per l’elevat grau d’urbanització, però sobretot, per la presència massiva de polígons industrials, que converteixen el riu en un dels més industrialitzats d’Europa.

En total, segons els càlculs del Consorci Besòs-Tordera, a la conca del Besòs estan establertes gairebé 5.000 empreses amb potencial contaminant. L’Administració no té capacitat per inspeccionar-les totes cada any, però es van practicant exàmens rutinaris. I les inspeccions del 2023 assenyalen almenys 30 companyies que no han superat les inspeccions.

Totes aquestes plantes industrials són a prop del Besòs o d’afluents seus com el Ripoll, la riera de Caldes, el Congost, el Tenes o el Mogent, tots al Vallès. Criden l’atenció casos com el d’Automotive Technology Iberia (Polinyà), Esteve Química (Lliçà de Vall), Biser Thermotech (Canovelles), OCB Pharmaceutical (Canovelles) o Purac Bioquímica (Montmeló). Totes elles mostren problemes que s’han reiterat durant diversos anys. I hi ha una assignatura pendent que es repeteix en gairebé tots els casos: les infraccions a l’hora de gestionar les aigües residuals.

Albert Solà, gerent del consorci, admet els perills presents en aquest territori: "Hi ha molta activitat industrial les aigües residuals de la qual es barregen amb les dels municipis i que acabem tractant a les nostres depuradores". Quan parla d’aquesta "barreja", es refereix al fet que algunes empreses no disposen de sistemes per frenar un possible abocament amb grans dipòsits. "De tots els polígons amb potencial tòxic, abunden les companyies dedicades a la química fina i a la indústria farmacèutica", adverteix Solà. "I això genera riscos", afegeix.

No obstant, defensa que algunes empreses sí que compleixen la normativa: "Hi ha de tot, algunes són modèliques. D’altres les hem d’estar perseguint i vigilant". El cas de Barnastock, l’empresa d’emmagatzematge de residus perillosos afectada per l’incendi que va causar l’abocament de Polinyà, no era una de les que preocupaven. "Mai van abocar residus indeguts i superaven totes les inspeccions, però sempre es pot produir un accident inesperat", afirma.

Centenars de peixos

El còctel amenaçador per al sistema fluvial de la conca del Besòs, ja molt malmès, es basa en aquests dos ingredients: l’existència de risc pel tipus d’indústries i la realitat d’algunes companyies que incompleixen de manera flagrant les normes sobre contaminació de terres, emissions o aigües residuals. Ditecsa, l’empresa de la qual va sortir l’abocament contaminant el 2019, que també va causar la mort de centenars de peixos, no havia superat les últimes inspeccions en aquell moment i mantenia la seva activitat. Per aquesta raó, el cas està sent investigat per la fiscalia. En el dia d’avui, en canvi, sí que és una de les indústries que reben l’aprovació del Departament d’Acció Climàtica.

Notícies relacionades

José Hurtado, responsable jurídic d’Ecologistes en Acció a Catalunya, denuncia les anomenades "modificacions no substancials" a què la Generalitat dona llum verda any rere any per a aquest tipus d’indústries. "Moltes d’elles realitzen canvis importants en la seva activitat i manegen nous productes corrosius, però se’ls atorga el vistiplau, sense que hagin d’aconseguir una nova autorització ambiental", retreu.

Hurtado exigeix més inspeccions: "Sovint hi ha abocaments lleus, com el d’oli de palma mesos enrere. Si es fessin més controls i les normes fossin més estrictes, es podrien minimitzar els riscos".

Temes:

Medi ambient