Els treballs de recerca se centren en temes que inquieten el jovent

El món ha canviat, i amb ell, el jovent i les seves inquietuds, cosa que ben sovint es reflecteix en els temes que trien els estudiants de batxillerat per a la seva primera gran investigació. Sabedors que un TR és un treball al qual cal dedicar moltes hores (i espai mental), els nanos procuren apostar per qüestions que els diguin alguna cosa (i sol passar que, com més entren en el tema, més coses els diu).

En la mateixa llista –una de tantes, ja que hi ha infinitat d’institucions públiques i privades que convoquen premis per incentivar i posar en valor els TR en nombroses disciplines– hi figuren diversos treballs sobre la realitat migratòria en primera persona: des de Ser dona negra afrodescendent a Catalunya i la interseccionalitat; ¿afecta les alumnes negres afrodescendents no tenir referents docents? fins a L’experiència dels adolescents llatinoamericans en el sistema educatiu d’Espanya.

Nova mirada

Disseccionar els temes triats pels estudiants de batxillerat per als TR –i les conclusions a què arriben– suposa una aproximació interessant a la seva mirada sobre el món, impregnada per les qüestions que travessen l’agenda mundial, del feminisme a l’omnipresent crisi climàtica, molt marcada per qüestions filosòfiques i ètiques, amb treballs amb títols com ¿Ser insegur vol dir ser gelós?

D’origen indi tot i que s’ha criat al barri del Poble-sec, a Barcelona, on va arribar amb la seva família quan tenia 7 anys, en fa 10, Baljit K. és una de les tres autores del TR Els tabús al voltant de la menstruació de la religió sikh i musulmana. "Una amiga de Bangladesh i jo teníem clar que volíem fer alguna cosa sobre el feminisme i les dones, una cosa del qual ens parlen molt les professores a l’institut. Ens vam ajuntar amb una altra amiga de la Xina, que també volia treballar sobre aquesta temàtica, i ens vam fer una pregunta: ¿per què no parlem de la regla a les nostres cases? Els vaig preguntar si a elles els deixaven parlar sobre el tema i la resposta va ser que no. A casa de cap de les tres, i ens vam proposar esbrinar quina era la raó", diu la jove, que ha acabat fa poc el batxillerat a l’institut Consell de Cent i, després de l’estiu, començarà un cicle formatiu de grau superior d’Integració Social "per ajudar la gent que arriba a trobar el seu lloc a Barcelona".

Una qüestió cultural

"Nosaltres som practicants –jo de la religió sikh i la meva amiga de la musulmana– i volíem saber si era la religió o què; però, llegint, descobrim que la religió sikh diu que es pot parlar sobre la regla, que el tabú no té relació amb la religió, que es tracta d’una qüestió cultural perquè, tot i que la regla és una cosa natural –diu–, ens fa vergonya". "La nostra amiga xinesa no practica cap religió, ni els seus pares, però tampoc parlaven del tema, i aquí vam tornar a veure la importància del factor pudor", afegeix.

Superant aquesta vergonya van anar a parlar amb la seva tutora per plantejar-li el tema, que el va rebre amb entusiasme. "Molta gent pensa que parlar de la regla ja està ben normalitzat, però la menstruació continua sent un tabú en molts llocs del món", assenyala la jove coautora del TR, experta a trencar sostres de vidre.

Per fer el TR, van organitzar entrevistes amb les noies de primer a quart d’ESO de les religions sikhs i musulmanes de l’institut per preguntar-los per la seva experiència (i confirmar així que els seus casos no eren aïllats). "Moltes coincidien a dir que parlar d’aquest tema davant la família els feia vergonya, però veien normal sentir aquesta vergonya –no ho problematitzaven–. Deien que són temes molt íntims, que només es poden parlar amb les noies", explica la jove, que afegeix que, per tancar les entrevistes, preguntava a les noies si els agradaria poder parlar lliurement sobre el tema i totes van respondre que sí, que els agradaria un canvi social.

La motivació, clau

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

A més de coordinadora pedagògica del Consell de Cent (l’institut de Baljit K.), Majo Guijosa és la professora que s’encarrega de coordinar els TR dins de la matèria de Recerca. Com que és un institut de màxima complexitat amb un elevat nombre d’alumnes d’origen migrant, els seus estudiants tenien dificultats per tirar endavant les investigacions, així que van crear aquest espai. "És clar que o els motiva el tema o el treball no acaba de ser tan bo com podria ser", assenyala la docent.

A més del de la menstruació, el curs passat una parella de noi i noia, pakistanès ell i libanesa ella, tots dos musulmans, van proposar fer alguna cosa sobre islamofòbia. "Rebien molta violència i volien saber d’on els venia", explica. Altres alumnes es van adonar que la gent confon els termes musulmà i àrab; per això van decidir fer una enquesta a 300 persones pel carrer i es van adonar del biaix de gènere, cultural... Van confirmar fins a quin punt la gent confonia el fet cultural amb el fet religiós.