En memòria del besavi

Des de petita, sempre li havien explicat que el seu besavi va ser afusellat durant els primers anys de la repressió franquista. Hi rumiava sovint, sobre això, però no en sabia gran cosa. Quan va arribar el dia de triar un tema, va pensar que era el moment d’aprofundir-hi. No s’imaginava, però, fins on la portaria.

"Sabia que l’havien matat, però no sabia com ni els motius. De fet, quan vaig decidir el tema, ni tan sols havia estudiat la Guerra Civil", recorda la Janna, que va fer el batxillerat a l’institut Cendrassos de Figueres i ara estudia el doble grau de Dret i ADE a la Universitat de Barcelona (UB), en part moguda per aquesta necessitat de fer justícia.

"Tant el meu pare com la meva àvia em van recolzar moltíssim quan els vaig plantejar que volia fer aquest treball. Abans de començar els en vaig voler demanar permís: no volia molestar-los. Però va ser al contrari: per a la meva àvia era molt important que es fes justícia amb el seu pare", apunta l’estudiant, que recorda que no va ser fàcil.

El poble no l’hi va posar fàcil

La seva àvia té algun cosí que encara viu a Biure d’Empordà, on va passar tot. Al poble, però, hi va trobar moltes dificultats. La gent no volia parlar. "Quan demanava informació em deien que no se’n recordaven gaire. He hagut d’insistir-hi molt. Encara hi ha tensions. Fins i tot la meva àvia no volia anar al poble", explica la jove. No hi ajudava el fet que ja no hi hagués testimonis directes vius.

Per documentar-se per al treball –escrit amb una narrativa fantàstica– es va submergir en arxius de Figueres, Girona i Barcelona, on ho va llegir tot sobre els consells de guerra i on va esbrinar que el seu besavi va ser un de tants. Hi va tenir un paper importantíssim la informació original, els papers oficials, que la seva àvia conservava a casa.

El que més la va impactar van ser les delacions dels veïns. "Era molt més del que jo imaginava; adonar-me de l’estructura del procés dels consells de guerra, sense cap garantia processal dels acusats", afegeix. El seu besavi va ser detingut per la Guàrdia Civil el 17 de febrer de 1939 i traslladat a la presó de Figueres per haver-se mantingut fidel a la República i formar part del consistori de Biure d’Empordà fins al 8 de maig de 1938, data en què es va haver d’incorporar al front de Lleida, on va fer serveis com a xòfer per als republicans.

Dos veïns del poble el van acusar d’haver participat en l’assassinat d’un altre veí del poble, fet que el seu besavi sempre va negar, ja que eren amics íntims. Després d’un judici sense cap garantia, a les sis del matí del 25 d’abril de 1939 Joan Oliveras va ser traslladat al cementiri de Girona i va ser afusellat al costat de 27 persones més.

Només una foto

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El treball de la Janna recull el moment en què Dolores Guisset, la seva besàvia, va anar a la presó a portar roba al seu marit. Es van riure d’ella dient-li que si volia veure el seu home hauria de ser en una fotografia. I explica com a partir d’aquell moment la viuda d’Oliveras va ser perseguida i humiliada per diversos veïns pel fet de ser "dona d’un roig".

Guanyar aquest premi ha suposat molt per a la seva família, sobretot per a la seva àvia. Una emoció que l’ha portat fins i tot a pensar que el seu treball de final de grau, a la universitat, se centri a aprofundir més sobre els consells de guerra. Li va quedar l’espina clavada de no haver aconseguit l’anul·lació del consell de guerra del seu besavi.