El caos en l’evacuació va agreujar el desastre de l’Argos Georgia

Els exercicis pràctics són determinants no només per conèixer els mitjans que es disposen en una situació d’emergència, sinó també per fixar com ha de ser el protocol: qui queda al càrrec i com ha d’abordar-se la crisi. Als vaixells de pesca aquestes proves han de constar al diari de navegació, verificades i notificades després –en el cas d’Espanya– a la Direcció General de la Marina Mercant (Capitania Marítima).

La transcendència dels simulacres va quedar patent, per exemple, en el col·lapse del Vila de Pitanxo: l’informe pericial encarregat per l’Audiència Nacional va concloure que el fet que al vaixell no es realitzessin aquestes pràctiques –extrem que la seva armadora desmenteix– va contribuir a elevar les víctimes. Ningú sabia què calia fer, els vestits de supervivència no eren nominals i la mar acabaria per engolir 21 de les 24 vides que anaven a bord.

Els primers testimonis de supervivents després de l’enfonsament del palangrer Argos Georgia, dimarts de la setmana passada a 180 milles a l’est de les Malvines, apunten a una caòtica estampa una vegada que el vaixell, construït el 2018, va perdre l’estabilitat després d’haver patit una via massiva d’aigua pel costat dret, com a conseqüència de la ruptura de la comporta o mampara per on hissava la línia de palangre. "Això va ser un caos", constaten fonts directes del relat de supervivents: "A un se li va enganxar un cap de la barca, la que no van utilitzar, al peu. Els morts van ser per fred, a un indonesi el van salvar de miracle de la hipotèrmia. Un caos".

Desigual càrrega a les barques

Altres fonts d’alt nivell constaten aquest relat: "Va ser caòtica, una estampida". D’allà el repartiment tan desigual en la càrrega de les barques, tenint en compte que en una van ser localitzats tretze supervivents, en una segona una persona viva amb set cadàvers i la tercera va quedar, fins al final, unida a la cama d’un mariner gallec.

El senyal de la radiobalisa es va emetre a les 14.11 hora local de dimarts. Llevat que s’hagués activat de manera manual, l’Argos Georgia havia d’estar ja molt escorat perquè s’hagués activat la radiobalisa per si mateixa. L’ordre d’abandonament del vaixell, no obstant, no es va produir fins a 132 minuts després. No ha transcendit qui va donar aquesta ordre d’abandonament. El que sí que apunten les fonts consultades és que l’evacuació es va fer de manera desordenada, sense el criteri d’un responsable; o, si n’hi va haver, no va ser atès per la tripulació. Va quedar patent en l’arriat de les barques, per exemple. Una d’elles es va desplegar, però no va quedar lligada al vaixell amb un cap, per això almenys vuit dels embarcats es van llençar a l’aigua per intentar pujar-hi.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

D’aquesta barca només se’n va salvar un, "per poc". En una altra de les barques, rescatada per la patrullera malvina Lilibet, anaven 13 supervivents en relatiu bon estat; l’última és la que es va enganxar, i que presumiblement va ser l’última a arriar-se.

Identificat un tercer mariner mort

Les condicions meteorològiques van permetre que l’avió militar que cobreix la ruta setmanal entre les Malvines i el Regne Unit es pogués enlairar amb normalitat. És un vol diferent aquesta vegada. Hi anaven els cadàvers dels nou cossos recuperats després del naufragi de l’Argos Georgia a uns 300 quilòmetres de l’arxipèlag fa vuit dies. Entre ells, els de tres mariners gallecs, i no dos, com es coneixia fins ara. A més del de Vigo César Acevedo Durán, el patró de pesca, i de Santiago Leyenda Amoedo, veí de Baiona i cuiner al palangrer des de feia cinc mesos, entre els morts identificats hi ha Antonio Barreiro Torea, segon enginyer i natural de Noia. La confirmació definitiva es va produir divendres. Hi va haver una primera identificació per part de personal de l’armadora, la companyia britaniconoruega Argos Froyanes, que van anar a la localitat de Port Stanley a muntar un dispositiu de crisi. La família de Barreiro va reclamar una segona verificació per part de les autoritats espanyoles. I així es va fer.