Les morts per caiguda de persones grans marquen un rècord

L’estadística de l’INE sobre defuncions el 2023, publicada a finals de juny, revela que les caigudes van superar els suïcidis com a primera causa de mort externa (no causada per una malaltia). Es tracta d’una realitat que forma part del dia a dia als serveis sanitaris però que és bastant desconeguda entre la població perquè poques vegades es pensa que una caiguda, tret que sigui molt greu, daltabaix d’un pont, per exemple, pugui provocar la mort de la persona.

Però el fet és que l’any passat es van produir 4.018 caigudes mortals, per 3.952 suïcidis , 3.625 ofegaments i 1.750 accidents de trànsit, fet que suposa que una mitjana d’11 persones al dia moren després de precipitar-se accidentalment o setmanes o mesos després, a conseqüència del sinistre. I no es tracta d’un fet puntual, sinó una tendència a l’alça des dels anys 90, que a Espanya va marcar el 2023 un màxim històric a causa de l’envelliment de la població. El 1980 es produïen unes 700 caigudes mortals, cinc vegades menys.

«Cada dia veiem més caigudes als serveis d’urgències i té una explicació: l’envelliment de la població, afegit al fet que moltes persones grans viuen soles i n’hi ha de polimedicades», explica José Ramón Casal, secretari de formació de la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES).

Efectivament, més del 80% de les caigudes mortals les pateixen persones més grans de 65 anys, sobretot dones que solen caure a casa seva i soles. «És molt freqüent que ens arribin persones que cauen perquè s’aixequen al bany, no encenen el llum i es desorienten», explica el doctor Casal. Amb tot, també es produeixen moltes caigudes a l’exterior i algunes investigacions estableixen que la meitat són a la llar i la meitat al carrer.

Les caigudes són el resultats de múltiples factors de risc, però els estudis solen diferenciar entre causes ambientals o extrínseques, com són l’estat del terra, les vorades, clots o l’ús inadequat d’alfombres a les cases, i intrínseques, amb referència a les malalties que poden afavorir o provocar que una persona caigui.

Patologies cròniques

«Les caigudes no estan relacionades necessàriament amb l’edat, sinó amb les patologies cròniques, sobretot les malalties neurològiques, cardiovasculars i la presa de certs fàrmacs», afegeix Marco Inzitari, que és expresident de la Societat Catalana de Geriatria i Director d’Atenció Intermèdia (geriatria i cures pal·liatives) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

De fet, un estudi realitzat per la Fundació Mapfre amb més de 1.600 pacients més grans de 65 anys, atesos en cinc serveis d’urgències, indica que els factors ambientals són més freqüents en menors de 75 anys (el 67%) però en els més grans de 85 anys gairebé la meitat de les caigudes són per factors relacionats amb el mateix pacient. Per exemple, solen patir hipertensió, demències, osteoporosi o problemes visuals o auditius. A més, les caigudes solen evolucionar pitjor com més edat del pacient, provoquen ingressos hospitalaris més llargs i més morts.

«La caiguda més habitual són els traumatismes cranioencefàlics. Si una persona gran es colpeja al cap i pren anticoagulants, es pot produir una hemorràgia cerebral que acabi en mort. I també són complicats els trencaments de maluc, les persones es queden enllitades, cosa que pot provocar atròfia muscular i més infeccions. L’activitat és vida. I les intervencions quirúrgiques són més complicades en aquest sector de la població», diu l’urgenciòleg.

L’estudi que ha portat a terme Mapfre, dels pocs que donen llum sobre aquest fenomen, indica que les caigudes en persones grans solen provocar un important deteriorament funcional: mentre que abans de l’accident el 60% dels pacients eren independents, després el percentatge cau fins al 50% i un 2% es converteix en totalment dependent. I als sis mesos, l’11% han mort, un 8% han sigut traslladats a una residència, un 10% ha patit una nova lesió, i un 4,5%, una nova fractura.

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

«Zero euros»

El problema és, per tant, de primera magnitud, però la resposta de les administracions no està a l’altura, segons denuncia Javier Larrea, president de l’Observatori de Prevenció de Riscos i Accidents. «Sense voler injuriar res ni ningú, s’ha muntat tot un desplegament de recursos per evitar els incendis o les morts per violència de gènere, però hi ha zero euros de l’Estat i de les comunitats per evitar les 4.000 morts per caigudes. Aquest és un problema social no atès per les autoritats polítiques i administratives. I com s’ha vist amb els accidents de trànsit, quan s’inverteix, hi ha reducció. Si no es fa res, augmenta el problema», manifesta. A l’horitzó, una realitat: amb l’esperança més alta de vida, cada vegada hi haurà més persones més grans de 65 anys. Segons projeccions de l’INE, el 2074, el 30,3% de les persones residents a Espanya, que seran uns 54,6 milions, tindran 65 anys o més.