Rosa Cendón: "Arrossego dos assassinats perquè la justícia no va protegir les víctimes de tràfic"

Rosa Cendón treballa a la Conselleria d’Igualtat i Feminismes per millorar els protocols contra matrimonis forçats i mutilació genital femenina a Catalunya. Explica com ha evolucionat el fenomen i els passos que encara s’han de fer per atendre amb garanties aquestes dones.

Enhorabona pel premi. ¿Com va ser?

És un honor perquè fa 24 anys que la Secretaria d’Estat dels EUA elabora un informe anual sobre el tràfic de persones arreu del món. Entenen el tràfic d’éssers humans com l’esclavitud moderna. Hi col·laborem des de l’any 2007.

És un premi a la trajectòria... Vostè va començar en un centre de menors de la Generalitat.

Vaig entrar a Adoratrius el 1995 en un Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE). Però el projecte va tancar el 2001 quan la Policia Nacional ens va dir que havien trobat a Barcelona deu dones explotades sexualment i que no sabien on portar-les.

Parli’m d’aquestes dones.

Eren adultes de Bulgària i Romania que venien a Espanya per ajudar les seves famílies. Algunes sabien que exercirien la prostitució, però no en les condicions que es van trobar. Les xarxes d’explotació els prenien tota la documentació i havien de conviure amb els seus explotadors. Després de les batudes, es quedaven sense un lloc on viure i sense papers. Com que els seus països encara no pertanyien a la Unió Europea, estaven travessades per la llei d’estrangeria: no podien accedir a una prestació, no podien treballar... Passaven d’una protecció a una precarietat absoluta.

¿I què feien?

Els trobem un lloc on dormir, però vam veure que necessitaven assistència psicològica i legal. Era molt incipient. Espanya no va tipificar aquest delicte fins al 2013 i ho va assumir amb molta dispersió judicial, modificant moltes lleis en comptes de crear-ne una de pròpia. Després vam veure que érem un pedaç del sistema i decidim incidir políticament per canviar les coses. Tot el que s’ha avançat ha sigut perquè hem picat pedra. Encara avui no existeix un paraigua a escala estatal.

¿L’Administració arriba tard?

El pitjor és que l’Administració les torna a maltractar. Llegeixes titulars que la policia ha alliberat tantes dones... Bé, que algú es posi la medalla, però no és així. Moltes s’alliberen soles.

¿I després?

Ara la llei d’estrangeria permet que les dones reconegudes per les autoritats com a víctimes de tràfic puguin regularitzar la seva situació a Espanya independentment de si volen o no denunciar. Però només les reconeixen si hi ha indicis judicialitzats. Hi ha dones que no saben el nom del seu explotador o no en recorden matrícula. Per a la policia no serveix, tot i que tu la vegis desfeta. Les nostres entrevistes haurien de comptar com a indicis.

¿Poden no denunciar?

El relat de les víctimes és, moltes vegades, la prova principal de les investigacions policials. I el relat de la víctima és molt fàcil de desactivar. N’hi ha prou amb anar al país d’origen i amenaçar la família, els seus fills... El cost que assumeixen elles en denunciar és molt alt.

¿Ha vist casos així?

Arrossego dos assassinats, cases cremades, famílies que han hagut d’anar-se’n del seu poble perquè les dones van denunciar però la justícia espanyola no les va saber protegir i la xarxa va atacar les seves famílies al país d’origen. No van ser degudament assessorades, no es va garantir el seu dret. La policia les treu d’un club a les tres del matí però elles, entre l’ensurt, el son..., no saben què està passant. Per a ells, l’èxit és ficar-los tots a la presó. Per a mi, és que es respecti la voluntat de la víctima, sense obligar-les a denunciar i que puguin començar una nova vida.

¿El perfil de víctima és un altre?

A Europa de l’Est vam veure que les xarxes coneixien els col·lectius vulnerables. Les nenes tutelades eren captades i ens van començar a aparèixer menors d’edat. Després van venir les subsaharianes, sobretot de Nigèria, que eren captades i coaccionada amb la creença del vudú. ¿Com el portes això en un judici? Ens vam haver d’alfabetitzar. Determinades esglésies i consulats estaven confabulats i les controlaven. Igual que també et trobes policies corruptes, és clar. Parlem del tercer negoci il·lícit que genera més diners, després d’armes i drogues.

¿Les dones africanes eren captades al viatge?

Sí. L’explotació ja comença al trànsit cap a Europa. D’altres són captades al país d’origen. La seva motxilla emocional és molt gran. Han caminat pel desert sense aigua, sense menjar. Han vist gent morir, o han sigut torturades. També ens vam adonar que les xarxes d’explotació utilitzaven els nens fingint que eren les seves mares.

¿I les dones asiàtiques?

Les xarxes de la Xina apareixen sigil·losament. Les nigerianes les veiem a la Rambla de Barcelona i poden arribar a alguna entitat. A les víctimes xineses només hi arribem si hi ha una intervenció policial. Són segrestos molt bèsties. Estan amagades.

¿I ara?

Les màfies les busquen cada vegada més joves i hi ha moltíssima captació a través d’internet i les xarxes socials. Les xarxes de tràfic aprofiten els desplaçaments forçosos. Ho vam veure també amb Ucraïna. Però aquesta vegada es van fer les coses bé: hi va haver vies segures i érem al centre de recepció. Vam detectar 80 possibles casos de dones ucraïneses a Espanya que volien captar.

En pandèmia vostè deia que Espanya ja era un país de captació.

La pobresa, la vulnerabilitat..., la tenim aquí. A Europa, les víctimes de tràfic són ciutadanes europees, majoritàriament. Hi ha dones nascudes aquí, nenes tutelades en centres de menors, que són víctimes de tràfic. Hem d’avançar-nos i veure on tenim aquests nínxols i col·lectius.

Hem abordat el tràfic de dones que són explotades sexualment, però vostè fa temps que parla d’homes i d’explotació laboral.

I el problema és que no hi ha xarxa que atengui aquests homes una vegada els detecta la policia. La gent suposa que el seu procés de recuperació és immediat, a diferència de les dones. ¡Però a més no el tenim tipificat! Hi ha condicions infrahumanes a la feina: sense allotjament, sense descansos, sense cobrar... Penso en com i qui recull la fruita o la verdura en aquest país, hi ha casos a la restauració, als taxis, a la construcció, en centres estètics d’ungles, als supermercats oberts 24 hores, al servei domèstic... Hi ha empreses catalanes que fan negoci amb això. Passa davant nostre i ni ens ho plantegem. Pensem que els dolents sempre són els altres.

Notícies relacionades

Montserrat celebra el seu mil·lenari

Gairebé 12.000 persones han mort aquest estiu a Espanya per la calor

¿I no ho són?

La primera o segona nacionalitat dels detinguts per tràfic en temes laborals o sexuals és la nacionalitat espanyola. Ens va molt bé aprofitar-nos d’aquestes persones.