La nova ZEPA "condiciona" però no impedeix ampliar el Prat

Al delta del Llobregat conviuen arpelles, tomaqueres, cabussons, carxofes i flamencs. Aquests són només alguns exemples que representen, d’una banda, la biodiversitat en declivi de l’hàbitat i, de l’altra, la producció d’aliments del que sovint s’ha denominat com "l’horta de Barcelona".

Les tensions entre aquests dos mons sempre han existit. I, de fet, alguns dels agricultors rebutgen l’ampliació de les àrees protegides anunciades ahir pel Govern en funcions, amb la intenció de trobar un equilibri entre la custòdia de les zones humides i l’activitat dels pagesos. Però hi ha una qüestió, l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, que sol posar d’acord part del sector agrícola i el sector conservacionista, perquè temen que la infraestructura s’els mengi part del terreny.

Protecció prèvia

La nova zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) del delta, més àmplia, acordada in extremis per l’Executiu de Pere Aragonès, no pot impedir una hipotètica ampliació de l’aeroport, tot i que sí que pot condicionar-la. De fet, la llacuna de la Ricarda, zona afectada per la proposta inicial sobre l’aeroport per part del Govern central, era un dels espais que ja estaven protegits per endavant.

Però això no suposava un escull legal: el Govern, en tot moment, té la possibilitat d’exercir la declaració d’interès general i dedicar-lo a la suposada ampliació. El que passa amb la Ricarda és equivalent al que podria passar amb els espais agraris o naturals traçats al mapa actualitzat pel Govern. En qualsevol moment es podria canviar el seu ús per fer realitat l’ampliació de l’aeroport.

Tot i això, si s’opta per aquest camí, és obligatori actuar per la via de solucions compensatòries. En aquests moments, amb el nou mapa de les ZEPA estès, les àrees que caldria compensar serien més grans. L’espai que queda entre el mar i l’aeroport, per exemple, fins ara no estava protegit i en canvi a partir d’ara sí que ho estarà.

Es pot recordar que les exigències d’Europa sobre la protecció del delta del Llobregat es basen precisament en les compensacions incomplertes després d’una ampliació de l’aeroport de fa més de 20 anys. L’estany de Cal Tet, l’aigua del qual avui està en mal estat, és un dels exemples de llacunes artificials creades com a contrapartida. La Comissió Europea va constatar que les basses compensatòries eren insuficients i no complien el que estava previst. Per aquesta raó, va exigir més protecció i la renaturalització de certs punts asfaltats. És a dir, la decisió del Govern es pren per indemnitzar mediambientalment una antiga ampliació de l’aeroport (i també del port).

Fomentar els usos agrícoles

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va assegurar ahir que l’objectiu no és condicionar una futura ampliació, sinó fomentar els usos agrícoles i la defensa de la biodiversitat. Però admet que pot donar-se aquesta situació: "No es pot negar que la ZEPA té alguns condicionants sobre la possible ampliació, malgrat no ser-ne la intenció". Al cap i a la fi, gairebé tots els nous perímetres pintats de verd són pròxims a aquesta polèmica infraestructura.

L’Executiu d’Aragonès va presentar una proposta de "modernització" que redefinia els usos de les pistes de l’aeroport. Però tant la Moncloa com el PSC, amb Salvador Illa al capdavant, no van comprar la idea: plantegen una ampliació de pista que sí que afectaria els espais del delta (entre els quals, la Ricarda) i que, per tant, hauria d’anar acompanyada d’una compensació, amb noves zones humides, que després de la redefinició de l’espai protegit, haurà de ser més ambiciosa.