Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

Els pares de la Gislan van deixar el Marroc a principis de segle a la recerca d’una vida millor. A l’arribar a Múrcia van poder començar de zero gràcies a l’ajuda d’una treballadora social que els va acompanyar en tot el procés d’acollida. Aquesta experiència ha inspirat la Gislan a seguir un camí professional que li permetrà ajudar persones que fan front a situacions semblants a les que van viure els seus pares fa 20 anys. Des del 2022, la jove estudia Treball Social a la Universitat Complutense de Madrid, gràcies a una beca de grau atorgada per la Fundació La Caixa.

¿Què pensen els seus pares sobre la carrera que ha triat?

Al principi, com molts pares, volien que estudiés alguna cosa més lucrativa. Amb el temps, però, van entendre la meva motivació al recordar la seva pròpia experiència amb la treballadora social. Ara n’estan molt orgullosos i contents.

¿En què l’ha ajudada la beca de la Fundació La Caixa?

Sempre vaig voler estudiar fora de casa perquè crec que és una experiència que tothom hauria de viure. Aquesta beca m’ha permès fer-ho gràcies al suport econòmic que em brinda. A més, m’ha orientat en la vida acadèmica, cosa que és molt útil al passar del batxillerat a la universitat.

¿Quin paper creu que té l’antropologia en el treball social?

L’antropologia és una branca crucial. Entendre el context cultural de les persones és vital per ajudar-les. Per exemple, no pots ajudar adequadament una família gitana si no comprens el seu context cultural. La cultura és fonamental per a la identitat d’una persona.

¿Hi ha cap branca que li interessi especialment dins del concepte global d’immigració?

Sí, tinc un interès especial per la defensa dels drets de les dones musulmanes. Jo mateixa provinc d’una família musulmana. Els àrabs han sigut part de la història d’Espanya, però certs discursos polítics promouen la discriminació cap aquestes persones. Aquest tema m’afecta personalment i crec que és important canviar la mentalitat a través del diàleg i l’educació. Ho intento fer evitant el judici i focalitzant-me en l’arrel del seu pensament.

¿Com hem de combatre els discursos d’odi en la nostra societat?

Hauríem de considerar il·legals els discursos d’odi cap a les minories ètniques, com passa a Alemanya. A més, és crucial que tothom hi aportem el seu gra de sorra, dialogant i comprenent els altres, per canviar la percepció negativa sobre els immigrants.

Com a amant de la filosofia, ¿hi ha cap autor que la inspirés a l’hora de triar la carrera?

M’encanten Nietzsche i Heràclit. Nietzsche, per exemple, em va ajudar a no jutjar en la vida i a entendre que les coses simplement passen. La seva perspectiva sobre el nihilisme, especialment la idea de viure com si cada dia s’hagués de repetir-se eternament, em va motivar a buscar una vida que realment volgués viure. Sobre Heràclit, el seu concepte del panta rhei (‘tot flueix’ en grec) és inspirador. Ell parla sobre el fet que la vida està en canvi constant i també del fet que això és positiu.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

¿Creu que el concepte de panta rhei es pot aplicar al fenomen de la migració?

I tant. Les persones que emigren, sovint, han de fer front a un dol migratori a causa del xoc de deixar enrere la família i adaptar-se a un nou entorn. Ensenyar-los el concepte de panta rhei pot fer que aquest procés sigui més suportable, en el sentit d’ajudar-los a veure el canvi no com una cosa traumàtica, sinó com una oportunitat per al creixement personal.