La Generalitat duplica les zones protegides del delta del Llobregat

A partir del 2021, el Govern es va començar a prendre seriosament la qüestió: un amenaçador avís de la Comissió Europea apressava a activar mesures per salvar el delta, després del retrocés patit per la primera ampliació de l’aeroport i la desviació del curs del riu després de l’ampliació del port. S’exigia, entre altres qüestions, incrementar les àrees protegides i elaborar un pla de gestió que posés fi a aquest deteriorament.

De 1.000 a 2.407 hectàrees

Han hagut de passar més de tres anys des d’aquesta carta d’emplaçament perquè el nou perímetre de la ZEPA es materialitzi. El Govern en funcions va aprovar ahir in extremis la nova àrea per preservar. Fins ara, la ZEPA era d’unes 1.000 hectàrees. A partir d’ara, serà de 2.407 hectàrees, més del doble del que estava custodiat. Un 157% més, per ser exactes. Hi destaquen la inclusió del curs del riu Llobregat, l’Olla del Rei (Castelldefels) i el tram del litoral limítrof amb l’aeroport que connecta els aiguamolls del Remolar amb la zona de la desembocadura.

La degradació de les zones humides del delta del Llobregat està contrastada per la Comissió Europea, el Ministeri per a la Transició Ecològica, la Generalitat, l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), la fiscalia i les entitats implicades en la seva conservació. Sense anar més lluny, 7 de les 8 masses d’aigua avaluades presenten un estat ecològic insuficient, amb aigua de mala qualitat.

¿Per què s’ha trigat tant temps a presentar aquest nou model, si l’anterior conselleria ja ho havia deixat tot llest? Fonts d’Acció Climàtica asseguren que s’ha intentat dialogar amb els agricultors, molt contraris a aquest augment de zones protegides per a les aus. Per intentar acontentar aquest sector, les franges que delimiten els LIC (Llocs d’Interès Comunitari), unes superfícies amb un grau de restriccions ambientals més elevat, seran menys ambicioses del previst inicialment. En canvi, la proposta de ZEPA es manté.

El Govern considera que l’agricultura, l’ús social de la zona i la conservació de la biodiversitat han de ser compatibles. Per aquesta raó, al document aprovat ahir pel Consell Executiu s’explicita que hi haurà zones dedicades a l’agricultura, també dins de la ZEPA, on, per ara, l’ús de fitosanitaris encara no està prohibit per llei.

Això tracta de ser una concessió als agricultors del parc agrari, que van presentar al·legacions al projecte d’ampliació. En un comunicat, la patronal Institut Agrícola exigeix al Govern retirar aquesta proposta per "falta de consens". Consideren que no té suport polític suficient i adverteixen que estendre la ZEPA serà contraproduent i gens útil per donar resposta als dictàmens europeus.

La idea del Departament d’Acció Climàtica és que l’activitat dels pagesos sigui sostenible i beneficiosa per als hàbitats, i viceversa. En concret, parlen de "models complementaris" que s’han de poder mirar a la cara per evitar que el ciment els guanyi la partida. "El delta ha de ser per als agricultors, per produir aliments i per a la biodiversitat, no per a l’asfalt", afirma la portaveu del Govern, Patrícia Plaja.

Pla de gestió

L’ambiciosa línia que ha d’ajudar el delta a sortir de l’uci està traçada. El problema és que, més enllà del dibuix, es necessitarà un pla de gestió i una injecció de diners per al consorci, l’òrgan gestor. "Ampliar l’espai que cal preservar sense un model de gestió que ho acompanyi no té sentit", afirmen veus de la conselleria que han treballat en el disseny de la nova ZEPA. Però com aquesta part dels deures arriba amb l’Executiu en funcions, si no hi ha noves eleccions, quedarà en mans del futur Govern de la Generalitat.

L’àrea protegida passarà a dir-se Aiguamolls del Delta del Llobregat. El Govern defensa crear al llarg dels pròxims mesos una forma de governança que inclogui agricultors i ajuntaments per custodiar aquesta zona humida d’alt valor ecològic. El pla es basa en models com el que s’ha seguit al delta del Po (a Itàlia) i al port de Rotterdam (Països Baixos).

"M’indigna que ho hagin deixat per a l’últim moment, però és una bona notícia", diu José García, membre de Depana, la plataforma que fa més temps que lluita per millorar l’estat del delta. "De moment, creiem que l’expedient obert per la Comissió Europea no s’ha de tancar fins que no s’apliqui un bon pla de gestió", matisa.

Cristina Sánchez, portaveu de SEO/Birdlife a Catalunya i presidenta de la Xarxa de Conservació de la Natura (XCN), coincideix: "Això no pot quedar-se amb quatre gargots sobre un mapa. Exigim un pla de protecció potent". No obstant això, reconeix que és una notícia "molt positiva" perquè acata les peticions d’Europa.

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

Jaume Grau, d’Ecologistes en Acció, hi està d’acord: "Si formem part de la Unió Europea, hem de complir les normes. Reconeixem l’esforç de la Generalitat pel que fa a les pressions de sectors econòmics influents i els felicitem. Però arribem tard i el pla de gestió és urgent. Si no, no aconseguirem revertir la pèrdua de la biodiversitat en aquesta zona".

El Govern confia que la decisió serveixi perquè la Comissió Europea arxivi el cas. El ministeri, per la seva banda, ja ha definit la ZEPA marina, que és competència estatal. Tot i això, Aena ha de culminar la renaturalització de dos antics pàrquings VIP a Viladecans. La conselleria espera que, quan tot això quedi resolt, el litigi amb Europa s’acabi. Si s’aconsegueix, significarà que l’equilibri entre la conservació i l’agricultura triomfa al delta.