El ‘boom’ de les oficines accelera el creixement de La Marina del Prat Vermell

Una de les màximes de les empreses que contracten oficines després de la pandèmia és que l’entorn resulti atractiu, ben connectat i dotat de serveis. Que estimuli la presencialitat, en un moment en què el teletreball s’ha consolidat, diuen les consultores immobiliàries especialitzades. I tot i que molts barcelonins encara no situïn el barri de la Marina del Prat Vermell al mapa (entre la falda de Montjuïc, la Zona Franca, la Marina del Port i el terme municipal de l’Hospitalet), aquest barri emergent cridat a guanyar uns 30.000 veïns durant els pròxims 12 anys ja ha aconseguit encaixar al seu puzle un pol d’hiperactivitat empresarial sabent que la zona està cridada a fer eclosió a curt termini.

És qüestió de "temps i paciència" que els seus espais lliures (es calcula que l’eix que engloba l’anomenat BCN Fira District fins a la plaça Europa té un 15% de disponibilitat) sumi nous operadors. Lluny de ser un competidor del 22@, ha aconseguit posicionar-se com un complement perfecte.

12.000 noves vivendes

En ple auge constructiu i de desembarcament residencial (en l’actualitat aquest nucli de Sants-Montjuïc que va allotjar les cases barates frega els 2.000 habitants), el boom d’oficines injecta diàriament milers de treballadors a aquesta zona tan canviant, on l’arribada del metro i les 12.000 noves vivendes ja construïdes, en marxa o projectades per als pròxims anys, són més que la promesa d’un nou barri.

Un dels principals reptes és situar en l’imaginari barceloní aquesta nova revolució urbanística. Al districte tecnològic al Poblenou se li han hagut de reajustar els objectius, perquè es va veure que el desequilibri entre un excés de sòl terciari i residencial perjudicava l’aterratge d’empreses i start ups. Al pol empresarial situat entorn del passeig de la Zona Franca, les torres Iberdrola i la Fira Gran Via es té clar que hi ha les bases perquè el tetris quadri.

Natalia Tost, sòcia de l’àrea d’Oficines a Barcelona de Cushman&Wakefield, que està comercialitzant les disponibles a les torres de Llevant (queda un 2% lliure) i de Ponent (al 50% d’ocupació i on s’instal·larà Axa, com explica avui aquest diari), atribueix la bona acollida d’aquest pol econòmic que compleix els tres eixos que exigeixen les empreses a les seves noves oficines: la sostenibilitat (amb una alta quota d’espais d’eficiència energètica de classe A), els costos (els preus a les torres són de 19 euros per metre quadrat i mes, molt per sota de les zones prime del centre de la ciutat i la Diagonal) i les persones (que els empleats tinguin un entorn friendly, amb "qualitat", amb serveis als mateixos edificis o l’entorn immediat, restaurants, comerç, gimnasos i comunicacions ràpides o pròximes a les seves llars). La guinda de la zona són les bones comunicacions amb aeroport, port i rondes Litoral i del Mig.

L’experta relata que el conjunt dels pols d’oficines d’aquest entorn (des de la plaça d’Europa se sumen uns 700.000 metres quadrats) va tancar el primer trimestre del 2024 al 15% (durant les últimes setmanes s’han reservat uns 5.000 metres quadrats més). Creu que és qüestió de temps que s’arribi al desitjable 7–10% en un entorn d’oficines, però remarca que l’ocupació és substancialment més alta que al 22@, on els espais sense col·locar superen el 20% de mitjana, davant el gran volum de metres construïts i la falta de vivendes, serveis i vida d’un sector del districte tecnològic. No són competència, remarca. L’eix del Poblenou apunta a les indústries creatives, tecnològiques, start ups i innovació, mentre que el BcnFira District de la Zona Franca aposta per serveis d’origen industrial, farmacèutiques i seus corporatives, que s’integren amb edificis d’altres organismes. Només el districte administratiu de la Generalitat de Catalunya amb les conselleries econòmiques suposa 46.000 metres quadrats en un edifici amb gairebé 3.000 treballadors.

El paper del teletreball

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Tost afegeix que la contractació s’ha alentit a la ciutat no per falta de creixement empresarial, sinó perquè les empreses s’estan "prenent el seu temps per decidir on ubicar-se" i tot i que creixin en volum de negoci redueixen metres contractats, ja que el teletreball (dos dies o tres en moltes companyies) els porta a optimitzar més l’espai per no tenir cadires buides. I han vist que "les oficines aporten valor i imatge, i no val ser en qualsevol lloc".

Fonts de l’Ajuntament de Barcelona il·lustren que "les polaritats terciàries en desenvolupament a la zona són la plaça d’Europa, Gran Via 2 i la Ciutat de la Justícia" i ja sumen activitats en oficines i comerç que donen treball a unes 10.000 persones. Però l’arribada del metro a la zona ha aturat un efecte definitiu en la irrupció dels eixos de la Zona Franca i el carrer del Foc. Així, el consistori destaca que el BCNFira District sumarà 5.000 treballadors i que el Districte 38 (al passeig de la Zona Franca amb Cisell), amb 70.000 metres quadrats i on s’ubiquen Agbar i l’Agència Tributària de Catalunya, ja suma mil treballadors. Arribarà als 3.500, estimen, quan es desenvolupi el terç de la superfície pendent.