Un 30% de les ruptures de parella es produeixen durant l’estiu

Tot i que la majoria de les persones es passen l’hivern desitjant que arribi l’estiu i les anhelades vacances, per a algunes parelles el període estival suposa la sentència final. Els estudis indiquen que es trenquen entorn del 30% de les relacions sentimentals i, com a colofó, el setembre és el mes dels divorcis.

Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), les separacions davant el jutjat es produeixen sobretot en el tercer trimestre i, en concret, al setembre (quan tenen lloc gairebé un 40%), just després de l’agost, que és un mes inhàbil en els tribunals i després d’un període en què les parelles solen augmentar la convivència. I també noten més afluència els centres de teràpia de parella. "Al setembre és quan més feina tenim", indica Núria Jorba, directora d’un centre especialitzat en crisis conjugals.

Els motius pels quals moltes parelles es tiren els plats pel cap a l’estiu són variats. Segons Anna Colomer, experta en teràpia de parelles, una de les raons té a veure amb el fet que molts dels problemes relacionals que sorgeixen durant l’any queden tapats per les urgències rutinàries però són latents: "La convivència del dia a dia, amb la feina i els nens, no dona peu a parlar de temes importants de la parella. Es van deixant conflictes no resolts i quan arriben les vacances explota tot".

També influeix, segons apunta Raquel Hurtado, subdirectora de Sedra-Federació de Planificació Familiar, que durant les vacances s’augmenta el temps de convivència de la parella i poden aparèixer tensions i coses passades que afloren".

Falta de temps lliure

A més a més, afegeix Jorba, cal "acordar-ho tot", com què es visita, on es menja i, en les parelles amb fills, com que aquests també estan de vacances, "es pot incrementar la tensió perquè els pares veuen que no tenen temps lliure, per exemple l’estona durant la qual treballaran, dinen amb els companys, desapareix i això també pot generar molta frustració".

I un altre factor de risc és si les vacances o part d’aquestes es disfruten juntament amb la família política, a la seva casa de la platja o en un entorn rural. En aquest cas, el que no està amb la seva pròpia família pot sentir-se incòmode o qüestionat.

Les esperances

A més de l’augment de la convivència, influeix que en les vacances es dipositen moltes esperances i si no es compleixen, arriba la frustració. "Ens passem tot l’any pensant que els problemes de parella, per exemple, les discussions o la falta de sexualitat, es resoldran en un viatge meravellós, però si no es resolen les coses, empitjoren", apunta Jorba.

Això porta que moltes persones a l’estiu i amb l’inici del nou curs es plantegin si realment volen continuar amb la seva relació sentimental. "L’estiu per a molts és un temps de reflexió existencial, un procés d’introspecció, quan et replanteges la teva vida", explica Hurtado.

Al seu torn, Roberto Sanz, psicòleg i sexòleg de la Fundació Sexpol, indica que en aquelles parelles en les quals els problemes sorgeixen per la falta de temps o la rutina diària, les vacances solen ser un període de calma i harmonia. "Però si el conflicte és més relacional, de maneres de ser, de límits o de comunicació, això no canvia i s’agreuja en les vacances". "Per exemple, venen persones a consulta que ens expliquen que ni de vacances s’entenen amb la seva parella perquè són conscients que en situacions de calma i oci continuen tenint conflictes".

"Res per compartir"

Referent a això, Jorba afegeix que de vegades cada membre de la parella "espera una cosa diferent" de les vacances, les necessitats no s’han acordat i són incompatibles. I en altres ocasions, a l’estar més temps amb l’altra persona i no només una hora al dia, després de treballar, s’adonen que ja no tenen "res de què parlar o compartir".

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per això, abans d’arribar al divorci, moltes parelles acudeixen a teràpia. Però, en aquestes sessions "no se salven tots els matrimonis, alguns s’acaben perquè havien de trencar-se". "La teràpia no és sinònim de resoldre tots els seus conflictes, però és una eina important per intentar-ho", indica Colomer.

L’Associació d’Advocats de Família (AEAFA) ha fet un estudi que mostra que les causes més comunes dels divorcis són: el desgast, allunyament i la falta de comunicació a què porta l’estrès provocat per la criança dels fills i la feina; el desenamorament, les infidelitats i les dificultats econòmiques. També influeixen les addiccions, la violència de gènere –que augmenta a l’estiu, que és un dels períodes amb més feminicidis–, la família política, la irritabilitat i la dificultat per poder gestionar l’aparició de malalties.