Ecologiai justícia

D’aquesta tensió neixen gran part dels conflictes sobre la transició ecològica, que va molt més enllà de la transició energètica. Les zones de baixes emissions (ZBE), urgentíssimes per raons de salut pública més enllà de la qüestió climàtica, en són una bona mostra. Exemplifiquen com pocs assumptes la difícil elecció entre les restriccions ambientals i les disrupcions de la quotidianitat de milers de ciutadans, així com els impactes sobre l’economia local. Les ZBE són alhora ZAS: zones d’alta salut; menys trànsit rodat i menys tubs d’escapament milloren dràsticament la salut de totes les persones.

Notícies relacionades

Un de cada tres menors catalans pateixen sobrepès o obesitat

"El que més impacta és la seva baixa autoestima"

Les ZBE, en tant que política pública, són una eina que ha d’acompanyar un procés coherent de canvi sistèmic, profund i just. En cas contrari, es percebran com una llosa per al que ja ho té més difícil que la resta. Mentre la falta d’un transport públic eficient i fiable continuï obligant a l’ús del vehicle privat, i mentre el desigual accés als vehicles elèctrics faci patent que la bretxa de classe també determina el nostre comportament ambiental, existiran aquests conflictes. Prohibir l’accés a una ciutat sense oferir alternatives és una mesura condemnada al fracàs, però també ho és fer com si no passés res i continuar respirant aire tòxic.

La justícia, amb tot, sembla aliena a aquests condicionants i a la complexitat del debat, ja que les seves decisions han acabat provocant situacions absurdes. La circumstància actual s’hauria de prendre com un avís del que no es pot tornar a repetir. El ritme de la transició ecològica és el ritme amb què millorarà la nostra salut i el nostre benestar. I és que la transició no serà mai ecològica si alhora no és justa.