Supervivents de l’Argos Georgia culpen del naufragi una comporta trencada

Serà la Marine Accident Investigation Branch (MAIB, l’homòloga anglesa de la Comissió d’Investigació d’Accidents i Incidents Marítims, CIAIM) l’encarregada d’executar la investigació i determinar les causes oficials del sinistre, tenint en compte que el pesquer tenia pavelló de Santa Helena –el petit país ha delegat aquesta tasca d’indagació al MAIB– i que l’enfonsament es va produir en aigües jurisdiccionals britàniques. Amb tot, testimonis de supervivents i de tripulants de l’Argos Georgia en altres marees han assenyalat per on va entrar la via massiva d’aigua que va acabar envaint el vaixell. Dels 27 tripulants que hi anaven a bord, 14 van ser-ne rescatats amb vida (entre ells, 6 espanyols que van aterrar ahir a Espanya) i quatre cossos no han sigut encara localitzats. En particular, les mateixes fonts assenyalen un punt crític d’entrada: el de la comporta del costat d’estribord, que ja fallava abans de sortir a la mar. "Estava espatllada, no es tancava del tot. Amb el mal temps, va volar". També es podria haver produït una entrada d’aigua per l’escotilla de coberta.

Portalada en popa

Al contrari que en els vaixells d’arrossegament, el palangre utilitza una mena de portalada en popa per afluixar les línies i els enormes bacallans australs s’introdueixen a bord per un costat amb ajuda d’arpons.

Durant la travessia, la porta "es va anar obrint sola; quan se’n van adonar ja havia entrat moltíssima aigua". Presumiblement, el personal a bord va intentar remeiar el col·lapse amb bombes de buidatge una vegada que el senyal de radiobalisa ja s’havia emès. Des de l’Armada Argentina van apuntar que aquest senyal de l’equip radioelèctric –opera en el canal 406 MHz, té un dispositiu hidroestàtic que queda accionat per la pressió de l’aigua (o de manera manual)– es va activar les 14.11, hora local d’Argentina d’aquell dimarts. L’ordre d’abandonament es va formular més de dues hores després, a les 16.23 hores. "Alguns companys es van quedar al vaixell, no sabien nedar".

Estanquitat compromesa

El problema addicional és que, com han manifestat també els supervivents, l’estanquitat del vaixell (la capacitat que té per evitar l’entrada d’aigua a l’interior) en coberta també estava compromesa en aquell moment. L’escotilla havia quedat enrere amb el temporal: almenys dues persones vinculades al vaixell incideixen que ja no tancava bé abans de sortir cap al mar. Per aquesta porta es devia colar l’aigua gèlida del calador de les Falkland (Malvines), que va provocar el deteriorament de tot el sistema elèctric de l’Argos i que va acabar escanyant el motor principal, un Yanmar 6EY26W amb 1.920 kW de potència.

Notícies relacionades

Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern

Els rellotges s’hauran d’endarrerir una hora la pròxima matinada

Amb el mar a aproximadament zero graus centígrads i uns 15 sota zero en superfície, els morts que que es van poder salvar van morir per xoc tèrmic o hipotèrmia severa, segons les mateixes fonts. Les condicions meteorològiques eren dantesques: onades d’uns 10 metres i vents superiors als 30 nusos. Des de les illes de jurisdicció britànica han apuntat que no havien patit un temporal tan feroç en almenys trenta anys.

S’ha de tenir en compte, a més, que el palangrer portava bastanta càrrega segons els testimonis dels mariners supervivents: "En terra ferma van descarregar per pesar-ho tot i van tornar a carregar-lo per portar la mercaderia a un altre port". Només en combustible, el pesquer tenia capacitat per a 503.000 litres de gasoil.