L’excés de vaixells a la Costa Brava posa al límit els agents rurals

"Són esdeveniments difícils de detectar, malgrat que ho treballem conjuntament amb els Mossos d’Esquadra", admet Ignasi de Dalmases, cap de l’àrea regional de Girona dels agents rurals. "És difícil localitzar aquestes festes i també costa dissipar-les abans que siguin multitudinàries", detalla. El problema, tal com expliquen des del cos dels agents rurals, és l’ús que s’està fent del medi natural, cada vegada més massificat. Passa als rius i als gorgs de muntanya i també a les cales.

"Passa tot alhora a tot arreu, sovint durant la nit, i no donem l’abast, és incontrolable", reconeix De Dalmases. El responsable dels agents rurals de les comarques de Girona agraeix que s’hagin posat més mitjans per fer la feina, però no descarta acabar necessitant informadors ambientals com els que actuen en zones de muntanya molt freqüentades. ¿Com s’explica el repunt d’aquest fenomen?

La facilitat del lloguer

Una de les causes és la proliferació de les empreses que lloguen embarcacions. "És molt fàcil accedir al títol que permet navegar amb un d’aquests vaixells i hi ha persones que els lloguen sense cap tipus de consciència ambiental", lamenta De Dalmases. Una altra de les raons és la proliferació de recomanacions a les xarxes socials i premsa: "Abans una cala concreta era coneguda per unes quantes famílies, avui n’hi ha prou amb una foto a Instagram perquè milers de persones hi vagin. Sovint passa que el públic queda decebut amb el que es troba, per la congestió excessiva".

Aquest fet massiu té conseqüències greus per a l’ecosistema marí. En primer lloc, els greixos i les restes del combustible d’algunes embarcacions suposen un inconvenient per a la qualitat de l’aigua. Un altre efecte negatiu el provoca la pesca furtiva. Però la pitjor part se l’emporten les dèbils praderies de posidònia, una alga mediterrània clau per preservar l’hàbitat (fixa CO2, produeix oxigen i protegeix de l’erosió).

Compte: posidònia

Quan els vaixells fondegen, és habitual que facin malbé aquesta planta submarina. En l’aplicació mòbil QField, es pot incloure la capa FanCat, un filtre que alerta de les zones en les quals hi ha boscos de fanerògames marines com la posidònia. Així, es pot fer un ancoratge responsable. A les Balears i el País Valencià, està disponible l’aplicació Projecte Posidònia, amb la mateixa finalitat.

Jordi Cruz, de la comissió de medi marí de l’entitat SOS Costa Brava, proposa que l’ús d’aquestes aplicacions sigui obligatori: "Als ports, abans de llogar-te un vaixell, et podrien donar un mapa o demanar-te que et descarreguis l’aplicació, perquè és comú veure tripulants fondejar en llocs en els quals hi ha posidònia. La gent salpa sense cap coneixement". Alguns ajuntaments, com el de Mont-ras (Baix Empordà), han instal·lat boies que prohibeixen l’ancoratge en algunes cales, com a mesura per evitar la massificació. Amb tot, en més d’una ocasió hi ha els que les sabotegen i les retiren per poder-hi accedir, com ha passat a la cala del Vedell.

"Com que cada ajuntament actua de manera independent, la gestió global és pèssima i algunes cales, com la del Golfet o el Castell (Baix Empordà) queden pràcticament col·lapsades pels vaixells", denuncia Cruz. En altres punts, com a les cales que formen part de les illes Medes i el Montgrí, s’han habilitat boies ecològiques perquè els navegants puguin amarrar el seu vaixell sense haver d’ancorar en el fons marí. Cruz reclama més exigència per part de l’Administració: "S’estan invertint diners en projectes de recuperació que consisteixen a plantar algues. No té sentit permetre que, alhora, en una altra zona, les arrenquin".

"Acció mediàtica"

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

De Dalmases crida a encarregar estudis per mesurar la capacitat de càrrega de tots aquests espais. "D’aquesta manera, es podrà determinar quins accessos s’han de limitar", opina. Cruz tem que ja no hi hagi marxa enrere: "Hem creat una dependència del turisme que serà difícil deixar enrere, però hem superat tants límits que el tema s’ha de posar sobre la taula, el mar no pot ser una autopista".

SOS Costa Brava presentarà el 3 d’agost una "acció mediàtica" per demanar la protecció urgent dels "últims hàbitats naturals de la Costa Brava". De Dalmases aposta per tancar certs espais de manera permanent perquè sobrevisquin. "Hem d’esforçar-nos perquè una part dels visitants, que no entenen la situació, comprenguin quins són els riscos de fer un mal ús de l’entorn". L’agent rural confia que durant els pròxims anys la situació millori, a través d’accions concretes. Cruz, en canvi, assenyala que sense restriccions contundents, els espais naturals tenen un futur difícil.