Contraban d’aigua a Sicília

Gravíssima. De rècord. Descoratjadora. Els qualificatius han quedat curts des de fa setmanes en boca d’agricultors i habitants per descriure la situació d’estrès hídric extrem que està assolant l’illa de Sicília. Tant és així que la terrible sequera que la regió italiana afronta des de fa al voltant d’un any no només ha posat de genolls l’agricultura i està afectant fins i tot el turisme, sinó que ara també ha fet ressorgir el que es creia extint: el comerç il·legal d’aigua.

El fenomen està assolant sobretot les zones de la Sicília central, meridional (Agrigent) i occidental (Trapani), on l’escassetat ha arribat als nivells més dramàtics. Allà és on s’està veient a plena llum del dia el mercat negre de l’aigua, amb camions cisterna il·legals que proveeixen ciutadans i agricultors desesperats, ja que no hi ha prou aigua corrent per a tothom i els repartidors autoritzats per suplir aquesta escassetat no sempre estan disponibles i tenen costos molt alts.

Salubritat dubtosa

L’explicació està en la falta de pluges (a Caltanissetta i Enna, per exemple, no ha caigut ni una gota des del desembre) i en les temperatures molt altes, però també en la mala gestió de la crisi. Ho reflecteixen els números. El cost d’un camió cisterna de 8.000 litres ha passat en pocs mesos de 50 a 160 euros, cosa que també es deu al fet que, si bé el consum és més baix que la mitjana nacional (181 litres d’aigua per càpita al dia, davant 215), el desaprofitament d’aigua equival al 51% (el 2020, segons l’Institut Nacional d’Estadístiques), cosa que ha portat a la proliferació de venedors d’aigua d’una salubritat –a més– d’origen dubtós.

Un exemple és el de Trapani. Allà, les imatges que s’han vist aquests dies han sigut les de veïns esperant durant hores per tenir accés a l’aigua i que després no van poder aconseguir-la a causa de canonades trencades. "Aquesta bogeria és el que estan vivint els agricultors locals. Fan cua fins i tot a les nits amb l’esperança d’aconseguir aigua", va denunciar l’associació agrícola Coldiretti. A Caltanissetta, propietaris de restaurants han afirmat estar pagant entre 250 i 400 euros al mes en barrils d’aigua per mantenir les seves activitats amb normalitat, mentre que en altres zones les cisternes autoritzades no arriben des de fa més d’un mes.

Amb això, les prediccions a mitjà i llarg termini també posen els cabells de punta. En el més immediat, s’ha estimat, per a aquest any, una pèrdua de la meitat de la producció de cítrics i hortalisses i una caiguda de la producció de blat que podria arribar fins al 75%. A més, la desertificació accelerada de l’illa fa témer que fins a un terç d’aquesta regió italiana passi a ser un territori erm el 2030.

Notícies relacionades

És possible fidelitzar clients en marketplaces? Les claus per aconseguir-ho en un entorn digital competitiu

El món del papa Francesc

El llac Pergusa, l’única llacuna natural de Sicília, llar de diversos ocells que migren des de l’Àfrica, ja n’és una víctima. A finals de juny, aquesta conca aqüífera s’havia assecat gairebé completament. "És ara un desert. Això és la crisi climàtica", va denunciar l’associació ecologista Legambiente.

Davant aquesta situació, el ministre d’Infraestructures italià, Matteo Salvini, va anunciar la setmana passada que es destinaran 92 milions més a l’illa –que ja va declarar l’emergència fa mesos–, mesura que no ha apagat les creixents protestes dels ciutadans, alguns dels quals fins i tot han creat comitès amb noms eloqüents. Com el de Caltanissetta: "Volem aigua", s’han anomenat.